Atirohecho alça la veu contra la tirania capitalista i el cinisme del mercat immobiliari en el TEM

El 15 de setembre de 2008, el quart banc d'inversió dels Estats Units, Lehman Brothers, es declarava en fallida i provocava un terratrèmol financer que ràpidament es va expandir des de Wall Street fins a Europa i la resta del món, deslligant una crisi econòmica global sense precedents des del Crack de 1929. Per descobrir el seu origen calia remuntar-se fins a un parell d'anys abans, amb el col·lapse de la bombolla immobiliària nord-americana i la posterior crisi hipotecària que, per descomptat, també es va emportar per davant la bombolla especulativa que existia a Espanya.

El 27 de setembre de 2019, El Forn de la Barraca, una alqueria centenària situada en plena horta d'Alboraia, era enderrocada per l'ampliació de l'autovia V-21 tot i la resistència dels activistes acampats davant de la seua porta. Aquest succés, que perfectament es podria entendre com una conseqüència en el temps d'aquella Gran Recessió de 2008, va enxampar la companyia valenciana Atirohecho en plena preparació de la seua nova obra, Ingovernables, un homenatge, en paraules de la directora Carla Chillida, “als que han lluitat per defensar el territori, l'horta, el dret a viure en pau, i als que van ser expulsats de les seues cases i se'ls van expropiar els seus camps”.

Ingovernables, que es podrà veure al Teatre El Musical els propers 27 i 28 de febrer, respon a la necessitat escènica de provocar una mirada crítica a la societat, de reivindicar el teatre com una torre de vigilància des de la qual denunciar les injustícies. Un text polític que, entre diàlegs àcids i situacions hilarants, reflecteix la gran comèdia en què s'ha convertit un sistema capitalista capaç de deixar a moltes persones sense habitatge i també sense dignitat.

Sobre l'escenari, set intèrprets simbolitzen el sentiment de rebel·lia davant la voracitat financera, amb les paraules i el llenguatge gestual tan característic d’Atirohecho com a principals armes: “L'habitatge és un dret fonamental dels éssers humans, recollit en la Constitució i en la carta de Nacions Unides, i no obstant això és un dels béns de consum amb els que més s'especula”, prossegueix Chillida.

“Aquesta obra arriba per dir: Atents, us tenim calats. Sabem qui sou i com funcioneu. I també per posar seriosos dubtes sobre la taula. Qüestionar-nos el per què, i saber que som molts i moltes, i que potser en el fons no se senten tan segurs en les seues torres d'ivori. Per plantejar-nos que potser, i només potser, encara tenim forces per donar guerra”.