Àrees metropolitanes, mobilitat i autogovern: el model territorial valencià en el debat electoral

En cada convocatòria electoral, a més d’un govern en joc, hi ha un model d’Estat, de territori i de ciutat; una distinció en la manera com es prestaran els serveis, si seran públics o privats, com serà l’organització d’aquests, el paper del que construïm entre tots en la vida quotidiana dels ciutadans. En aquests comicis, en plena emergència climàtica, capejant una crisi econòmica i en una època d’incertesa, els ciutadans amb dret a vot a la Comunitat Valenciana també trien sobre temes que seran crucials a curt termini, tan importants com urgents: quin model energètic volen, com es relacionaran les ciutats i els municipis, quin serà el seu model de mobilitat, com es dialogarà amb l’Estat per resoldre els seus problemes o amb quins recursos comptaran per fer-ho.

Seguint els programes electorals, les accions dels últims quatre anys i les declaracions dels dirigents, s’entrelluca com els partits del Pacte del Botànic mantenen la seua aposta per l’autogovern, mentre que la dreta es mou entre pulsions centralitzadores i una reducció del control de l’Administració pública. El PSPV, Compromís i Unides Podem plantegen, a la seua manera, anar més enllà de l’actual model de les autonomies, reclamant més competències per a la Generalitat Valenciana i un model de finançament que permeta exercir-les en el marc constitucional, mentre que la dreta és menys bel·ligerant en aquesta qüestió, amb propostes d’‘aprimament administratiu’. Per part seua, el partit d’ultradreta Vox ha manifestat en reiterades ocasions la seua intenció de posar fi a l’Estat autonòmic.

Política metropolitana, mobilitat i infraestructures

La política metropolitana és un dels assumptes pendents del Consell del *Botànic, que ha focalitzat els seus esforços en el camp de la mobilitat, amb la integració tarifària, la inversió en línies i la reducció de preus. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar l’octubre del 2020 una llei específica, que de moment s’ha quedat en un fòrum sobre mobilitat. Per part seua, l’Ajuntament de València, que dirigeix Joan Ribó, va impulsar un procés participatiu amb alcaldes i experts per abordar els reptes metropolitans, climàtics, urbanístics i de mobilitat de la ciutat i el seu entorn, del qual ha sorgit un document de treball.

En aquesta línia, Compromís ha fet anuncis en campanya com el soterrament de la CV35 i les línies L1 i L2 de Metrovalència per a crear un bulevard verd que connecte la capital amb Burjassot, Godella i Paterna. La coalició que encapçala Joan Baldoví també ha presentat un projecte d’ampliació del metro amb un traçat circular que connecte l’extraradi i l’hospital La Fe i proposa prolongar línies fins a Alaquàs, Vilamarxant i el Puig. A més, advoca per estendre una xarxa ciclista per tota la geografia valenciana per possibilitar la mobilitat intermunicipal amb bicicleta, impulsar la integració tarifària i crear centres logístics en la proximitat de les àrees urbanes on puguen arribar les mercaderies per ferrocarril. El port de València no s’esmenta específicament en el document autonòmic, però la coalició assenyala: “Reclamarem la transferència de les competències en gestió de ports” i “promourem l’obertura dels ports a les ciutats on estan situats i el diàleg permanent amb la ciutadania i el veïnat”.

En matèria de política metropolitana els valencianistes incorporen qüestions relatives a la governança, com “exigir en el govern central que les decisions sobre les grans infraestructures es prenguen en consens amb les administracions autonòmiques i locals”. En el programa de Ribó per a la capital valenciana, la coalició al·ludeix a la política metropolitana una vintena de vegades, gran part d’aquestes en el camp de la mobilitat. En urbanisme, apunten cap a “una ciutat que es configure respectant l’horta que l’envolta i que siga porosa a l’àrea metropolitana que l’envolta, com a gran ciutat que és”, insistint en la visió metropolitana en el disseny de polítiques, amb propostes com “una visió de conjunt de la ciutat i una optimització dels esforços/recursos municipals en la seua materialització amb una estructura política, tècnica i administrativa més compacta que implica la unificació dels serveis d’Arquitectura, Urbanisme i Habitatge en una sola àrea amb Aumsa com a braç executor i el Consell del Disseny com a òrgan consultiu”. Els valencianistes també volen impulsar una llei d’àrees metropolitanes en les Corts Valencianes.

