"Plantegem el referèndum unilateral perquè el procés actual té incongruències"

La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) és diputada de la CUP-Crida Constituent. Ha tingut un paper destacat tant en les negociacions que van portar a la investidura de Carles Puigdemont com en les converses amb el Govern que han dut la CUP a tombar els pressupostos amb la resta de l'oposició. Tot i el trencament del pacte amb Junts pel Sí, Reguant es mostra conciliadora amb el president de la Generalitat. "Si a la qüestió de confiança es posen de manera clara els passos definitius per la independència, Puigdemont ens trobarà", vaticina. Reguant reconeix que la política parlamentària està creant divisió a la CUP i demana més debat polític intern.

La legislatura catalana tornarà a dependre de la CUP al setembre

La legislatura catalana tornarà a dependre de la CUP al setembre

El Referèndum Unilateral d'Independència (RUI), l'última moda del debat polític català, apareix pocs minuts després de començar l'entrevista. Reguant veu el RUI com una manera d'encarar definitivament les "incongruències" del procés sobiranista derivades del resultat del 27 de setembre i d'un full de ruta de Junts pel Sí "que no acaba de funcionar".

Què vol dir que la CUP se sent "coresponsable però no culpable" del trencament amb Junts pel Sí?

Si ensopeguem o hi ha un moment d'aturada com el d'ara en som coresponsables perquè l'acord és entre dues parts. No volem assumir el rol que la CUP és la culpable de tots els mals del Govern i del Parlament.

La CUP vol refer l'acord amb Junts pel Sí i el president Puigdemont?

Sí. L'acord amb Junts pel Sí per desplegar la declaració del 9 de novembre creiem que encara és vigent. I si no ho és, seiem, parlem i veiem com ho abordem. Hi ha algunes coses que s'han de replantejar. Nosaltres hem posat sobre la taula el Referèndum Unilateral d'Independència perquè el procés tal i com està establert té algunes incongruències. No creiem que hi hagi un dia que, tal i com planteja el full de ruta de Junts pel Sí, pitgem un botó vermell i siguem independents. Com més temps passa creiem que es demostra que aquesta via no acaba de funcionar. Per tant, el referèndum unilateral és l'única manera de guanyar un cert reconeixement internacional i sumar més gent al procés davant la impossibilitat que l'Estat cedeixi en res. Ara bé, el RUI no és la consulta del 9 de novembre.

Com s'aconsegueix que el RUI no sigui un altre 9-N? En altres paraules, que no sigui un mer acte de reafirmació independentista i que s'hi sumi la gent pel dret a decidir que no va participar al 9-N.

La consulta del 9-N es va acabar descafeïnant. Es va assumir que mai seria vinculant per començar perquè no era una pregunta binaria. El 9-N va estar bé com un moment de reafirmació, però no generava res més enllà. El RUI s'ha de construir assumint que l'Estat no posarà cap mena de facilitat però establint les bases de legalitat catalana pròpia que marquin que el resultat del RUI serà vinculant per la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Per l'Estat evidentment mai no ho serà.

Dijous el president parlava "d'enriquir" el full de ruta sobiranista per incloure Catalunya Sí que es Pot, encara que sense renunciar a la independència. Què n'opina?

Això està bé, fa cinc mesos que ho hauríem d'haver començat a fer. S'han fet algunes coses a la comissió estudi del procés constituent que no han funcionat. Hi ha una qüestió clau: les eleccions del 26J acaben condicionant els posicionaments dels partits.

Però si l'objectiu de la independència es manté com sumaran a un partit que no vol anar més enllà del dret a decidir?

Hi ha dos actors que estan netament per un objectiu de sobirania nacional, que són Junts pel Sí i la CUP. Però hi ha una part de construcció de república on amb CSQEP ens podem trobar i ens hi hauríem d'estar trobant però fins ara no ens n'hem sortit.

Per què?

Per la conjuntura espanyola. CSQEP espera que arribi el referèndum per part de l'Estat espanyol, ja sigui per convenciment o per qüestions electorals estatals. Que a l'Estat no s'hagi dirimit la situació política fa que sigui molt més difícil que ells es posicionin. Perquè si ara es posicionessin per un full de ruta que ens porti com a mínim cap a un referèndum unilateral o que s'apropi a la via unilateral, que és la única que la CUP veu viable, CSQEP podria quedar descol·locada.

No és contradictori buscar un aliat com CSQEP que espera un canvi de la situació estatal i al mateix temps refermar la via unilateral amb un RUI?

Té una part de contradictori ara, a dia d'avui. Per mi és absurd esperar res de les eleccions estatals, però si CSQEP hi confia, doncs els hem d'esperar. La situació a la que crec que s'arribarà és que CSQEP acabarà constatant que la via pactada pel referèndum no va enlloc. Llavors s'haurà de posicionar: si defensen un procés constituent propi i no subordinat hauran de venir a la via unilateral. Si no venen és que no veiem el procés constituent de la mateixa manera.

Puigdemont va dir al ple d'aquest dijous que no negociaria amb vostès abans de presentar-se a la qüestió de confiança.va dir al ple d'aquest dijous que no negociaria amb vostès

Esperem que negociï i no només amb la CUP. No sé quin sentit té que el president vagi a la Cambra a presentar-se a la qüestió de confiança sense haver parlat amb ningú. Puigdemont va dir això el dia abans que comencés la campanya electoral. Per tant el 27 de juny, ja en parlarem.

Com poden tornar a construir els ponts que Puigdemont considera dinamitats amb Junts pel Sí?

