Campanya en temps de pactes: així treballen els partits del Botànic per diferenciar-se dels socis de govern

Les campanyes electorals són un moment estrany en què els missatges es magnifiquen, els polítics sobreactuen i qualsevol espai, físic o digital, es converteix en un aparador electoral. En aquest marc hiperbòlic en què els partits s’esforcen per diferenciar-se, tractant de ser la millor opció per al ciutadà, les distàncies entre blocs ideològics s’accentuen. Apareixen els xocs clàssics entre conservadors i progressistes, socialdemòcrates o neoliberals. En els últims anys, en què la pluralitat política, els pactes electorals i els governs de coalició s’han imposat per mandat ciutadà, s’ha donat una novetat: com es distingeix un del seu soci de coalició?

La Comunitat Valenciana viu els seus segons comicis en què els socis de l’actual Govern progressista acudeixen a les urnes. El Govern del Pacte del Botànic és un, han insistit sempre els seus membres, malgrat que es conforma d’un partit i dues coalicions. PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida ja estan governant junts huit anys –en el cas dels morats, només l’última legislatura, encara que van signar el pacte de Govern el 2015– i, per segona vegada des que caminen units, acudeixen a les eleccions per separat, amb vocació de tornar a unir-se després en un projecte de govern.

Junts, però no regirats, els tres partits concorren a la cita seguint el seu guió, segons considera Alejandro Comes, politòleg i responsable de l’agència de comunicació La Base. El PSPV, partit majoritari i que encapçala el Consell, intenta aprofitar la figura de Ximo Puig al màxim. No debades, el seu lema és ‘El president’, i el rostre del seu dirigent el centre de la seua imatge; aporta sensatesa, confiança, promociona la idea d’un líder dialogant que ja fa anys que treballa. És moderació davant del soroll. Els socialistes advoquen per un perfil “presidencialista, modest, humil, que planteja propostes de futur, molt en la línia d’aquests huit anys”, apunta el politòleg. Al dirigent valencià no se li ha escoltat una mala paraula sobre els seus socis de Govern, malgrat que en les seues intervencions i en les entrevistes apunta la seua intenció d’eixamplar la seua base electoral i governar depenent menys dels seus socis. El seu mantra és gestió, gestió, gestió.

En Compromís, que ja pertany a un espai polític escorat cap a l’esquerra verda, la imatge és més reivindicativa. Se centren en els que han sigut fins ara els seus temes clau, indica Comes. Com a mostra, la lona desplegada en l’Estació del Nord de València, que reclama millores en el servei de Rodalia. Els valencianistes busquen diferenciar-se dels seus socis de Govern sense tirar pedres sobre la seua pròpia teulada, traient rèdit de la seua gestió, subratllant els assoliments de les conselleries, encara que apuntant millores en allò que no gestionen: sanitat i habitatge, que han sigut competències del PSPV i Unides Podem. El missatge és clar: ho han fet bé i volen fer més coses.

Com a “força d’estricta obediència valenciana”, prefereixen no anar de bracet amb forces estatals, és una de les seues claus polítiques. Sobre els seus socis majoritaris, amb qui han mantingut forts xocs en l’executiu, en aquesta campanya semblen restar-li valor. El seu candidat, Joan Baldoví, ve del Congrés dels Diputats, cosa que per a la coalició el legitima per a ser més vehement amb la gestió del Botànic, però es limita a reclamar a Ximo Puig aquest mateix ímpetu amb el Govern central, en temes com el finançament o el transvasament. L’adversari està fora, sostenen en nombroses intervencions públiques. “Els meus adversaris són el PP, Vox i les polítiques que representen, mai el PSPV o Unides Podem”, responia Joan Baldoví, preguntat aquesta vegada per les crítiques d’Unides Podem cap a ell i el seu partit.

La coalició formada per Unides Podem i Esquerra Unida, el soci minoritari del Govern valencià, sí que ha elevat el to del discurs, especialment en la part que competeix Podem. Els seus dirigents fa setmanes que critiquen directament els seus companys de govern, amb el focus posat en Ximo Puig i Joan Baldoví, arran de polèmiques al voltant de la Llei d’habitatge o la proposta de supermercats públics de Podem. A això s’ha sumat el desembarcament de representants del Govern central, que atien el foc. En l’última setmana, en dos actes celebrats a València, les ministres Ione Belarra i Irene Montero van titlar els socialistes i Compromís de ser partits “de centre” i no voler un Govern de coalició; una qüestió difícil d’encaixar tenint en compte que a l’Ajuntament de València Podem no forma part de l’acord, perquè no hi té representació i en el primer govern del Botànic va ser la formació morada qui va decidir quedar-se fora. “A mi no se m’oblida que Joan Baldoví va defensar un Govern del PSOE amb Ciutadans i del PSOE en solitari”, va apuntar Montero en un altre acte a la ciutat.

En opinió de Comes, aquests missatges van en la línia dels seus clàssics mobilitzadors, però els morats no acaben de llançar propostes concretes ni mantenen una línia estratègica clara. És, al seu judici, una de les campanyes més difuses. El missatge que defensa la coalició és el d’eixamplar la base electoral “per l’esquerra”. En una entrevista amb elDiario.es, el candidat a la Generalitat, Héctor Illueca, apuntava: “Crec que les pròximes eleccions només es poden guanyar per l’esquerra, mobilitzant sectors escèptics i desencantats com els nostres joves, que encadenen una crisi darrere d’una altra i necessiten tornar a creure en la promesa de la política, que diria Hannah Arendt. L’única força política que pot mobilitzar els sectors desencantats es diu Unides Podem”. Vicepresident segon i conseller d’Habitatge del Govern valencià, focalitza les seues intervencions en la gestió duta a terme i apunta que, si tingueren més força, podrien arrancar polítiques més transformadores.

Els actors polítics sembla que han comprés quin és el seu espai en el parlament autonòmic, dirigint els seus missatges a diferents sectors, des d’una política més moderada dels socialistes fins al to agitador d’Unides Podem. L’analista considera que aquest to pot deure’s al fet que la coalició ha estat una mica desdibuixada en l’última legislatura –és el soci minoritari– i busca posicionar-se clarament en el tauler, en un context en què algunes enquestes l’han situat prop del llistó electoral (el 5% del vot), cosa que fa perillar la seua presència parlamentària. “És una estratègia que els pot servir per a mobilitzar”, apunta Comes, que creu que potser “el fet de ser tan crítics amb els seus socis de govern no els perjudica per a poder captar una altra mena de votant”.

Preguntat per la mobilització del votant socialista, que sembla poc elevada segons les enquestes, el politòleg considera que “hi ha una bossa relativament important de vot ocult que el PSPV, o més ben dit Ximo Puig, tindrà el diumenge que ve. Fonamentalment persones que ara són abstencionistes en les enquestes i que es decantaran per Ximo Puig per ‘conservadorisme’ en el comportament”, que opten per allò conegut. “L’estratègia que segueix el PSPV és una estratègia presidencialista en què el paper del líder és protagonista en tot el que es fa. Ací el que es pretén és que l’única opció amb perfil institucional siga la seua, cosa que per a moltes persones és clau a l’hora de decidir”, assenyala Comes.