Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els diagnòstics a pacients amb trastorns alimentaris augmenten un 34% a la Comunitat Valenciana en els últims mesos

Fotograma de la sèrie sobre l'anorexia 'Hasta los huesos'.

Miguel Giménez

València —

0

Des de Sanitat s’han atés entre gener i octubre del 2021 14.444 pacients amb alguna mena de trastorn de conducta alimentària (TCA). En concret, durant aquest període de temps han sigut ateses 10.476 dones davant de 3.968 homes. Segons l’evolució de les xifres, el perfil de pacient que acudeix als serveis assistencials per algun trastorn de conducta alimentària és el d’una dona entre 15 i 19 anys d’edat.

De fet, encara que les xifres del 2021 no engloben l’any complet, ja es veu un increment del 43,93% respecte de tot el 2020 de les menors que han necessitat atenció sanitària per aquestes patologies. Així doncs, de gener a octubre, 1.845 joves entre 15 i 19 anys han sigut atesos (1.517 dones i 328 homes). Aquest increment s’observa principalment entre les adolescents: en tot el 2020 se’n van atendre 1.054, mentre que el 2019 en van ser 935.

El sistema sanitari públic valencià atén els trastorns de conducta alimentària a través dels recursos de salut mental, i té a més tres unitats específiques i d’hospitalització per a l’atenció d’aquesta mena de trastorns, una per província. Durant els deu primers mesos d’enguany s’han atés prop de 29.000 consultes: 18.148 per anorèxia, 10.368 per una altra mena de trastorn de conducta alimentària i 370 consultes per hiperfàgia. De la seua banda, el 2020 es van atendre 26.712 consultes per TCA i el 2019 en van ser 31.648.

Pel que fa a diagnòstics nous, en el que va d’any s’han diagnosticat 562 casos nous d’anorèxia nerviosa, 501 casos nous de bulímia nerviosa, 565 d’una altra mena de TCA, com la ingestió compulsiva, i 1.184 nous casos de TCA sense especificar. En total, 2.812 nous casos de TCA.

La pandèmia per coronavirus ha influït en l’aparició de casos relacionats amb trastorns de la conducta alimentària, encara que des dels serveis assistencials, en concret, durant el confinament s’ha mantingut el ritme d’atenció gràcies als recursos en línia.

Atenció específica

La Unitat d’Hospitalització ha mantingut el dispositiu funcionant al cent per cent durant el període de confinament. En aquesta unitat s’atenen pacients més greus, per als quals el tractament ambulatori o semiambulatori no és eficient. Durant l’any 2020 han necessitat ingrés un total de 41 pacients.

En el que va del 2021 han ingressat 61 pacients i el seu rang d’edat és ampli, entre 9 i 57 anys, encara que el 80% dels ingressos correspon a pacients per davall de 30 anys, un 90% si el llindar se situa per davall dels 40. Els menors de 15 anys suposen el 22%.

Els ingressos, per norma general, són prolongats, ja que les pacients sovint ingressen en condicions nutricionals desfavorables i amb consciència escassa de la malaltia. El procés de recuperació no sols inclou la rehabilitació nutricional, sinó que es treballa especialment la consciència de la malaltia, la comprensió del trastorn i el desenvolupament d’estratègies i recursos per a fer front a la normalització de la vida familiar, social i acadèmica.

D’altra banda, l’UTCA de Castelló ha atés 202 pacients nous, davant dels 111 que va atendre en tot l’any 2020. L’atenció en l’UTCA se centra en pacients menors d’edat. L’edat més freqüent de derivació és 14 anys. S’observa un augment de casos en menors. En els dos últims anys, la meitat dels casos atesos corresponen a joves menors de 20 anys, mentre que el 2018 i el 2019 aquesta franja d’edat representava un terç del total dels casos tractats.

El cap de la Secció de Psiquiatria Infantojuvenil i Trastorns de la Conducta Alimentària en La Fe de València, Luis Rojo, reconeixia a EFE fa a penes unes setmanes que l’edat mitjana de les pacients ingressades per trastorns de la conducta alimentària s’ha reduït en els últims anys, i ha arribat a afectar fins i tot xiquetes de 9 anys, cosa que els converteix en casos “més complicats de tractar, pel fet de no disposar de maduresa cognitiva i emocional”. A més, alertava que el confinament havia sigut “desastrós”, ja que durant la pandèmia de la COVID-19 la situació era “molt favorable” per al desenvolupament d’aquesta mena d’alteracions.

Etiquetas
stats