Seient i parlant. Ens hem d'escoltar entre nosaltres, el carrer i els motius que fins ara potser no s'han escoltat prou bé, ni d'uns ni d'altres.

Però bé que la CUP haurà d'oferir alguna cosa a Puigdemont si vol restablir l'acord.

Si en aquesta qüestió de confiança es posen de manera clara els passos definitius per la independència, Puigdemont ens trobarà. També hi ha d'haver voluntat de no prioritzar certes polítiques que s'han dut a terme fins ara. Algunes polítiques d'aquests sis mesos, sobretot en ensenyament, no són les d'una legislatura excepcional ni serveixen per eixamplar la base del procés sinó que són continuar exactament com fins ara.

Es veuen capaços d'arribar a acords amb la Convergència de Puigdemont però amb la de Mas no?

Sí. La Convergència que representa Puigdemont és diferent que la de Mas. Crec que la Convergència que representa Puigdemont és netament independentista i per tant l'objectiu és molt més clar.

I als sectors de Convergència que no volien una qüestió de confiança sinó directament eleccions els intentaran convèncer per un nou acord?

Aquests sectors de Convergència que volen eleccions ara ja les volien quan Artur Mas va fer un pas al costat, per tant no sé si podran canviar el seu plantejament. El punt és veure si el sector Puigdemont existeix i no està sol. Crec que el president és conscient que per avançar necessita la CUP d'una manera o altra. L'acord que fins ara existia i que per nosaltres és plenament vigent es pot reprendre o es pot replantejar, però en cap cas l'objectiu marcat de la independència ha desaparegut.

Quins arguments estrictament econòmics tenien per rebutjar tramitar els pressupostos, sense entrar a valorar la confiança política amb els seus exsocis?

Si els pressupostos són els d'una legislatura excepcional han de tenir un punt d'excepcional. Uns pressupostos subordinats a Montoro i a la troika, que assumeixen el topall de dèficit o les polítiques de deute, no marquen cap punt d'inflexió. I és clar que eren expansius, però l'expansió la marca l'augment d'ingressos del sistema de finançament estatal i la reducció d'interessos del deute. El Govern no va fer cap esforç per augmentar els ingressos.

No tenien prou pistes des de la conselleria d'Economia per saber que es podria fer aquest esforç durant el tràmit parlamentari? Li han acabat estalviant una votació a Convergència sobre si vol apujar els impostos als rics.

No teníem prou indicis previs. El vicepresident Junqueras va parlar de reformar l'IRPF i al cap de quinze dies va recular i va dir que això ja es veuria al tràmit parlamentari. Vam considerar que no hi havia elements suficients per pensar que ERC tingués intenció de sumar-se a una modificació progressiva del sistema fiscal. Sí que en vam veure amb l'IRPF, però nosaltres volíem abordar el debat fiscal en la seva totalitat. La campanya electoral, de nou, també hi ha influït.

La CUP volia tenir unes bases clares de quins impostos es modificarien al tràmit parlamentari. Després ja ens haguéssim discutit sobre els tipus i les bonificacions, però volíem un acord per fer el sistema més progressiu, no acordar un estudi per veure si es modificava. La diferència és gran i al final aquestes bases no hi eren: Junts pel Sí va tombar l'1 de juny una reforma de l'impost de successions que va proposar CSQEP per fer pagar més als més rics.

La CUP està més dividida ara que després de les negociacions per la investidura?

La CUP sempre ha tingut debats ajustats. Ara bé, com a CUP no hem estat capaços de solucionar la resolució de les preses de decisions que són A o B. Històricament sempre hi ha hagut aquestes situacions però la diferència és que ara la CUP és molt més gran i té molts més focus mirant-la. Per tant, es fa molt més evident la divisió. Cal abordar internament com es solucionen aquests debats. No només per la imatge que es projecta a l'exterior sinó especialment per la sensació interna que deixen.

No vull simplificar-ho en Poble Lliure i Endavant, però sembla que a la CUP hi ha dues postures sobre els ritmes i aliats en el procés sobiranista i el debat intern s'acaba reduint a propostes d'un costat per oposició a l'altre enlloc d'un debat polític en profunditat.

No hi ha dos sectors a la CUP. El problema és que quan cal prendre un posicionament entre A o B tots els matisos del mig desapareixen. L'actualitat política ens ha passat per sobre. Hem d'aprofitar els mesos d'abans de la qüestió de confiança i no arribar a setembre havent de prendre una decisió d'A o B sense haver fet un procés intern de més debat polític.

Hi ha alguna manera de que el grup parlamentari no traslladi una decisió entre A o B i reculli els matisos interns?

El grup parlamentari ha de ser l'emissor de les decisions de l'organització. El que hem de veure és com es prenen aquestes decisions. En el debat de pressupostos el grup parlamentari ha tingut el paper que li tocava: demanar el màxim d'informació possible, transmetre-la a la militància i aclarir-li el que fos pertinent. Però també és evident que el grup parlamentari és qui té la foto més àmplia de la situació. Abans de la investidura vam ser capaces de transmetre aquesta foto perquè vam generar els espais de debat a les assemblees territorials amb diputats i diputades, però durant aquests cinc mesos no hem estat tan capaces de fer-ho.

La CUP es trencarà?

Sempre hi ha el risc. La política parlamentària està provocant divisió però al municipi és molt més fàcil treballar i hi ha un punt de trobada de tothom en com entenem el municipalisme. Aquesta és la clau de la CUP.

Etiquetas
Publicado el
13 de junio de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats