Els MIR valencians compleixen tres setmanes de vaga indefinida cada vegada “més molestos” amb l’actitud de la consellera de Sanitat

Els MIR valencians continuen en peu de guerra i no tenen cap intenció de desconvocar la vaga indefinida que van començar el 21 de juliol passat per exigir unes condicions laborals i uns salaris dignes, sempre que no empitjore la situació sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, aclareixen.

Els metges interns residents fa uns quants dies que estan concentrats a les portes de la Conselleria de Sanitat a l’espera de ser rebuts per la consellera Ana Barceló: “Fins hui no ens ha rebut, només ens hem reunit una vegada de manera oficial amb la directora general de Recursos Humans, amb qui també hem mantingut algun contacte informal”, explica Enrique Cuñat, portaveu del col·lectiu.

Precisament, els MIR es mostren “cada vegada més molestos” amb Barceló: “Si m’ho hagueren preguntat quan vam convocar la vaga, hauria dit que no aguantàvem tres setmanes, però ara, després de veure l’actitud de la Conselleria, l’enuig va en augment i estic convençut que podem aguantar el temps que siga fins que s’atenguen les nostres peticions”.

La consellera de Sanitat assegurava dijous en roda de premsa que no hi havia hagut manca de comunicació i que s’havien reunit quatre vegades amb els representants dels metges, a més de referir-se a la constitució del fòrum autonòmic de diàleg per a abordar les qüestions que es plantegen, una entitat en què el comité de vaga apunta que no està representat.

“No sé on pot estar la falta de comunicació, els seus representants han sigut rebuts quatre vegades”, ha apuntat, i ha afegit que s’ha configurat el fòrum autonòmic “on s’ha de propiciar aquest diàleg” i els MIR “ho saben perfectament”. De fet, segons ha assegurat, “ens han traslladat que, com que moltes de les reivindicacions han comprovat que estan incorporades, ens en presentaran unes altres que hui dia desconeixem”.

Aquestes declaracions no han agradat gens al col·lectiu en vaga (a la Comunitat Valenciana hi ha al voltant de 2.000 metges residents i el comité de vaga calcula que hi ha hagut un seguiment dels aturs de fins al 80%, tenint en compte que els MIR de primer any, que s’havien d’haver incorporat als seus llocs al maig, no ho faran fins al setembre). “Barceló està molt allunyada de la realitat”, afirma Cuñat, que insisteix que les seues declaracions han “indignat” els residents. Per això, si no s’atenen les seues reivindicacions, mantindran els aturs, “seguirem en vaga i amb les concentracions en la Conselleria i només tornaríem als nostres llocs en cas que es produïra un agreujament de la situació sanitària”. “En aquest cas, nosaltres assumiríem la nostra responsabilitat, encara que la Conselleria no l’assumisca”, conclou Cuñat.

Carta a Ximo Puig

El comité de Vaga ha remés una carta al president Ximo Puig en la qual li han demanat una reunió per poder trobar una solució “ràpida i amb garanties” a la situació que origina els aturs d'aquest col·lectiu. Així, agraeixen “el reconeixement públic que ha manifestat respecte a diverses de les seues reivindicacions” i la seua “voluntat de negociar”- “Ha sigut més el suport que hem apreciat en les seues declaracions del qual, per desgràcia, hem rebut des de la Conselleria de Sanitat en tot el temps que dura el conflicte laboral”, relaten.

Els MIR veuen en el cap del Consell “l'única figura d'autoritat disposada i capaç de solucionar els abusos laborals que, des de fa anys, el col·lectiu porta patint”. “Les nostres queixes han sigut ignorades pels diferents governs anteriors i ha sigut vosté el primer, des del Govern de la Comunitat Valenciana, a oferir-nos una mà amiga per a desbloquejar tal situació”, li han assenyalat.

Els metges residents confien que si Puig presideix l'equip negociador, seran “entre tots capaços de trobar una solució ràpida i amb garanties” que satisfaça les seues demandes i “retorne la confiança i pau laboral tan necessàries en aquestes circumstàncies”.

Algunes reivindicacions

Entre les reivindicacions del col·lectiu s'inclou l'equiparació de la jornada de treball i descansos amb la d'un metge adjunt, amb mesures com a descans obligatori de 36 hores després de les guàrdies de dissabte, com a marca la normativa europea, i lliurança d'un dia addicional després de les guàrdies de diumenge i festius.

També exigeixen una jornada laboral ordinària màxima de 37,5 hores setmanals (8 a 15 hores, dilluns a divendres i un dissabte cada tres setmanes com a màxim), distribuïdes en un màxim de 35 hores de prestació laboral i un mínim de 2,5 formatives.