Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Dénia acull la presentació de l’Escriptora de l’Any 2024 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Maria Ibars

Dénia acull la presentació de l’Escriptora de l’Any 2024 de l’AVL, Maria Ibars.

elDiariocv

València —

0

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha presentat el programa d’activitats previstes per la Comissió de l’Escriptor de l’Any 2024, que enguany es dedica a l’escriptora de Dénia Maria Ibars. L’acte, presidit per la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, i l’alcalde del municipi, Vicent Grimalt, s’ha celebrat en la sala de plens de l’Ajuntament de la capital de la Marina Alta. Grimalt ha obert el torn d’intervencions amb l’agraïment a l’AVL per dedicar l’any 2024 a Maria Ibars i pel fet que la presentació s’haja celebrat a Dénia.

“Maria Ibars sempre ha estat molt present en esta terra que ella va acariciar amb les seues paraules, moltes d’elles escrites, com sabem, a l’ombra del Montgó i a vora mar”, ha indicat Grimalt. “I mereixia que esta admiració que Dénia li professa es fera extensiva a la resta de la nostra Comunitat; mereixia el reconeixement que enguany rebrà gràcies a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, ha afegit. “A punt de començar el mes de març, marcat per la celebració del Dia de la Dona, la posada en valor de Maria Ibars com a dona escriptora, i escriptora compromesa amb la igualtat, adquireix una rellevància especial. Atrevim-nos, doncs, a descobrir o redescobrir la seua obra, que és un homenatge permanent a la nostra ciutat”, ha conclòs l’alcalde de Dénia.

Seguidament, ha intervingut Àngels Gregori, presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2024, qui ha destacat que es tracta d’una autora “pionera”, en temps difícils des del punt de vista lingüístic i social. “Ibars forma part d’una nissaga perduda, que podria anar des d’Isabel de Villena a Isabel Clara-Simó, i que hem de reivindicar”, ha indicat Gregori. En este sentit, ha assegurat que en nombroses ocasions la musculatura d’una literatura no sempre està al cim, sinó als ciments, com és el cas de l’autora de Dénia. Així mateix, Gregori ha destacat que un dels punts singulars i a destacar d’Ibars és la seua relació amb el seu voltant. “Dénia l’ha feta seua i l’ha feta de tots els seus ciutadans”, ha agraït.

“Una dona gens convencional”

També s’ha expressat amb emoció Patrícia Payà, besneta de l’escriptora homenatjada. “Ens trobem a l’ombra del Montgó un 29 de febrer. L’any que l’AVL li dedica havia de ser fora de regla, com ella, una dona gens convencional”, ha dit Payà. Patrícia ha mostrat la gratitud de la família pel reconeixement i ha confiat que els actes serviran per a conéixer el seu treball i la seua valentia per a trencar estereotips. “Maria Ibars és la nostra àvia i la nostra besàvia, però la gent d’ací l’ha feta seua i això no passa espontàniament. És un orgull per als seus descendents i per al seu poble que siga homenatjada per l’AVL”, ha expressat.

La presidenta de l’Acadèmia ha tancat el torn d’intervencions agraint a l’Ajuntament i al veïnat de Dénia la implicació en la celebració de l’Any Maria Ibars. “Es tracta de crear sinèrgies, de teixir aliances i de bastir ponts, de sumar voluntats, perquè un dels objectius de l’Acadèmia en designar l’Escriptora de l’Any, és contribuir a la difusió a tots els nivells, la divulgació a tots els públics i en tots els àmbits de l’autora triada, en este cas Maria Ibars. Perquè és necessari conèixer i reconèixer”, ha expressat Cantó.

En este sentit, la presidenta de l’AVL ha recordat que Maria Ibars és la escriptora a qui la institució fa un reconeixement. “Les nostres creadores literàries són les figures més amagades, oblidades i silenciades, les que han patit més que ningú la criptogínia”, ha subratllat per a, seguidament, reivindicar “rescatar-les de l’oblit i salvaguardar el seu llegat, perquè, com en el cas de Maria Ibars, esdevinguen referents nostres, i conformen la nostra genealogia femenina al costat i amb la mateixa jerarquia dels escriptors i intel·lectuals de tots els temps”.

A l’ombra del Montgó

Durant la presentació, s’ha donat a conéixer el logotip que identificarà l’Any Maria Ibars. El punt de partida per a la realització de la imatge ha estat el Montgó, la muntanya que va omplir la seua obra, com bé subratlla l'expressió que ella mateixa va utilitzar en la seua obra: A l'ombra del Montgó. “Generem la síntesi d'una muntanya que parla d'escriptura i d'escriptora. Tot just unes línies subtils per a definir les inicials de Maria Ibars que es fonen amb les formacions geològiques característiques del Montgó. Unes línies que dibuixen la il·lusió dels llibres que s’esvaren de forma capritxosa en una prestatgeria, fins a quedar el primer tombat per a formar l'espigó de la muntanya, que s’endinsa dins la mar. L'últim d’estos llibres és la «i» inicial del cognom de Maria Ibars que acull, alhora, el simbolisme del far”, explica Germán Segura, de l’estudi Espirelius, responsable de la marca que acompanyarà la celebració.

