Francisco Camps demana a l’Audiència Nacional que eleve al TJUE la seua implicació en Gürtel

L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que eleve davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) fins huit qüestions prejudicials relatives a la seua imputació en Gürtel, ja que al·lega que se’l jutjarà sense proves i, per tant, es vulnera el seu dret a la presumpció d’innocència. Demana que siguen tramitades pel procediment d’urgència i que s’acorde la suspensió del procediment per a ell mentre es resol.

Ja al novembre va anunciar que recorreria davant el TJUE la seua “persecució judicial” en els últims 12 anys, després de l’arxivament de la novena causa de les deu obertes contra ell. Llavors, va afirmar que segueix a la disposició del PP “per a desplegar tot el seu potencial”.

Ara, en l’escrit presentat al desembre davant el Jutjat Central d’Instrucció número 5, a què ha tingut accés Europa Press, es refereix a la Directiva europea 2016/343 per la qual es reforça en el procés penal determinats aspectes de la presumpció d’innocència i el dret a estar present en el judici. I recorda que no hi ha transposició d’aquesta directiva a Espanya, malgrat que havia d’haver-se fet abans del 2018.

Segons el parer de la defensa, això afecta el seu patrocinat, ja que se l’ha privat del principi de presumpció d’innocència, del principi de in dubio pro reo –això és, si hi ha dubtes, sempre es resol a favor de reu–, se l’ha tractat com a culpable i no com a sospitós i no s’han buscat tant proves inculpatòries com exculpatòries en el seu cas.

“Amb Vista a evitar l’arbitrarietat, amb la consegüent afectació greu en els drets fonamentals en aquest cas de Francisco Camps, es planteja la interpretació de determinats aspectes de la Directiva 343/2016 que han de guiar la resolució de qüestions l’ajust normatiu de les quals ha suscitat dubtes, i, que, com que són estrictament processals o bé pertanyen a l’elenc de qüestions prèvies a la celebració del judici, impetren des de ja el seu aclariment i l’adaptació posterior al criteri que determine el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ”, indica.

La defensa en l’escrit posa en antecedents el TJUE, i recorda que va ser incorporat com a investigat a la peça 5 de Gürtel quan ja estava en fase de celebració del judici oral. S’hi investiga un contracte menor amb la mercantil Orange Market per a l’estand de Fitur del 2009. També assenyala que els fets que van provocar que la Fiscalia incorporara Camps com a imputat en la causa dels contractes amb la Gürtel van ser sobtats i fruit d’una conformitat d’altres acusats (Ricardo Costa, Francisco Correa i Álvaro Pérez El Bigotes).

“Què van dir aquestes persones? Que Francisco Camps havia donat la seua aprovació tant a la decisió d’assignar la campanya electoral del Partit Popular a Orange Market com al sistema de pagaments a aquesta”, indica, i després afig que ni els declarants van sostindre això en grau de convicció ni són persones “creïbles”.

Retrau que “la Fiscalia, i per tant el jutjat instructor, va admetre i va donar per provat un fet declarat en un procediment sense haver-se sotmés aquesta qüestió a contradicció”. I afig que davant l’absència de proves fins i tot en la interlocutòria de transformació a procediment abreujat de data 3 de juny de 2019, l’instructor “es basa en una mera conjectura”, ja que afirma que l’adjudicació a Orange Market de l’estand Fitur 2009 “només va poder deure’s a les instruccions impartides des de la conselleria, al titular de la qual Camps Ortiz va donar les indicacions oportunes”.

“Biaix polític”

Recorda a més que aquesta qüestió ja s’havia jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el procediment 2/2012 relatiu a la contractació pública adjudicada per la Generalitat Valenciana amb la mercantil Orange Market respecte dels expedients de contractació i obres menors de Fitur dels anys 2005 a 2009. I afig que en aquesta causa Camps “ni tan sols va ser cridat com a testimoni a declarar; causa la resolució de la qual no el va afectar gens negativament i, per si no fora prou, es va absoldre la consellera (de l’any 2009) Angélica Such”.

Després d’això, insisteix que “l’afirmació d’autoria no pot fer-se dependre d’un pressentiment; d’una convicció marcadament subjectiva, aliena al contingut del que es presenta com a prova”. I diu que el qüestionament de la imparcialitat de l’instructor que el va imputar en aquesta peça 5, José de la Mata, ja ha sigut plantejada en el procediment. Recorda a propòsit que De la Mata és ex-alt càrrec del PSOE, “partit que deté l’acusació popular d’aquesta causa” que es dirigeix contra “un ex-alt càrrec polític del Partit Popular”. “Estem davant un clar judici de biaix polític”, afig.

“L’objecte de la investigació suplementària era determinar si Dora Ivars va rebre indicacions o no, i de facto, des de l’inici, es va convertir en una investigació contra Francisco Camps”, lamenta, i després diu que la causa és prospectiva i ad personam.

Les huit prejudicials

Després d’aquesta exposició, la defensa enumera les huit qüestions prejudicials, la primera de les quals es refereix al principi de presumpció d’innocència en la dimensió extraprocessal. “És conforme a aquestes disposicions –europees– extraure d’unes declaracions prestades en un judici i no sotmeses a contradicció, una hipòtesi acusatòria en un altre procediment?”, pregunta.

També pregunta al TJUE si és respectuós amb el principi de presumpció d’innocència “prendre declaració a una persona en qualitat de testimoni tot i que ja és sospitós” i si aquesta declaració hauria vulnerat el dret a la informació. “Es podria entendre que la prova obtinguda a conseqüència d’aquesta pràctica no és conforme al dret de defensa tal com es recull en l’article 10 i Considerant 45 de la Directiva 343/2016, ni tampoc amb els principis de legalitat, proporcionalitat i presumpció d’innocència?”, afig.

Com a tercera prejudicial, es pregunta si pot ser considerada com a fet provat una cosa que no s’ha sotmés a contradicció, i com a quarta si és possible la suspensió d’un judici i pràctica d’instrucció suplementària per l’existència de meres conjectures i si és possible la reobertura de la instrucció per a investigar fets ja jutjats.

La defensa vol saber a més si, d’acord amb el principi de in dubio pro reo és contrari a aquest mateix la incorporació directa en una causa com a investigat de Camps, si es pot desatendre en una instrucció l’existència de prova de descàrrec directa, i si ha de prevaldre aquesta hipòtesi compatible amb la innocència sobre la hipòtesi acusatòria. Vol saber també si un jutge pot transformar la instrucció a procediment abreujat “sobre la base d’una mera conjectura”.

“Cal interpretar l’article 6.2 en el sentit que una hipòtesi acusatòria basada en una mera suposició no enerva el principi de presumpció d’innocència?”, conclou.