L’ampliació del port i per què la ministra ho entén

Estos dies trobe una sensació d’esperança en saber que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s'ha compromés en la COP25, a reduir progressivament les emissions de CO2. Segons les seues pròpies paraules, “és necessari accelerar l'acció en matèria de canvi climàtic”.

Imagine que amb aquestes declaracions, la ministra ha decidit ser coherent amb allò que diu i, per tant, ha decidit exercir de ministra i replantejar-se la seua postura sobre projectes tan contaminants com ara la nova ampliació del Port de València.

No es pot estar parlant de la necessitat de reduir les emissions de CO2 i paral·lelament donar suport a un megaprojecte que suposarà l'entrada de 635.000 camions a l’any, segons MSC (empresa promotora del projecte), en la ciutat de València.

Una ciutat que ja presenta problemes d’emissions en les zones de concentració de camions que arriben al port, tal com podíem llegir a l’informe de l’OMS de la setmana passada.

És com si els valencians i les valencianes tinguérem una malaltia crònica respiratòria i el metge ens estiguera demanant fumar.

Estan els grups de dretes a les Corts Valencianes que, òbviament, parlen d'economia i diuen que l'ampliació portarà “progrés” i que Compromís estem en contra del creixement econòmic de la ciutat. Però, tal com ha publicat la mateixa empresa MSC, tota la nova terminal serà completament automàtica, així que em pregunte: on queden els milers de llocs de treball promesos durant els mesos anteriors? Són els mateixos que els que anàvem a dur projectes com Terra Mítica o els tinglados del port de la Copa Amèrica o la Fórmula 1?

Sentim que Compromís rebutgem una gran inversión. Gran sí, però profitosa?

Analitzem els números per construir una esplanada d’1,3 milions de m2: són necessaris 800M€ que posarà MSC i 400 M€ que ha de posar l’Administració. Diners públics als quals hem de sumar les inversions que haurà de posar el Ministeri de Foment per a construir nous accessos, el cost sanitari de les persones que pateixen l'augment de contaminació, així com els 28 M€ anuals que s’utilitzen per tractar de salvar les platges del sud, així com el Parc Natural de l'Albufera. Més bé diria que estan privatitzant els beneficis i socialitzant els costos.

A Compromís ho tenim molt clar, en volta de finançar estos projectes megalòmans dediquem totes estes inversions a fomentar el nostre comerç, empreses locals i més investigació. Els diners públics han de servir per a invertir en un model econòmic de proximitat i sostenible.

Si sumem els fets, més contaminació per CO2, cap seguretat d’ampliació de llocs de treball dignes, destrucció de les platges del sud, posar en risc el Parc Natural de l’Albufera, i la gran inversió que ha de pagar l'Estat per a dur endavant el projecte d'una empresa privada (i en el cas dels valencians i valencianes per triplicat: com a municipi, com a comunitat autònoma i com a Estat), no puc entendre la part positiva més enllà d’un “pelotazo” al més pur estil de nefastes etapes deixades enrere.

Jo no vull viure en una ciutat plagada de camions passejant contenidors i contaminació. No vull que els treballs de la meua ciutat estiguen fonamentats en la temporalitat del formigó.

Vull una ciutat que siga referència per la seua mobilitat sostenible i la seua defensa de la salut de totes les persones. Sembla que, per fi, la ministra del ram també ho ha entés. Ara només queda que siga conseqüent.

Benvingudes les cimeres del clima si ens il·luminen el camí.

*Papi Robles, diputada de Compromís a les Corts