Exposició, publicacions i jornades

Àngels Gregori ha explicat algunes de les propostes amb les quals es difondrà i es valorarà l’obra de Maria Ibars. La primera de les activitats serà l’exposició itinerant «Maria Ibars: un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó», formada per dotze panells, que recorrerà la Comunitat Valenciana al llarg del 2024. Els comissaris de l’exposició, Carles Mulet i Rosa Seser, són els responsables d’esta mostra, i també de l’exposició fixa que s’exhibirà durant el segon semestre de l’any. L’exposició s’endinsarà en la figura i l’obra de l’autora i mostrarà elements etnogràfics relacionats amb el món rural i tradicional de la Marina Baixa, marc que conforma el context de les seues novel·les. A més, amb motiu de la inauguració de la mostra, se celebrarà un seminari dedicat l’obra de Maria Ibars. Mulet i Seser també són els elegits per la Comissió per a elaborar la guia didàctica pensada per als estudiants de Batxillerat.

L’exposició fixa que s’inaugurarà a València a finals d’any, i es traslladarà després a Dénia, mostrarà material inèdit sobre l’autora, cedit per a l’ocasió pel seu gendre, el pintor Enrique Pastor de Velasco. “Un material”, ha explicat Rosa Seser, “que es trobava a Penyamar, la casa deniera de Maria Ibars, però al qual no havíem tingut accés mai”. Manuscrits i mecanoscrits originals, algunes fotografies de l’escriptora i dos retrats de Maria Ibars pintats per Pastor de Velasco són algunes de les joies que es desvelaran al públic. Retalls de la vida i obra “d’una dona pionera, com a escriptora i pel fet d’escriure en valencià, de la qual sorprenen la fortalesa i la valentia”, assenyala Seser.

Pel que fa a les publicacions, l’AVL, conjuntament amb la Institució Alfons el Magnànim, coeditarà l’obra L’últim serf, amb una clara dimensió divulgativa. Com en anys anteriors, l’edició serà la protagonista de l’activitat que faran els vint clubs de lectura organitzats pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, amb el qual també es duran a terme altres activitats per a difondre l’obra de l’autora. A més, està prevista l’edició d’una antologia poètica a càrrec de les acadèmiques Maria Àngels Francés i Àngels Gregori, especialment a partir del recull Poemes de Penyamar, de 1949.

Entre les propostes, presentades tot just el dia del natalici de Maria Ibars, destaca un acte a la Font de la Figuera, localitat on va exercir la seua professió de mestra durant molts anys, que coincidirà amb l’arribada al municipi de la Costera de l’exposició itinerant.

L’AVL també planteja l’organització de trobades i rutes literàries per a recórrer el paisatge que va ser inspiració i motor de la literatura ibarsiana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Dénia i altres entitats interessades a commemorar la figura de l’autora, com ara el Festival de les Humanitats de Dénia.

Un paisatge de paraules

Anna Maria Ibars i Ibars va nàixer el 29 de febrer del 1892 a València, on aleshores estava la família Ibars al servei de l’exportador hortofructícola Juan Arguimbau, de Dénia. Els Ibars prompte tornen a Dénia, i al costat dels magatzems de pansa va transcórrer la infantesa i primera joventut de Maria junt amb la seua germana Inés. El gran interés de Maria per l’aprenentatge motivà l’esforç econòmic dels pares perquè estudiara Magisteri a València. L’any 1916, ja mestra a la Font de la Figuera, coneix Vicent Payà, un comerciant de vins, amb qui es casa. En els anys següents naixerien la filla, Raquel, i el fill, Vicente-Darío.

La tardor de 1934, Maria es trasllada, amb els fills, a treballar a València. L’arribada a la ciutat implicà la seua integració en el moviment cultural valencianista, propiciada pel retrobament amb Carles Salvador, antic company d’estudis. No obstant això, la Guerra Civil estronca aquella incipient projecció pública.

Acabada la guerra, a la seua estimada Dénia i a les Rotes, al costat de la mar, Maria Ibars bastix Penyamar, la casa que esdevé el seu habitatge preferit, on es couria bona part de la seua obra. Paral·lelament, l’autora continua la tasca literària i cultural i, a recer de Lo Rat Penat, publica Poemes de Penyamar (1949), i participa amb Ram a l’amiga en la VI Taula de Poesia (1951) i en diverses corones literàries, certàmens vicentins i publicacions periòdiques.

La mort, el 1955, de Carles Salvador va ser un colp per a la convulsa situació anímica de l’autora, en un moment en què empitjorava la ja precària salut. A finals de la dècada, passarà temporades a Madrid, on residix la seua filla Raquel. Tanmateix, Maria Ibars continua en el seu empeny literari, ara més a prop de Nicolau Primitiu. És l’etapa de la publicació, en Sicània, de l’obra narrativa: Vides planes (1962), L’últim serf (1965) i el conjunt de contalles (1961-1966), així com també de les col·laboracions en el setmanari La Marina (1960-1964).

Després d’això, ja només tenim un curt silenci que conduïx a la seua mort, ocorreguda el dia 9 de gener del 1965.

L’obra de Maria Ibars, escrita en un temps difícil, va haver d’afrontar importants dificultats de divulgació i de valoració crítica. Això no obstant, per la seua vàlua immanent i per la contribució al conreu literari de la nostra llengua durant el franquisme, es pot considerar ben extraordinària.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Etiquetas
stats