Un any de retard en els cribratges de mamografies de l'àrea de l'Arnau de Vilanova que atén 340.000 persones

“El mes d’abril passat em tocava la prova del cribratge de càncer de mama, que em van fer per última vegada l’abril del 2023. Com que veia que no em citaven, vaig telefonar i em van dir que s’havia desbaratat una màquina i que encara acumulaven retard pel Covid. Em van dir que telefonara d’ací a uns mesos i això he fet. Ara m’han dit que, si abans de febrer no m’han citat, que telefone al març”.

Aquest és el testimoniatge d’una pacient (prefereix mantindre l’anonimat) adscrita al departament de salut de l’hospital Arnau de Vilanova que dona cobertura a una població d’unes 340.000 persones, el que més problemes de demora arrossega en matèria del pla de cribratge. Un assumpte de la màxima sensibilitat actualment en la societat arran de les fallades que han aflorat amb diagnòstics erronis a Andalusia.

Sobre aquest tema, fonts de CCOO han confirmat que aquest departament arrossega un retard aproximadament d’un any en les citacions, un fet que han atribuït principalment a la falta de personal. Així doncs, han explicat que actualment es cita pacients que havien d’haver-se fet la prova el 2024, encara que han reconegut que, en les últimes setmanes, Sanitat ha incrementat els mitjans i que, a més, es continuaran fent proves per Nadal, per bé que abans el programa es parava.

“En el centre d’especialitats de Burjassot han posat dos tècnics nous al matí i dos a la vesprada que han de fer 50 proves al dia per a alleugerir la llista d’espera. L’hospital comarcal de Llíria també s’ha habilitat com a reforç fins a l’estiu. A més, salut pública ha contractat més auxiliars administratius per a donar més cites. CCOO està sempre pendent perquè s’agilitze i s’atenga totes les dones que necessiten l’atenció del cribratge, que se suposa que és cada dos anys, però ha de ser exacte. I donar-los el resultat amb rapidesa”, han dit des del sindicat.

Per part seua, fonts de la Conselleria de Sanitat han remarcat que “la instrucció que s’ha donat des de Conselleria és que, si alguna dona a qui ja corresponia citar per a mamografia de seguiment no ha sigut citada i telefona al centre per a indicar-ho, han de donar-li cita, no dir-li que torne a telefonar”, per la qual cosa les pacients que no hagen rebut la citació dins del termini i en la manera corresponent, tenen dret a exigir que se les atenga.

Sobre la demora, que han reconegut, encara que sense quantificar-la, han explicat que “a l’abril es va integrar en els serveis de radiologia de l’Arnau i s’ha anat reduint la demora progressivament” i que, així i tot, per a millorar els temps de cobertura, s’han implementat diverses accions, com el reforç de la Unitat de Prevenció de Càncer de Mama (UPCM) del centre d’especialitats de Burjassot amb dues noves places de tècnics de raigs.

A més, han afegit que s’ha creat una nova UPCM a l’hospital de Llíria posada en marxa al novembre amb un radiòleg, dos tècnics de raigs i una auxiliar administrativa: “Amb aquestes mesures, el departament preveu posar-se al dia amb la cobertura al més prompte possible”, han explicat des del departament que dirigeix Marciano Gómez.

Amb tot, la secretària general de la federació de sanitat de CCOO, Yolanda Ferrández, ha denunciat “la falta d’agilitat i problemes de gestió en els programes de cribratge de càncer de mama, que retarden la detecció i el tractament de les dones” i ha destacat que “el cas del Departament de Salut de l’Arnau és significatiu, ja que hi ha un retard d’un any i moltes dones no disposen d’aquest temps”. Els programes de cribratge, han afegit, són claus per al diagnòstic precoç: “Per això exigim a la Conselleria de Sanitat que implemente els recursos estructurals necessaris tant humans com materials en els equips de Salut Pública per a tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana”.

Abaixen els indicadors de participació

El programa de cribratge de càncer de mama abasta dones d’entre 45 a 69 anys, i el 2022 es va ampliar la xifra de l’anomenada “població diana” a les dones de fins a 74 anys. La confiança en el sistema és fonamental perquè acudisquen a la cita. En el seu primer any complet de gestió, l’executiu del PP no ha aconseguit millorar els indicadors. Més aïna, les dades provisionals –Sanitat no ha aportat les definitives del 2024 encara–, apunten al contrari, en un any marcat per la dana, que va provocar algunes aturades.

L’any 2024, d’una població susceptible d’entrar en el pla de cribratge composta per 431.663 dones (població elegible) es va requerir a participar-hi 341.446; un 79,10% del total. Aquest indicador sí que és millor que en l’anterior etapa de PSPV i Compromís en Sanitat. No obstant això, la cosa més preocupant arriba amb la taxa de participació. Aquell any mateix, segons aquest informe intern, de les 340.615 dones amb invitacions vàlides (aquelles en què hi ha garanties de la recepció), van assistir a fer-se les proves 223.414 dones, només un 65,5% de les que van rebre la carta de Sanitat. És el percentatge més baix de participació, fins i tot pitjor que el de la pandèmia. El document dona una altra dada preocupant: en departaments de salut com Xàtiva s’ha cobert el 40% de la població elegible, molt per davall dels llindars habituals. Fonts de Sanitat confirmen a elDiario.es que en les àrees de salut afectades per la riuada es va demorar el programa i atribueixen a la dana part d’aquestes dades.

En els últims anys del Consell del Botànic, Sanitat va fixar uns llindars molt elevats per a considerar reeixit el programa: un 90% de cobertura en les invitacions i una participació per damunt del 85%, cosa que no s’ha donat cap any. Després es van rebaixar les expectatives i es va situar la meta en el 80 i 70%, respectivament.

El 202, la població elegible era de 423.470 dones. Es van cursar 328.216 invitacions (el 77,5%) i hi van participar 228.491 dones, un 70%. L’any 2023, d’una població elegible idèntica, hi van participar 351.659 dones, un 83% de les que van rebre la comunicació. En anys anteriors, des del 2018, la cobertura sempre ha estat per damunt de les 320.000 dones, tret de l’any de la pandèmia de Covid, i la participació ha fregat el 70%. El 2021 va ser l’any més baix, amb un 68% de participants en el programa. El primer any complet del PP en el Govern registra un percentatge encara inferior.

A més, segons la memòria del Comité Econòmic i Social, el 2024 es van fer 12.000 mamografies menys que en l’anterior. Sanitat rebaixa la xifra a 3.000 i ho atribueix a la dana i el seu impacte en els centres sanitaris, que van haver de demorar el programa. En concret, 3.186 menys. Un descens que Sanitat atribueix a la suspensió temporal del programa en zones afectades per la dana, fet que va provocar una reducció notable de l’activitat. Així doncs, les mateixes fonts indiquen que “només el novembre del 2024, en aquestes zones, es van fer 4.000 mamografies menys que en el mateix mes de l’any anterior”.