La factoria de Ford a Almussafes: quasi 150 milions en ajudes públiques en una dècada i un altre ERO que amenaça 630 treballadors

La direcció de Ford ha plantejat aquesta setmana un altre expedient de regulació d’ocupació (ERO) que podria afectar 630 treballadors de les plantes BAO, de fabricació de vehicles. La notícia ha caigut com una maçada en la plantilla de la factoria, un dels puntals de l’economia valenciana, que s’enfronta al segon ERO (l’anterior va afectar 350 empleats). La multinacional argumenta que cal reduir la producció de manera “estructural” en uns 280 vehicles diaris i justifica la decisió en una caiguda de la demanda europea i, singularment, de la venda de models que fabrica la planta valenciana com l’S-Max (48%), el Galaxy (43%) o el Mondeo (68%). 

La previsió per a la fabricació el 2021 de 1.640 vehicles diaris descendirà fins a 1.360 a l’abril, segons la previsió de la companyia, per la qual cosa “hi ha un excés de 630 persones en la planta de fabricació”. Així, des de fa un lustre la plantilla no ha deixat de descendir, malgrat les ajudes públiques de la Generalitat Valenciana que rep la companyia. Amb una plantilla de quasi 7.000 treballadors, el nou ERO en la planta tornaria a deixar aproximadament els mateixos empleats que fa una dècada. 

La Generalitat Valenciana, especialment a través de la Conselleria d’Economia, ha injectat en Ford 146,3 milions d’euros des del 2010. Una part d’aquestes ajudes es canalitza a través de la Fundació per al Desenvolupament i la Investigació, coparticipada entre Ford España SL i la Generalitat. De fet, el Govern del Pacte del Botànic pràcticament va doblar les ajudes anuals a partir del 2017. No obstant això, la injecció de fons públics no han evitat la inestabilitat en l’ocupació ni els dos ERO recents (als quals cal sumar, a més, els treballadors en expedient de regulació temporal d’ocupació a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19).

Paco González, representant d’Intersindical en el comité d’empresa, reclama que les ajudes públiques “han d’estar condicionades al manteniment de les condicions òptimes dels drets dels treballadors”. Tal com han transmés els sindicats repetides vegades al conseller d’Economia, Rafa Climent, la injecció de fons públics “ha d’estar condicionada al manteniment de l’ocupació i al compromís de mantindre la factoria viable a curt i llarg termini”. “Es donen milions i continuem en la incertesa”, lamenta González. 

El representant d’Intersindical creu que la multinacional ha de comprometre una producció suficient per a garantir la viabilitat de la planta de Ford a Almussafes. “Hem acumulat beneficis rècord en els set últims anys, mentre que a Europa registrava pèrdues”, recorda González, que assenyala que cap planta fabrica cinc models. “Traiem qualitat i quantitat”, afig. 

El president del comité d’empresa i portaveu el sindicat majoritari UGT, Carlos Faubel, va demanar després de l’anunci un recés de dues setmanes per a poder estudiar la situació abans d’iniciar les negociacions i no abordar aquest volum d’acomiadaments “de pressa i a la carrera”. El pròxim 30 de març es reunirà el Comité D’empresa Europeu i abordarà la situació en tot el continent i l’endemà ha acordat reunir-se el Comité d’Empresa de Ford Almussafes.

“Encara no hem començat a negociar, va ser una sorpresa absoluta, sabem que la situació està malament, però teníem el convenciment que això no vindria tan prompte”, assegura González, que manté que el comité d’empresa no vol “anar a la confrontació”. “No podem ni consentirem un acomiadament traumàtic”, assegura el representant sindical, que aposta per pactar qualsevol reducció de la plantilla amb la garantia d’unes condicions dignes fins a la seua jubilació.