Els rectors de les universitats públiques valencianes esperen el pla de finançament, amb tres anys de retard, per a “guiar el futur” de les institucions acadèmiques

Els rectors de les universitats públiques valencianes esperen amb ànsia el pla de finançament de la Generalitat, que, encara que va amb tres anys de retard, suposarà un baló d’oxigen per a les entitats acadèmiques: “Ens ajudarà a guiar el futur”. Els cinc responsables han reivindicat la necessitat d’un model “modern” durant el relleu en la presidència de la Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes, que passa de la rectora de la Universitat d’Alacant (UA), Amparo Navarro, al rector de la Universitat Politècnica de València (UPV), José E. Capilla. La presidència de l’organisme és rotatòria i es produeix amb l’acord entre la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant, La Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

La previsió és que el pla se subscriga en els dos pròxims mesos i les conclusions es presenten les pròximes setmanes. El pla suposa 1.000 milions d’euros per a les cinc institucions, a més de la quantitat necessària per a sufragar les conseqüències de la signatura i l’aplicació del conveni col·lectiu del personal laboral. La Conselleria d’Innovació i Universitats, llavors a càrrec de Carolina Pascual, va externalitzar la redacció de la proposta econòmica, amb una dotació de 82.000 euros per a fer-la l’any passat, després d’un retard considerable en la preparació de les línies bàsiques.

El gener, l’actual consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, va fixar al març la data per a “segellar” el Pla pluriennal de finançament universitari el març vinent. “El diàleg està obert i hi ha voluntat per part de tots per a arribar a aquest acord. Es tracta que el Pla pluriennal siga fruit del consens de totes les universitats, ja que estem davant un únic sistema de finançament públic que integra totes les universitats, cadascuna amb les seues singularitats i especificitats”, va apuntar la consellera.

La titular d’Universitats va destacar llavors l’augment de la dotació pressupostària de les universitats en quasi 31 milions de l’any passat i la inversió global. L’executiu autonòmic va elevar la subvenció ordinària de 777 a 824 milions en els comptes públics, a més dels complements retributius del personal de les universitats. El Consell recalca els 95 milions destinats a escometre el Pla de finançament que equival al que s’ha pagat en concepte de deute històric de les entitats acadèmiques.

La viabilitat de la llei, en dubte

En el seu discurs, el rector de la UPV ha agraït a la Generalitat el seu “esforç” per haver abonat el deute històric a les universitats, que ajudarà a “pal·liar els problemes cronificats i a renovar equips i infraestructures”. Pel que fa a la llei d’universitats que tramita el ministeri de Manuel Castells, els responsables acadèmics mostren escepticisme. Capilla s’ha mostrat “preocupat i molt crític” pel que fa a alguns problemes que, al seu judici, podrà comportar la seua implementació. Entre altres aspectes, s’ha referit al fet que la nova llei no va acompanyada per una memòria econòmica. “Per a reduir la temporalitat que pretén la LOSU, requerirem nous recursos que no se’ns donen”, ha dit.

El rector de la UPV també ha valorat com a “lletra morta” el compromís d’una despesa mínima de l’1% del PIB espanyol que planteja la LOSU per al sistema universitari, així com la possibilitat que dins dels claustres es puguen fer pronunciaments polítics, cosa que ha qualificat de “molt perillosa”.