Empreses vinculades a excàrrecs del PSOE i PP mitjancen en la tramitació de macroplantes renovables que la Generalitat Valenciana rebutja

Empreses vinculades a antics càrrecs del PP i el PSOE mitjancen en la tramitació de les macroplantes d’energia solar fotovoltaica a la Comunitat Valenciana. Aquestes plantes tenen el rebuig de la Generalitat Valenciana, que ha emés informes ambientals desfavorables, i d’agrupacions de veïns, que reclamen que s’escolten les seues al·legacions per a mitigar l’impacte territorial. Per la seua grandària, l’autorització de totes dues correspon al Ministeri de Transició Ecològica.

Els projectes fotovoltaics Magda, a les Coves de Vinromà (la plana Alta), impulsat per la mercantil Akuo, i el projecte Valentia Edetanorum, impulsat per Enerhi, tenen entre les seues files consultores de comunicació i estratègia vinculades a exdirigents del PSOE i del PP. El primer compta amb l’aval del Ministeri de Transició Ecològica; el segon està en període d’al·legacions. En concret, segons la informació a què ha tingut accés aquest diari, es tracta de les consultores Acento, dirigida per l’exministre de Foment del PSOE José Blanco i presidida per l’exministre de Sanitat del PP Alfonso Alonso, amb Elena Valenciano i Esteban González, fill d’Esteban González Pons, entre els seus membres; i de Vascoamericana de Inversiones, una empresa de publicitat l’administrador de la qual és Federico Mañero, exdirigent de Joventuts Socialistes en els huitanta, que figura en els seus perfils professionals com a conseller d’Enerhi.

Mañero ha sigut conseller de grans grups energètics com Repsol YPF i va ser condemnat l’any passat per beneficiar-se d’un delicte de malversació en un préstec de la Junta d’Andalusia a l’empresa elèctrica de què formava part, en el cas Invercaria. Al tancament d’aquesta edició, Enerhi no ha aclarit el paper de l’empresa de Mañero en la seua companyia.

Acento i el projecte Magda

Els consultors d’Acento s’han presentat davant els grups parlamentaris en les Corts Valencianes com a interlocutors d’Akuo, l’empresa que impulsa el macroparc solar Magda a les Coves de Vinromà, autoritzat pel ministeri que dirigeix Teresa Ribera malgrat els informes autonòmics desfavorables. El macroparc fotovoltaic Magda de Castelló, que implica una instal·lació de 260.000 panells i una ocupació de 500 hectàrees de terreny, amb prop de 70 quilòmetres de línia d’evacuació, compta amb el rebuig de tots els grups parlamentaris i del Govern autonòmic. De fet, la Conselleria de Transició Ecològica, que dirigeix Isaura Navarro, va remetre un escrit al ministeri el febrer passat en què retrau que la declaració d’impacte ambiental ometa les avaluacions de la Generalitat Valenciana, que són desfavorables, i denuncia que el ministeri ha omés consideracions que resulten claus per a una avaluació ambiental completa.

La consultora Acento va demanar una reunió amb el Grup Socialista en les Corts Valencianes, que ha impulsat una proposició no de llei de rebuig al parc a través dels seus diputats a Castelló. Davant el rebuig social a la planta, l’empresa va enviar un comunicat assegurant que reduiria quasi a la meitat l’ocupació de sòl, que ascendeix a 500 hectàrees. Acento i dos representants d’Akuo es van reunir amb el parlamentari Ernest Blanch, que defensa la seua postura i la del seu partit contra el projecte pel seu impacte ambiental, al qual la consultora va traslladar el compromís d’Akuo de revisar el projecte. Ni els diputats ni els veïns tenen garanties que siga així, atés que, fins hui, no s’ha modificat el projecte ni la sol·licitud de declaració d’utilitat pública.

El parlament autonòmic ha plantejat diverses iniciatives que reclamen més control per a les macroplantes solars i els parcs eòlics i exigeix al Govern central que no aprove projectes si no tenen els informes autonòmics favorables. Els acords adoptats advoquen per una “implantació racional, respectuosa amb el món rural, sostenible i equilibrada territorialment de les energies renovables”. Tots els grups que rebutgen el projecte insisteixen en la necessitat de donar suport a una transició energètica ràpida i justa, però reclamen que es tinga en compte l’impacte ambiental de les plantes.

El parc solar de Sogorb

Un altre dels macroprojectes solars que genera una forta resposta social és el projecte Parc Solar Fotovoltaic Valentia Edetanorum FV8’, impulsat per l’espanyola EnerHi, el nom nou de Harbour Energy des del 2021. La mercantil espanyola planteja un parc de 420 hectàrees de plaques solars prop de la serra Calderona, en el municipi de Sogorb, amb unes 250.000 plaques per a la generació de 240 megavats d’energia. Aquest projecte està encara en període d’al·legacions.

Els veïns contraris al projecte, al qual l’ajuntament de Sogorb ha presentat els seus matisos, denuncien que posa en risc “una vall amb gran riquesa paisatgística i mediambiental en la zona d’influència dels parcs naturals de les serres Calderona i Espadà”. La Conselleria de Transició Ecològica ha emés un dictamen desfavorable al projecte per la presència d’arbres monumentals i les afectacions sobre el parc natural pròxim, que va remetre el febrer al ministeri, segons va apuntar aquest departament a elDiario.es.

Entre les files de l’empresa promotora d’aquest projecte està Federico Mañero. Mañero va ser condemnat el juny passat per inducció a la malversació en el marc del cas Invercaria, empresa de capital de risc de la Junta d’Andalusia, en la seua condició de promotor de Cedes Electria, juntament amb un altre soci de la mercantil que va rebre 1,5 milions d’euros públics. L’Audiència de Sevilla va considerar que els dos socis de Cedes com a inductors d’un delicte de malversació “en la mesura en què ells mateixos van ser, a través de l’entramat societari organitzat, els beneficiaris, si bé en menys escala, de les concessions dels préstecs participatius destinats a fins diferents per als que van ser concedits, propiciant així el desviament de fons des de Cedes a Eolincyl i a les seues pròpies societats (...), acceptant el finançament, sense cap garantia de devolució”. Ha treballat, segons els seus perfils professionals, en companyies com Alcatel, Unión Fenosa, Gas Natural, Gamesa, Siemens Internacional, Holcim, BBV, Abertis i la Caixa, entre altres.