Pel que fa a infraestructures, el PSPV planteja una millor integració del Corredor Mediterrani, obres d’integració del túnel passant, Rodalia amb l’Aeroport d’Alacant-Elx, infraestructures per a l’“equilibri poblacional”, transferència de la gestió de la xarxa de Rodalia, anells ciclistes metropolitans, més línies i freqüències de metro (prolongació de l’L10, nova Línia 11 i nova Línia 12 fins a l’estació del Nou d’Octubre), pàrquings dissuasius; en definitiva, millores del transport públic i de les connexions entre municipis i polígons industrials, a més d’insistir en la integració tarifària. En el programa de València ciutat, la candidata Sandra Gómez fa al·lusió una vintena de vegades a la política metropolitana, entre les quals s’inclou la promesa llei que va anunciar Ximo Puig fa tres anys i una declaració d’intencions: volen “una València metropolitana que dissenye les polítiques d’ordenació del territori, mobilitat i habitatge tenint en compte les poblacions i el territori pròxim de la nostra ciutat” i advoquen per “implementar millores en la connectivitat de la ciutat en col·laboració amb la Generalitat i el Govern d’Espanya per a millorar les potencialitats econòmiques de l’àrea metropolitana de València. És en aquest punt en què el PSPV fa esment del port de València, assumpte conflictiu. ”Implementarem millores en la connectivitat de la ciutat en col·laboració amb la Generalitat i el Govern d’Espanya per a millorar les potencialitats econòmiques de l’àrea metropolitana de València. Entre aquestes, l’impuls definitiu al Corredor Mediterrani, amb actuacions com el túnel passant, el canal d’accés i la doble plataforma, l’alta velocitat amb Barcelona i Alacant o la connectivitat ferroviària amb el port de València, vigilant i garantint la sostenibilitat de qualsevol ampliació“, diu el text de la candidatura de Gómez.

Els representants d’Unides Podem advoquen per mesures de foment de la mobilitat sostenible. “Establirem de manera permanent la gratuïtat per a joves menors de 30 anys i implementarem per un període d’1 any la gratuïtat per a persones usuàries habituals en tots els serveis de transport públic col·lectiu terrestre de titularitat autonòmica”, diu el seu programa, que inclou la gestió autonòmica de les Rodalies, la taxa Amazon i el foment del transport sostenible en municipis en risc de despoblació. En matèria de política metropolitana, els d’Illueca posen el focus en les desigualtats generades en les grans urbs i les seues àrees d’influència, i apunten: “Busquem fer un pas més en la consolidació del dret a la ciutat com el dret de totes les persones que habiten les ciutats a viure, utilitzar, ocupar, produir, transformar, governar i gaudir de les ciutats, pobles i assentaments urbans justos i democràtics, definits com a béns comuns per una vida digna, que ha de compartir-se i pertànyer a totes les persones integrants d’una comunitat”. Així doncs, plantegen aprovar la llei de barris, impulsar i finalitzar les actuacions de regeneració urbana, rehabilitació d’edificis i el seu entorn i estratègies d’accessibilitat. Els tres partits advoquen per un model de ciutat dels 15 minuts, acostant els serveis públics al ciutadà i invertint en la rehabilitació de barris i zones degradades.

En matèria d’infraestructures, els populars apunten mesures com agilitzar tots els tràmits necessaris per a l’inici de les obres pendents de l’ampliació nord del port de València, millores en la xarxa de transport públic en les tres províncies, millores de la connexió de carreteres; mentre que en Ciutadans reclamen més inversió en el Corredor Mediterrani i en la xarxa de Rodalia, millorar el transport públic i implementar “pàrquings segurs” per a evitar robatoris de camions, cotxes i bicicletes.

Port de València

Sobre l’ampliació nord del port de València, una qüestió difícil de trobar en els programes electorals, elDiario.es va preguntar als candidats a la Presidència de la Generalitat i a l’Alcaldia de València.

L’estratègia d’implantació de renovables

Els partits del Pacte del Botànic coincideixen en el foment de l’ús d’energia renovable i la millora de l’eficiència energètica dels edificis, tant els construïts com en les futures obres, així com la inversió en comunitats energètiques locals i foment de l’autoconsum. En el programa del PSPV, el partit apunta: incentivarem la utilització local de l’energia i promourem la flexibilitat de la demanda per a ajustar-la al màxim possible a la generació horària d’energia renovable. I una proposta nova: “Als habitants dels municipis amb un balanç positiu entre producció d’energia renovable i consum energètic se’ls reduirà el cost de la seua factura energètica”. Els socialistes assenyalen l’objectiu de renovables marcat per Brussel·les (10.000 megavats el 2030) i apunten el pla de tancament de Cofrents, insistint en un “mapa zonal” per a situar “els emplaçaments òptims per al desplegament” de renovables, una mesura que va apuntar Puig arran del conflicte amb Compromís, però eludeixen l’esment de les macroplantes que han causat conflicte en l’etapa final de la legislatura. Incorporen mesures per a l’emmagatzematge energètic i impuls de l’energia eòlica i l’hidrogen verd.

La coalició Compromís planteja multitud de mesures de foment de l’autoconsum, amb un èmfasi especial en la coberta dels edificis amb plaques solars, i ús eficient de l’energia, instal·lació de plaques en habitatges i edificis públics, foment de les comunitats energètiques i un “desplegament renovable responsable”, que inclou una zonificació del terreny. Pel que fa a les plantes fotovoltaiques, no hi ha mesures concretes que en fomenten la instal·lació –més enllà del mapa per a prioritzar el sòl degradat i d’“una planificació” del procés–, però sí que figura com a compromís recórrer contra les plantes que avale el ministeri sense els informes favorables de la Generalitat Valenciana i el foment de la transparència en els processos administratius.

