Abans de la pandèmia, al centre de València abundaven els grups de turistes movent-se de banda a banda altre mentre un guia els explicava els llocs més emblemàtics de la ciutat. Aquestes rutes solen obviar l’empremta roig-i-negra que l’anarquisme va deixar a la ciutat, durant la Guerra Civil i especialment quan València va ser capital de la República.
Els ministres de la CNT, els únics càrrecs governamentals que ha tingut l’anarcosindicalisme en la seua llarga història, tenien les seus dels seus departaments, com ara Justícia (en mans de Juan García Oliver) o Sanitat (a càrrec de Federica Montseny) en palaus sense parió. Alguns d’aquests llocs, com el Ministeri de Sanitat de Montseny al Palau del Marqués de Campo, davant de l’Arquebisbat, tenen una discreta placa explicativa. Però poc més.
Una guia, amb edició a càrrec de Francisco Collado i la col·laboració dels historiadors Vicent Bellver, Carme Bernat i María Menouni, ha tret a la llum més de 250 llocs de la ciutat en què el moviment llibertari ha deixat la seua empremta.Rutes per la València anarquista, editat per l’Espai lliure d’aprenentatge El Punt, connecta l’anarquisme dels anys 30, quan la CNT va arribar a tindre 53.000 afiliats al territori valencià, amb el ressorgiment del moviment a partir de la transició i els centres socials ocupes en la dècada de 1990.
El llibre recull l’efervescència d’ateneus, seus culturals i d’organitzacions com a Dones Lliures o la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries que van aflorar a València, especialment quan va esdevindre capital de la República. “Eren llocs molt importants de socialització i de divulgació de l’anarquisme”, explica l’editor de la guia.
La publicació, amb material gràfic abundant, repassa també els canvis en la nomenclatura en la llista dels carrers de València durant els anys de la Guerra Civil, quan la Gran Via del Marqués del Túria va passar a dir-se Gran Via de Durruti o el carrer dels Àngels va passar a ser el dels Iconoclastes. La idea de la peculiar guia urbana, segons explica Francisco Collado a elDiario.es, va sorgir d’una ruta que va reunir 80 persones fa quatre anys, organitzada en el marc de la Mostra del Llibre Anarquista, que cada any reuneix distribuïdores i editorials de materials àcrates a la plaça del Carme.
Les 12 rutes que componen la guia, destaca Collado, abasten tots els barris de València, des del centre de la ciutat fins a la zona marítima del Cabanyal i inclou també els llocs de la repressió envers l’anarquisme, abans i després de la dictadura franquista. Una de les fonts més importants del material gràfic prové de l’arxiu del fotògraf Finezas, actualment disponible a la Biblioteca Valenciana, un testimoniatge visual preciós de la València de la Guerra Civil.
S’hi sumen fotografies de les últimes tres dècades del moviment ocupa i dels seus emblemàtics espais: des del mític Kasal Popular fins al CSO L’Horta, al barri de Benimaclet. “La guia està pensada per a gent autòctona de València i conté plànols molt esquemàtics, però també pot servir d’exploració, com un passeig de descobriment, per a algú que no conega la ciutat”, diu Collado.
El barri del Carme, un dels epicentres del moviment àcrata a València, amb llocs emblemàtics com l’ateneu Al Marge (tres dècades d’història, actualment situat al carrer de Palma, número 3, molt prop del primer edifici ocupat a la capital del Túria), ha experimentat un procés accelerat de gentrificació que ha expulsat molts veïns, segons lamenta Collado en un passeig guiat amb aquest diari. Els bars i els cafés que reunien gent del moviment anarquista, entre altres, o ja no existeixen (com el mític Vito Lumbagui) o ja no són exactament el que eren (com el Café Museu).
La ruta amb Collado acaba en l’entrada del Museu de Soldadets de Plom L’Iber, al carrer de Cavallers (carrer de la Metal·lúrgia durant l’era republicana). Ací va estar la seu del Ministeri de Justícia, amb Juan García Oliver al capdavant, el mític dirigent anarquista que va passar d’expropiar bancs a mà armada a portar la cartera de ministre. Per descomptat, València ja no és el que era.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0