Els demolidors informes pels quals el Suprem avala la reversió de l’hospital d’Alzira: més despesa farmacèutica, traves en el control financer i litigiositat

“Al marge dels informes sobre l’eficiència, la qualitat i la satisfacció dels usuaris pel que fa a la prestació del servei públic sanitari mitjançant el contracte administratiu la duració del qual estava pròxima a la finalització, obren en l’expedient informes que mostren els efectes concrets de la gestió per concessió en el departament de salut de la Ribera amb relació a la despesa farmacèutica i la comparació amb la mateixa despesa en els departaments de salut de gestió directa, els problemes de control financer i pressupostari derivats de la concessió, la desconfiança de l’Administració en l’empresa concessionària i la litigiositat derivada del contracte, a més de les consideracions de la resolució que va decidir la no pròrroga del contracte per evitar la duplicitat en el pagament per l’Administració de quantitats que ja havien sigut amortitzades per la concessionària i l’obtenció per aquesta d’un benefici extraordinari, que, sens dubte, és contrari al principi d’eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics consagrat en l’article 7 de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF)”.

Així de contundent es mostra el Tribunal Suprem en la sentència recent que tomba el recurs que va presentar l’empresa Ribera Salud contra la decisió de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de no prorrogar durant cinc anys la concessió del departament de salut de l’hospital d’Alzira, una vegada finalitzat el contracte de 15 anys atorgat pel PP el 31 de març de 2003.

La sentència avala el procés administratiu de reversió portat avant per Sanitat per recuperar la gestió pública del departament sanitari, i crea a més jurisprudència i seguretat jurídica davant la reversió imminent del departament de Torrevella, també gestionat per Ribera Salud, el pròxim 15 d’octubre, una vegada acabe el contracte, també atorgat durant els anys de mandat del PP per un termini de 15 anys.

La sentència afirma textualment que “procedeix la desestimació del motiu d’impugnació sobre la nul·litat del procediment administratiu per absència de l’estudi o memòria econòmica” després de fer un resum dels informes demolidors aportats pel Govern valencià per justificar la reversió i que bandegen l’afirmació recurrent dels defensors de les privatitzacions sobre la seua major eficiència.

Segons conclou la Sala, “en aquest cas, l’òrgan de contractació, en prendre la decisió de no prorrogar el contracte administratiu de gestió de serveis d’atenció sanitària del departament de salut de la Ribera, va efectuar la valoració de les repercussions i els efectes exigida per l’article 7.3 de la LOEPSF, tenint en compte la naturalesa i l’abast de l’acte de què es tractava i les circumstàncies concurrents”. Ho va fer en els informes aportats, segons recull la sentència, que deixen també en evidència el desinterés per part dels governs del PP a l’hora d’incloure mecanismes de control i sancionadors en els contractes:

Informe de la Direcció General d’Assistència Sanitària. De data 2 de març de 2017 (document 30 de l’expedient administratiu), sobre un estudi relatiu a la qualitat i l’eficiència de la prestació sanitària del departament de salut de la Ribera, a partir de l’opinió dels pacients recollida en enquestes de satisfacció, que mostra en les conclusions que hi ha 7 departaments de gestió directa que obtenen millors índexs de satisfacció.

L’informe de la Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris. Posa en relleu que en la despesa farmacèutica calculada com a import per població assignada a cada departament, l’import per pacient de la Ribera està per damunt de 8 departaments de salut de gestió directa. En la despesa farmacèutica ajustada a la morbiditat de la població de cada departament, la Ribera presenta una desviació respecte del que s’esperava de -1,4 milions d’euros, i comparativament no és el que més estalvi ha suposat per a l’Administració, ja que està per davant el departament de salut de la Plana. Pel que fa a les endopròtesis, la Ribera ha incrementat el 2016 la despesa per intervenció en un 18% respecte de l’any anterior (1.549.466 euros), tot i que l’increment de la despesa a la Comunitat Valenciana ha sigut del 4,19% i ha incrementat la despesa d’endopròtesis per intervenció en un 18% respecte del 2015, i és el departament de salut amb l’increment més alt de la despesa per intervenció, amb un indicador ECEN (índex del cost mitjà per intervenció) que, el 2016, mostra que La Ribera no compleix l’objectiu definit, mentre que 13 departaments de salut sí que el compleixen i 15 tenen millors resultats que la Ribera. En matèria d’exopròtesis, el 2016 la Ribera ha incrementat en un 26,29% les seues prescripcions, la qual cosa suposa un increment de la despesa en un 16,65% (88.773 euros).

