Així va manipular Canal 9 per a silenciar l'accident del metro de València amb 43 morts

La Unió de Periodistes Valencians va elaborar un informe per analitzar com havia cobert Canal 9 l'accident de metro de València del 3 de juliol de 2006, la major tragèdia ocorreguda a Europa en un tren subterrani, en què van perdre la vida 43 persones. Amb motiu del vinté aniversari que es compleix aquest divendres, elDiario.es recupera l'informe que va documentar una de les dimensions més cridaneres de l'accident: la seua cobertura mediàtica. Les conclusions van ser demolidores.

L'informe, de caràcter públic, elaborat el 2016 i lliurat a les Corts Valencianes per a la segona comissió d'investigació sobre l'accident, va concloure que Canal 9 va eludir en tot moment una regla bàsica del periodisme: buscar diferents fonts per a poder contrastar les dades i evitar, d'aquesta manera, que una veu interessada donara una visió parcial dels fets. D'aquesta manera, l'ens públic va abandonar els principis d'imparcialitat i objectivitat que estableix la Llei de creació de Radiotelevisió Valenciana.

L'informe elaborat per Cristina Valero i Gonzalo Gayo s'estén fins a 150 pàgines dedicades a l'anàlisi de la cobertura del canal públic, comparada amb els quatre diaris que, en el seu dia, tenien més difusió a la Comunitat Valenciana: Levante-EMV, Las Provincias, El País i El Mundo. A continuació, els episodis més significatius que recull l'informe:

El dia de l'accident, el 3 de juliol de 2006, tot i que les primeres informacions apuntaven que s'havia produït un sinistre molt greu, no van obrir l'informatiu amb la tragèdia, sinó amb la visita del papa.

Telecinco va interrompre la seua programació i va connectar en directe des del lloc dels fets a les 14.30 hores. Canal 9 no va iniciar el seu especial informatiu fins a les 17 hores, quatre hores després del sinistre. Durant aquest temps, no es van emetre imatges reals ni connexions en directe, tot i que la televisió autonòmica comptava amb unitats mòbils desplegades a la ciutat per a cobrir la imminent visita del papa.

Des del primer moment, la cobertura va girar entorn de la versió oficial: adjectius com “fortuït”, “imprevisible” i “inevitable” es van repetir contínuament als informatius, a vegades en boca dels mateixos presentadors.

Mentre la resta de mitjans recollien les crítiques dels sindicats, apuntaven hipòtesis sobre les causes o qüestionaven la falta d'inversions, Canal 9 centrava la seua atenció a destacar els equips d'emergència desplegats i les paraules de consol del rei, el papa o les autoritats autonòmiques. Les veus crítiques de l'oposició, si és que apareixien, anaven sempre acompanyades d'un tall del PP acusant-la de buscar rèdit electoral.

En cap moment es va plantejar una tasca informativa objectiva per a buscar les causes del sinistre, ni es va qüestionar la versió que donava el Govern autonòmic. Canal 9 va quedar així reduït a un altaveu exclusiu al servei de la versió oficial.

El 7 de juliol, l'accident deixa d'estar en portada en les notícies de Canal 9 per donar pas a la “històrica” visita del papa a València. El sinistre s'aborda des del punt de vista humà, com evolucionen les víctimes hospitalitzades i les ajudes econòmiques. Tanmateix, no hi ha rastre de la qüestió de la responsabilitat.

El dia 9 de juliol l'única referència a l'accident és quan el Sant Pare resa per les víctimes. El presentador diu textualment en un dels informatius de la jornada: “El Papa marxa. El món sencer es fa ressò de la visita. Imatges per a la història. Èxit de la capacitat organitzativa de València. Recopilació del que ha estat el cap de setmana després de 26 hores en què s'ha mostrat pròxim a tota la gent, també ha resat per les víctimes de l'accident. Un comiat ple de sentiment”. Encara no havia transcorregut ni una setmana d'un dels sinistres més dramàtics de la història d'Espanya.

