Per un pacte win-win

Ens trobem en un moment especial en València. Per fi hem eixit al carrer, no tant per unaqüestió de sentiments, sinó per un fet racional com és l’infrafinançament. I encara que al PP li moleste, i vullga castigar a qui fa fet un pas avant i ha donat públic suport a una manifestació com va ser la del passat 18 de novembre, justa i de trellat, ha quedat més que demostrat que el problema valencià ha d’estar en l’agenda política espanyola.

Desde Demòcrates Valencians, i amb la pretensió de ser capaços de defendre sempre els interessos de la nostra terra, volem copiar els models d’èxit d’altres territoris. No ens fa vergonya dir que un sistema similar al basc, on cada autonomia recapte i gestione els seus propis recursos, pot ser molt més eficient que l’actual model.

Hem de començar a parlar de responsabilitat fiscal, i com fa qualsevol família, també els governs han de ser racionals en els seus gastos. Pareix lògic pensar que si cada territori gestiona els seus recursos no gastarà aquells que no té, evitant endeutaments i balafiaments innecessaris.Volem gestionar des d’una altra perspectiva. Creguem en les relacions madures on es tracte de fer pactes “win-win”, o dit d’un altra manera, pactes per a millorar on totes les parts guanyen.

Caldrà parlar, identificar necessitats, caldrà prioritzar-les, caldrà escoltar quines necessitats tenen la resta dels agents involucrats, i una volta tinguem això ben present, haurem de fer política, amb majúscules i sense posar-se baix cap ordre de cap altre interés que no siga el dels valencians.  Caldrà tindre paciència, sí, i començar el bonic joc de la negociació, de fer política, de tindre altura de mires i saber, que de vegades, el progrés es fa poc a poc i sense càstigs per a ningú.

Sabem perfectament que el sistema de finançament actual està obsolet, vençut, i que en part, és un destrellat. Des de València hem de treballar per a proposar una alternativa, no només per al nostre territori, sinó per al conjunt de l’Estat. Si no ho fem, seguirem abocats a claudicar sota un sistema que ens perjudica dia a dia.

És la nostra hora, és l’hora de guanyar.