Un balanç provisional de dos mesos de Malalts

Ja fa dos mesos que des de Malalts de Ciutat hem començat a moure fitxa i tal vegada siga escaient fer un primer balanç, força provisional per descomptat. Ens hem mogut en tres vectors que resumiré breument.

En primer lloc, a eldiariocv.es anem publicant amb periodicitat setmanal algunes reflexions al blog de Malalts. Fins ara, en vuit posts hem abordat, a més de la “filosofia” d’aquesta nova aventura, alguns temes que han estat proposats pels propis membres de l’associació sense cap planificació ni indicació. La cosa, si fa no fa, va funcionant. Han eixit temes com ara la participació ciutadana i els seus límits i insuficiències; les perspectives de la ciutat des de l’òptica de gènere però també dels infants; els problemes de la construcció metropolitana; la complexitat del fenomen urbà; el possible excés de fixació col·lectiva en el mon calatravià i la discussió sobre els seu paper dinamitzador; el cridaner problema de l’excés de terrasses a la ciutat i la necessitat tant de regulació i redimensionament com de recuperar l’espai públic per als vianants. Temes tots ells que hi son presents en l’agenda política però que tal vegada no disposen d’un suficient nivell de reflexió. Cada setmana el tema és una novetat i quan s’acabe el primer cicle de 40 setmanes valorarem si hem reixit en proporcionar algunes idees vàlides per a la discussió pública.

El segon eix ha estat la celebració de conferències i debats. La primera conferència al Teatre Micalet (a finals d’ Octubre) fou sobre el mite del “cap i casal” i la resposta fou prou satisfactòria si passem per alt la no assistència de cap membre de la Corporació en un tema que “sembla” afectar-los. I el primer debat sobre si hi ha o no un Pla en Cultura tindrà lloc demà dia 29 a les 19:30 hores a l'Octubre CCC , lloc que també acollirà el 20 de desembre un debat sobre la participació ciutadana amb la presència, ara si dels responsables politics. De moment, el debat a dos de demà promet perquè tant Pau Rausell com Ximo Solano ja han fet més d’una vegada explícites les seues diferències de criteri.

Per últim, des de Malalts estem maldant per proposar a i col·laborar amb l’Ajuntament en alguns temes “bàsics” com ara impulsar l’Arxiu Municipal, estendre els QR a molts elements de la ciutat (edificis, carrers,arbres i memòria històrica) i elaborar una base de dades completa sobre els espais buits per poder discutir l’estratègia d’ ús més adient. La cosa no està sent fàcil però sabrem ser insistents.

Si aquesta ha estat, en síntesi, la feina (deixant de costat la logística de l’associació), hom es pot sentir relativament satisfet. Tanmateix, aquesta mena de balanç tenia i té un objectiu que havia de ser necessàriament un interrogant: quina utilitat pública té la tasca feta i la prevista?; quin impacte en l’opinió i en la praxi dels agents polítics? Crec que minsa, per ser generós. I això ens du a un altre tema: la forta impermeabilitat a les idees de la nostra societat i la sensació -confie que amdues errònies- que els actuals governants, sempre molt enfeinats, de vegades semblen prou addictes a aquella cançó sobre la joventut que deia: “sabe lo que quiere, sabe adónde va” i que, per tant, tot el que des de Malalts pensàvem que pagava la pena intentar pot ser un esforç poc útil i una passió prou estèril. Tant de bo m’equivoque.