‘Nina de l’espai’, l’aposta d’À Punt per a educar el públic infantil en valors

Es diu Nina, té quatre anys i ve de l’espai. Ha aterrat al planeta Mimos i amb tres companys més viatja amb la seua casa nau per diferents astres fantàstics a la recerca d’aventures. La seua història és com ‘El Petit Príncep’, però amb menys baixada i una bona banda sonora.

Nina és la protagonista de ‘Nina de l’espai’ i és l’última aposta d’À Punt Mèdia per a educar xiquets i xiquetes de tres a sis anys a través de les aventures. Una coproducció de l’estudi valencià Ángel Gráfico juntament amb la televisió pública amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura. En total, una inversió de 300.000 euros per a 52 episodis en què han participat més una quinzena de persones entre producció i animació, so, música, doblatge, guió i assessorament lingüístic. Aquest últim aspecte, expliquen des de la productora, va ser un dels punts en què la televisió pública va ser més exigent, i també que no hi haguera cap relliscada de caràcter sexista o inapropiada per al públic infantil.

‘Nina de l’espai’ és també la primera minisèrie musical educativa. En capítols de menys de dos minuts i a través de cançons ben originals, planteja conflictes ètics que es donen en la vida quotidiana. La ficció està protagonitzada per una menuda i divertida humana amb la curiositat típica d’una xiqueta de la seua edat. L’acompanyen en els capítols Pep, un robot una miqueta poregós, semblant al Lleó covard del Mag d’Oz; Mateu, un marcià que ve d’una tribu guerrera i una mica destroy, i Beti, una bèstia bona i serena. Cadascun d’un pare i una mare, d’atributs físics i psicològics que es contraposen per a desenvolupar l’acció. Al marge de les lliçons, l’estructura apel·la en certa manera a la tolerància i enalteix la diversitat: si un monstre verd pot conviure amb un alien remugador, per què no ho havien de fer la resta dels xiquets.

Nina ho qüestiona pràcticament tot; per què ha de ser una princesa en els contes, per què ha de vestir de rosa – “sóc lila, i sóc de mil colors” diu en una picada d’ullet interpretable cap al moviment LGTB–, per què el món funciona d’aquesta manera... De la seua curiositat i del seu tarannà sorgeixen la resta de les aventures i els plantejaments amb la resta dels personatges.

Cada capítol planteja un conflicte i té una petita moralitat. Bé s’ensenyen les pautes d’higiene o d’alimentació, les rutines escolars, bons hàbits, les faenes de la casa, bé s’aborden qüestions ètiques i morals, les que tenen a veure amb la vida en societat: reflexionar sobre el consumisme, els rols assignats a xics i xiques, convivència, multiculturalitat i respectar la diferència. “Hi ha conflictes complicats de plantejar per a xiquets de tres anys, però ho intentem de manera divertida. Els guionistes s’han documentat en tot el procés i s’han assessorat amb pedagogs”, explica Ángel Martínez, responsable de l’estudi de disseny Ángel Gráfico. Els aspectes en igualtat i tolerància hi estan especialment treballats, afig.

La música té un paper essencial en l’animació. A través de les cançons es desenvolupa la història, amb ritmes adaptats als dels xiquets, perquè siga fàcil de seguir, amb tornades senzilles i aprehensibles. Cada capítol explora un estil musical, des del reggae fins al rock, passant per jotes, albaes i sevillanes.

À Punt emet un capítol diari en l’espai de programació infantil ‘La Colla’, de dilluns a divendres a les 7.30 i els caps de setmana a les 9.50. A partir de la primera emissió s’han anat penjant en la seua pàgina web, en l’apartat de preescolar.

El projecte d’Ángel va començar fa deu anys, quan van seleccionar els episodis per al festival de cinema d’animació d’Annecy , una de les competicions amb més recorregut en l’audiovisual. Arran de la presentació es va contactar amb un estudi canadenc per a fer-ne la producció, però la crisi a Espanya va fer impossible aconseguir finançament i Nina es va quedar en un calaix. Amb el retorn de la televisió pública i l’optimisme financer que va acompanyar la part del sector que va sobreviure als pitjors anys, el desenvolupament d’una minisèrie musical per a públic infantil va ser rebut amb els braços oberts. Ara, per a Ángel i el seu equip, el pas següent és presentar Nina en altres certàmens i poder continuar els projectes d’animació. La seua pròxima parada serà en el 3D Wire de Segòvia.