Per part d’Unides Podem, el seu candidat, Héctor Illueca, condiciona un tercer acord de govern a la creació d’una empresa pública d’energia perquè l’executiu autonòmic “dirigisca i pilote la transició energètica, com no es va fer fa deu anys, supervisant el que va acabar en la bambolla immobiliària”. Illueca afirma que la transició energètica ha de fer-se “amb planificació ecològica, escoltant la gent, els ajuntaments i sense posar en risc els nostres paisatges i les activitats econòmiques que poden veure’s afectades per les macroplantes que ja estan projectades”. Entre les novetats, el programa inclou: “Crearem un cànon per a les grans energètiques que volen desenvolupar macroinstal·lacions d’energia renovable en el territori valencià. Aquest cànon permetrà la recaptació necessària per a dotar un fons de sostenibilitat del territori i/o transició justa i recauria sobre les grans plantes de renovables amb projectes en curs en les tres províncies”. Els morats també advoquen per crear un fons de finançament que costege el 100% de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis i habitatges particulars de barris vulnerables o per a famílies d’ingressos baixos i, com els valencianistes, paralitzar projectes com la Magda de Castelló –“paralització sobre els macroprojectes energètics que han seguit el seu curs d’esquena a la ciutadania”.

Per part del PP, el seu programa advoca per accelerar aquests processos al màxim, elaborar un llistat de tràmits vinculants, el silenci administratiu positiu, crear un mapa de prioritats, ajudes i vies de finançament per als projectes. Ciutadans segueix una línia similar: els seus escassos esments al tema impliquen agilitzar els tràmits, incorporar més personal i estudiar la prolongació de la vida útil de la central nuclear de Cofrents. En el test que aquest diari ha elaborat per a les eleccions, els candidats resumeixen les seues propostes en la matèria.

Federalisme i autogovern

Els tres partits que componen el Pacte del Botànic advoquen per incrementar l’autogovern valencià. El PSPV planteja un model federalista, com ha fet Puig durant tota la legislatura, des de les conferències de presidents que es van donar per a gestionar la pandèmia, advocant per un repartiment de recursos que dote de més capacitat les comunitats autònomes.

El programa d’Unides Podem planteja una “agenda federalista”, dotada de sis punts, que van des del canvi de sistema de finançament a la condonació del deute i la inversió territorial proporcional: “Hem de dirigir-nos cap a un model de caràcter federal capaç de superar les fractures a què actualment no es troba eixida i que aprofundeixen en els problemes de vertebració territorial i de cohesió social al nostre país”, assenyala el document. En matèria d’autogovern, també apunten: “Reforçarem l’autogovern valencià en el camp de les relacions laborals per a reprendre la capacitat d’exercir la competència com una vertadera autoritat autonòmica en matèria laboral”. El seu candidat, Héctor Illueca, planteja una “Generalitat republicana”, un model que intervinga l’economia per a capitanejar la transició ecològica. De fet, el dirigent ha plantejat les seues propostes sobre el model d’Estat en el seu llibre La propuesta republicana.

Compromís no té una agenda federalista concreta. El seu programa s’amera de la reivindicació de més autogovern, des de la reclamació de la transferència de serveis públics fins del finançament per a potenciar-los. Compta amb un eix concret: finançament i defensa dels interessos valencians, en què es troben al·lusions específiques a la recuperació del dret civil i l’“impuls d’una reforma de l’Estatut d’Autonomia que amplie el reconeixement de drets dels valencians i les valencianes i amplie les competències que exerceix la Generalitat”. En aquest camp, tots els partits coincideixen en mesures per a recuperar la capacitat legislativa.

Els socialistes han defensat el seu model federal en els seus congressos interns i des de les institucions, amb propostes que sovint contradiuen les del seu partit a escala estatal, com la desaparició de les diputacions provincials. Ximo Puig, en la seua proposta de “La via valenciana”, exposa: “Aquest projecte de futur persegueix aprofundir en un autogovern fort, eficient i eficaç, alineat amb Europa, potenciat per un federalisme asimètric per a Espanya, un finançament just i una despesa equitativa, un deute per l’infrafinançament patit compensat i que desenvolupa polítiques públiques eficients i eficaces. Un autogovern que enforteix i amplia els resultats de les seues polítiques, mitjançant una aliança cooperativa amb ajuntaments i mancomunitats”.

Els socialistes destinen l’eix 11 del seu programa a aquesta qüestió, amb una trentena de propostes, que van des de la gestió dels fons europeus des de la proximitat, augmentar la despesa pública per a equiparar-lo a la mitjana i millorar els serveis públics, augmentar l’ocupació pública, polítiques de diàleg social; al mateix temps que insisteixen en les polítiques de descentralització i gestió compartida de recursos.

Per part seua, la dreta no fa referències a l’autogovern, però advoca per “descentralitzar” la cultura i la formació de l’Ivaspe. El PP recull una proposta de “defensa del nostre” que inclou aprovar una llei de senyals d’identitat valencians –“protegirem els símbols, la bandera, la denominació, les tradicions i els senyals d’identitat propis de la Comunitat Valenciana, i d’Espanya, en tot el nostre territori”–, recuperar el dret civil i el suport a festes i tradicions i a les entitats que les promoguen.