Els col·legis concertats valencians: quotes obligatòries de fins a 450 euros al mes que són il·legals

L’educació a Espanya és obligatòria i gratuïta en les etapes de Primària i Secundària. No obstant això, el 83% dels centres concertats espanyols –que ofereixen ensenyament en aquestes etapes i que estan subvencionats– cobren quotes a les famílies, segons es desprén del X Estudi de quotes i preus de col·legis concertats, elaborat per l’associació de col·legis privats Cicae amb dades de més de 300 centres de les huit comunitats que més escola concertada tenen. Aquests pagaments són obligatoris i van en contra de la llei,

En el cas de la Comunitat Valenciana, sobre una mostra de vint-i-nou col·legis concertats analitzats, en el 56% dels casos el pagament mensual és obligatori i en el 44% restant és voluntari. El no abonament d’aquestes quotes no implica, en cap cas, l’exclusió de l’alumne, com sí que passa en el 29% dels més de cent centres estudiats a la Comunitat de Madrid.

Les dades dels col·legis valencians també contrasten amb el cas de Catalunya, amb una mostra de 71 col·legis, en què en el 96% l’abonament és obligatori i en l’1%, l’impagament implica una expulsió de l’alumne; o Euskadi, amb el 90% dels 20 centres amb quota obligatòria, i en un 5% no pagar suposa l’expulsió de l’estudiant.

La Comunitat Valenciana és, darrere de Catalunya, l’autonomia on hi ha centres concertats amb quotes més altes; concretament, 450 euros al mes. La quota mitjana se situa en 81 euros i la més baixa en deu euros al mes. El pagament més alt en un col·legi concertat –sempre entre els centres analitzats per l’estudi– se situa a Catalunya amb 1.100 euros mensuals.

L’evolució de la quota escolar a la Comunitat Valenciana dels últims quatre anys presenta una tendència general ascendent amb un repunt puntual seguit d’una correcció. La quota es va incrementar progressivament de 73,60 euros el curs 2022-2023 a 82,90 euros el 2023-2024, i va arribar a un màxim de 109,20 euros el 2024-2025. La quota més elevada és la del col·legi Gençana, que ascendeix a 450 euros al mes, i inclou el menjador i el material escolar.

El 63% dels col·legis de la Comunitat Valenciana analitzats no expliquen la voluntarietat del pagament a les famílies en la visita al centre. En aquest sentit, la transparència figura com un aspecte a millorar en l’informe, ja que el 31% dels col·legis no lliuren els fulls de preus. Quant a la tipologia dels centres, el 58,62% són gestionats per entitats sense ànim de lucre mentre que la resta ho són per entitats mercantils.

Els centres concertats inclosos en l’estudi

Dels centres valencians analitzats, cobren quota base obligatòria, a més de Gençana, CEU Jesús María (141 euros), Sagrado Corazón Hermanos Maristas (131 euros), Aire Libre (124 euros), Xúquer Centre Educatiu (70 euros), Marni (67 euros), Oratorio Festivo (50 euros), Médico Pedro Herrero (50 euros), Sagrada Familia Valencia (35 euros), Abad Sola (28 euros), Nuestra Señora de los Dolores (20 euros), La Purísima y San Francisco (20 euros), Marqués de Dos Aguas (10 euros), Santa Teresa-Vistahermosa (10 euros) i Sant Roc (10 euros).

Mentre que els col·legis sense quota base són Nazaret, Paidos, Lope de Vega, Academia Luis Vives, Oleza, Sant Antoni, La Presentación, Liceo Benicàssim, Mariano Serra, La Fontaine, Cervantes, Larrodé i Abecé.