Una condemna per maltractament i una custòdia compartida que no era efectiva: claus del cas de violència vicària de Sueca

El primer cas de violència vicària d’enguany que es va produir diumenge en la localitat riberenca de Sueca dona múltiples situacions a tindre en compte per a entendre el context en què es va produir el desenllaç fatal.

Com ha informat elDiario.es, agents de la Guàrdia Civil van detindre diumenge a les 15.30 h un home de 47 anys per haver mort presumptament amb un ganivet el seu fill, que dos dies abans havia complit 11 anys. Està previst que el detingut passe dimarts a disposició judicial.

Els fets es van produir a les 14.00 h, quan la mare, de 44 anys, va alertar el 112 quan va anar a recollir el seu fill a casa de son pare, amb qui havia de dinar per celebrar el seu aniversari. No obstant això, l’arrestat no va obrir la porta ni va contestar a les crides, motiu pel qual va donar l’avís als serveis d’emergències i a la Guàrdia Civil que, en arribar i accedir a l’habitatge, es van trobar el cos del menut estés terra sense vida.

El menor era l’únic fill d’una parella que al juliol de l’any passat va presentar una demanda de divorci de mutu acord davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5 de Sueca, competent en matèria de Família (civil), en què van establir un conveni regulador amb custòdia compartida.

No obstant això, fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) van confirmar dilluns que el 12 d’agost el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Sueca, amb competències en matèria de violència sobre la dona (penal), va celebrar un judici ràpid contra l’home i el va condemnar com a autor d’un delicte de maltractaments en l’àmbit de la violència de gènere.

La condemna incloïa 8 mesos d’allunyament i prohibició de comunicació amb la seua exdona, així com la pèrdua de la custòdia en favor de la progenitora i la suspensió de qualsevol règim de visites del condemnat amb el seu fill. Aquesta sentència es va dictar per conformitat de les parts i era, per tant, ferma.

La cosa més xocant és que, després d’aquesta sentència judicial, al setembre, tots dos cònjuges van ratificar en el Jutjat de Primera Instància 5 el conveni regulador presentat al juliol que establia la custòdia compartida, per la qual cosa es va dictar la sentència corresponent, segons fonts del TSJCV, sense que cap dels cònjuges informara el jutjat de Família de l’existència d’un procediment penal per maltractaments i de la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Sueca, que fixava abans la custòdia del menor a favor de la mare i suspenia el règim de visites per al pare.

Aquesta situació contradictòria ha destapat un problema preocupant de coordinació entre els jutjats civils i penals alhora de dictar dues resolucions contradictòries, cosa que segons fonts judicials ha pogut passar, perquè el sistema informàtic dels jutjats civil i penal no encreua dades, si bé han precisat que en tot cas preval sempre la sentència de la via penal, és a dir, que la custòdia compartida no tindria validesa pel fet d’haver-hi una sentència prèvia contra el pare que estableix la pèrdua de la custòdia i del règim de visites.

I pel que sembla, aquesta era la situació que en la pràctica es donava en aquest cas, segons es desprén d’allò manifestat per Marta Tur, portaveu familiar i cosina de la mare de la víctima, que ha assegurat que, malgrat la custòdia compartida signada, la família materna “no accedia a complir-la, perquè ell no estava en condicions de tindre-la”.

Per què va portar llavors el xiquet a passar el diumenge amb son pare? Segons explica Tur, no hi havia precedents de maltractaments al menor per part del pare. Ans al contrari, amb sa mare sí que s’havia mostrat més d’una vegada amenaçador, cosa que va fer a la família prendre la determinació que sempre que hagueren de veure’s, ella anara acompanyada.

“Per costum, els diumenges portàvem el xiquet unes hores perquè veiera son pare. Ell volia passar temps amb son pare, encara que últimament no hi anava tan convençut. El diumenge, a la poca estona de deixar-lo, va telefonar a sa mare perquè anara a recollir-lo, i en el trajecte degué fer la barbaritat que va fer”, lamenta.

En el procés de divorci, el presumpte parricida ja havia mostrat certa obsessió amb la seua exparella: “L’assetjava, però amb el xiquet mai, almenys no ens consta, i no és cert que haguera amenaçat abans de matar-lo, en aquest cas no hauríem accedit mai a portar-li’l”, assegura.

Segons aquesta familiar de la mare, “era un maltractador de manual, primerament ha anul·lat la seua dona com a persona, ha intentat allunyar-la de la seua família i després l’ha maltractada físicament”. Encara així “tenia poder sobre ella de fer-li creure que era bona persona i que estimava el seu fill i aquest poder que ha tingut sobre ella li ha donat poder per a llevar la vida del seu fill”,

Per a Tur, “el monstre ha decidit el pitjor, arrancar la vida del seu fill i també la de sa mare, perquè ella està condemnada a continuar respirant, però ningú li retornarà la vida”, lamenta.

Els municipis valencians de Sueca i Cullera (en aquest últim resideix la família materna del menor) han anunciat tres i dos dies de dol oficial, respectivament, i en tots dos s’han convocat concentracions en senyal de dol i repulsa a partir de les 20 h, mentre el Govern valencià farà dimarts tres minuts de silenci davant el Palau de la Generalitat.

Pel que fa a l’assumpte judicial, la presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Ángeles Carmona, ha considerat que el que ha passat és una “fallada flagrant” del sistema, que “no pot tornar a ocórrer”.

Sistema d'alertes en els jutjats de família

Referent a l'assumpte judicial, la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Ángeles Carmona, ha considerat que el succeït és una “fallada flagrant” del sistema, que “no pot tornar a ocórrer”.

Des de l'Observatori han proposat que s'establisca un sistema d'alertes en els sistemes processals perquè tots els jutjats de família coneguen quan una dona ha denunciat i té una sentència condemnatòria, perquè en aquests casos estan obligats a suspendre el règim de visites als menors.

Així ho assenyala la llei de protecció integral a la infància i l'adolescència, que va modificar l'article 544 ter de la Llei d'Enjudiciament Criminal establint la suspensió del règim de visites “quan es dicte una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existisquen indicis fundats que els fills i filles menors d'edat hagueren presenciat, patit o conviscut” amb la violència de gènere.

“Hi ha hagut falta de coordinació. Per això demanem que la integració informàtica d'aquests casos es faça de manera immediata i com més prompte millor per a evitar la desprotecció dels xiquets, perquè aqueix xiquet no hauria de complir un règim de visites”, ha lamentat.