El dilluns 10 de juliol fa una setmana de la tragèdia i l'ens públic emet un reportatge que insisteix en la versió oficial i en les “millores i grans inversions” del PP. El reportatge, lluny de tindre cap mena de motivació investigadora, innovadora o crítica, es redueix a un resum de tot el contingut emés a Canal 9 sobre l'accident.

L'11 de juliol l'informatiu se centra en la calor que angoixa a principis de juliol i la tornada a la normalitat dels carrers de la ciutat després de la visita papal. García Antón declara: “Si sentira algun tipus de responsabilitat en aquest tema, hui no hi estaria ací”. El rètol que aporta Canal 9 a les declaracions és: “Donar la cara”.

El 13 de juliol, malgrat que les quatre principals capçaleres de la Comunitat Valenciana parlen de la primera mobilització per les víctimes, Canal 9 guarda silenci. Davant l'ambient crític amb la gestió del Consell que es llig en bona part dels diaris, Canal 9 dona una visió amable, parlant de les bones intencions de la Generalitat.

El 14 de juliol, tan sols 11 dies després de l'accident en què havien mort 43 persones, el sinistre ocupa dos minuts als informatius. Es detecta, a més, una estratègia cridanera: una notícia negativa està ràpidament contraposada amb alguna de positiva, que sempre serà la darrera i, per tant, la que quedarà en la ment del teleespectador.

Es tanca la informació donant una visió positiva i de consens entre els implicats. I aquesta serà l'última informació que rebrà l'audiència de Canal 9 sobre l'accident del metro, fins al primer dia de la comissió d'investigació a les Corts.

D'aquesta manera, a penes una setmana i mitja després de l'accident, es produeix la primera apagada informativa a Canal 9: durant 13 dies, mentre la resta de mitjans analitzats continuen dedicant pàgines a la tragèdia, l'ens públic, que segons la llei va nàixer amb vocació de proporcionar la informació més completa i fiable als valencians, no emet ni una sola peça sobre l'accident.

“El semen a l'estiu baixa de qualitat” és una de les notícies destacades en el sumari de Canal 9 durant aquell període. Ni rastre, en canvi, de les dades sobre l'accident que la premsa escrita sí que s'estava encarregant de contar.

L'11 d'agost, l'accident apareix quasi al final de l'informatiu, amb una única conclusió, segons el dictamen de la comissió d'investigació aprovada amb els vots del PP: l'excés de velocitat com a causa inevitable i imprevisible. Camps tanca la peça dirigint-se a les víctimes, a les quals “recorde cada dia”. Una de les escasses declaracions que fa des del dia de l'accident, encara que no va rebre les víctimes ni aquell dia ni els anys posteriors, i Canal 9 no li exigeix cap explicació. Les peticions de dimissió que publiquen la resta de mitjans tampoc tenen cabuda.

Un mes amb una tragèdia desapareguda

Del 12 d'agost al 13 de setembre, l'accident del metro desapareix de totes les graelles de Canal 9, de nou. L'única menció emesa als informatius és la notícia del part d'una dona que va patir l'accident embarassada. Després, no hi haurà més informacions sobre l'accident fins al març de 2007.

La resta de mitjans de comunicació publiquen les declaracions dels familiars arran de l'arxivament de la causa. Canal 9 no va donar la possibilitat d'expressar-se a les víctimes i als seus familiars. L'Associació de Víctimes del Metro no apareix als informatius de Canal 9 fins just un any després, i no ho fa com a associació, sinó com a familiars de les víctimes.

L'únic canvi arriba l'abril de 2013, amb una nova direcció a Canal 9, quan per primera vegada se sent la veu de les víctimes. Per a l'informe, la mera emissió d'aquests testimonis demostra que durant anys van ser silenciats conscientment.

L'informe conclou que Canal 9 va manipular les informacions sobre l'accident: “Va distorsionar i va ocultar dades, va relegar la tragèdia a segons residuals i va excloure sistemàticament les víctimes i les veus crítiques. La Llei de Radiotelevisió Valenciana obliga l'ens públic a facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política i social, però en el cas del metro només una versió va tindre dret a ser exposada. Els fets conclouen els autors, són massa greus i evidents per atribuir-los a la ignorància”.