Informe de la Sotsdirecció General de Recursos Econòmics. Fa referència a les limitacions i els problemes que planteja el model de gestió del servei sanitari mitjançant concessió, desenvolupat en cinc departaments de salut de la Comunitat Valenciana, entre els quals està el de la Ribera, com són: deficiències estructurals dels contractes de concessió; dificultats en l’execució dels contractes, que es manifesta per la dificultat d’obtenció d’informació sobre els elements bàsics del contracte (dificultat de comprovació que la taxa interna de rendibilitat-TIR no excedeix del 7,5% anual sobre la inversió feta al llarg de la vida de la concessió i dificultat de comprovar el compliment adequat del pla d’inversions) i l’estat deficient dels expedients administratius i l’existència d’una relació embullada amb les concessions (falta d’exercici dels controls sobre les concessions, abdicació de la capacitat sancionadora per possibles incompliments, desistiment d’autorització i control de les subcontractacions de les concessions). També per la posició dominant dels contractistes que limita la capacitat de maniobra del regulador (l’Administració). Entre les seues conclusions, aquest informe assenyala que les contínues discrepàncies i litigis entre les parts denoten, com a mínim, l’absència de mecanismes adequats de regulació i garanties jurídiques i “...per què no dir-ho, la falta total de confiança entre les parts.”

Informe del Servei de Gestió Pressupostària. Sobre la base d’un informe de control financer i un altre de la Sindicatura de Comptes, assenyala que la fórmula de revisió del preu dels contractes de gestió concessional no s’ajusta al que s’estableix en els plecs, cosa que planteja la possibilitat de revisió de les liquidacions aprovades a la Ribera, pel fet de no estar definida correctament en el contracte i generar diverses interpretacions l’element del preu més estable (la capita). Això pot arribar a representar en el departament de la Ribera un ajust pels anys 2008 a 2012, a favor de l’Administració, de més de 40 milions d’euros, i destaca que l’Administració no ha sigut capaç de determinar de manera certa i ajustada a la legalitat i als contractes el preu final real dels contractes, malgrat el temps transcorregut, i s’ha produït una litigiositat a partir del 2015. El preu del contracte es va calcular per a un període d’execució concret de 15 anys, que va ser el termini previst per a l’amortització de la inversió feta pel concessionari, del que se segueix que en el supòsit de pròrroga del contracte, i a causa de la inalterabilitat de les característiques del contracte, incloent-hi el preu, es produiria l’efecte de l’abonament per part de l’Administració d’una part de la construcció del centre de salut i les inversions ja amortitzades, la qual cosa constituiria una vulneració dels principis recollits en la LOEPSF i, al mateix temps, l’obtenció d’un benefici extraordinari per al concessionari.

Ribera Salut s’atrinxera i afirma que la reversió és nul·la

La gerència del Departament de Salut de Torrevella, gestionat pel grup sanitari Ribera Salud, propietat de Centene Corporation, el director executiu europeu de la qual és Alberto de Rosa, va fer dimarts una valoració oficial sobre la sentència del Tribunal Suprem.

“El procés de reversió impulsat pel Govern valencià en el Departament de Salut de Torrevella s’està executant de manera il·legal i unilateral, sense tindre en compte les conseqüències per als ciutadans ni per als pressupostos públics, i enmig d’una crisi sanitària sense precedents”, ha afirmat José David Zafrilla, gerent en funcions de manera sorprenent després de la sentència tan contundent.

Zafrilla es va centrar en la part de la sentència que considera que, per a portar avant aquest tipus de procediments administratius, com ara la recuperació per a la gestió pública d’un departament de salut després de la finalització d’una concessió, és preceptiva una avaluació de la repercussió i els efectes que la reversió tindria sobre la despesa pública en compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Segons va afirmar, des que es va iniciar el procediment el 14 d’octubre de 2020 amb la comunicació de les normes de reversió de Torrevella, no s’ha aportat cap informe que justifique la repercussió i els efectes financers i pressupostaris d’aquesta decisió, per la qual cosa va advertir que “si l’Administració manté el seu full de ruta, haurà d’iniciar de nou el procés de reversió, aportant l’informe econòmic que exigeix la llei, i comunicar-lo almenys amb un any d’antelació, que és el que marca el plec de condicions, amb la finalitat d’ajustar-se a la legalitat, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem”, en una estratègia clara per dilatar els terminis el màxim possible.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va afirmar a elDiario.es que aportarà els informes necessaris i va assegurar que el departament passarà a la gestió pública el 15 d’octubre, tal com està previst. En la mateixa línia, Presidència de la Generalitat va assenyalar a aquest diari que la sentència del Suprem “aporta encara més seguretat jurídica en el cas de la no pròrroga del contracte del departament de Torrevella per tal com permet blindar encara més el procediment administratiu, que ja es va fer bé amb Alzira”.