De la “Generalitat Club de Futbol” a arremetre contra les institucions: la deriva del València en una dècada

El València CF travessa segurament la crisi institucional més greu dels seus 101 anys d’història. L’entitat valencianista, amb els alts i baixos normals d’una institució de trajectòria tan llarga, ha passat de ser un referent internacional de prestigi, reconegut com a millor club del món per la Federació Internacional d’Història i Estadística l’any 2004, a una trista caricatura.

El començament d’aquest declivi en la imatge de la centenària entitat va començar quan a l’octubre del 2014 es va tancar “la transacció més gran del futbol mundial”, com va qualificar l’expresident Amadeo Salvo, responsable directe amb l’expresident de la Fundació del València CF, Aurelio Martínez, de la venda de la majoria accionarial a Meriton Holdings, una de les empreses del magnat de Singapur, Peter Lim.

Però com es va arribar a aquesta situació i per què es va procedir a la venda? El 2009, el president llavors Manuel Llorente es va veure obligat a fer una ampliació de capital de 92 milions d’euros per injectar liquiditat en un club que va estar a la vora del concurs de creditors, acuitat per un deute de més de 300 milions, la major part (uns 150 milions) generats en l’etapa anterior de Juan Soler, per la construcció del nou estadi sense haver venut prèviament els terrenys de Mestalla de l’avinguda d’Aragó.

Precisament, el 25 de febrer d’aquell any es van paralitzar les obres del coliseu. Dels 92 milions de l’ampliació de capital, la massa social del València CF va subscriure 18 milions i la resta, corresponent a un 70% de les accions del club, se la va adjudicar la Fundació de l’entitat mitjançant un crèdit de 86 milions (75 més interessos) concedit per Bankia gràcies a un aval que el president llavors del Govern valencià del PP, Francisco Camps, va aprovar mitjançant l’Institut Valencià de Finances poc abans de veure’s obligat a renunciar a la presidència pel ‘cas dels vestits’, de la trama Gürtel. D’aquesta manera, si la Fundació no tornava els diners, havia de respondre la Generalitat Valenciana.

Precisament això va ser el que va acabar passant. L’operació es va concebre amb la idea que fora el València CF mateix el que transferira diners a la Fundació per anar liquidant el deute, cosa que no va ser possible legalment. Així doncs, la Fundació no va poder abonar a Bankia el primer pagament de 4,8 milions d’euros, per la qual cosa l’entitat bancària va executar l’aval.

D’aquesta manera, al febrer del 2013, amb Alberto Fabra com a president, la Generalitat Valenciana va efectuar el pagament i es va convertir amb caràcter general en propietària del València CF, i hagué d’assumir el deute de la Fundació com a avaladora (una situació molt semblant a la que es va donar amb l’Hèrcules i l’Elx). Per això es va arribar a qualificar el València com “Generalitat club de Futbol”.

Aquesta situació, en context de crisi i retallades brutals, va suposar un autèntic tsunami de crítiques. El mateix dia que es va anunciar el pagament dels 4,8 milions, va quedar en l’aire l’atenció a 400 xiquets amb autisme i el Govern valencià acumulava impagaments a les farmàcies i a les persones dependents, per posar alguns exemples.

Davant aquestes circumstàncies, es va optar pel procés esmentat de venda de la majoria accionarial de la Fundació, com a única fórmula perquè la Generalitat Valenciana recuperara els 4,8 milions abonats i s’alliberara de l’obligació de pagar els 81 restants.

Des del primer moment, els màxims dirigents del club i de la Fundació, Amadeo Salvo i Aurelio Martínez, van abanderar l'oferta de Peter Lim com la més avantatjosa entre les set que es van presentar en un procés en el qual la transparència va brillar per la seua absència i en el qual els patrons de la Fundació no van oposar pràcticament cap resistència ni van qüestionar la venda al magnat de Singapur, que es va aprovar a l'octubre de 2014.

Uns mesos més tard, al maig de 2015, el València CF ja amb Lim com a propietari, l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana van signar l'Actuació Territorial Estratègica (ATE) per la qual el club es comprometia a finalitzar tota l'operació de trasllat de l'estadi (finalitzar el nou coliseu i urbanitzar en l'antic) amb uns terminis estipulats.

El document urbanístic estableix que el nou estadi ha d'estar finalitzat al maig de 2021, un termini ja de per si mateix impossible de complir, i el vell Mestalla derrocat com a data límit en 2023, ja que entre aqueix any i 2025 han d'estar executats els edificis d'habitatges en la parcel·la de l'avinguda d'Aragó.

A canvi, se li van atorgar al club 40.000 metres quadrats de sòl terciari per a una galeria comercial en la parcel·la de l'avinguda d'Aragó que se sumaven als 70.000 d'edificabilitat per a habitatges ja aprovats anteriorment, i altres tants metres de terciari a l'entorn del nou estadi. D'aquesta manera, es millorava la rendibilitat de l'operació perquè el club poguera desenvolupar-la.

No obstant això, els terminis s'han anat complint sense que Lim hi haja mostrat el menor interés per reiniciar les obres. Ara, amb el club en una delicada situació econòmica per la pèssima gestió de Meriton i després d'amenaçar les administracions amb anul·lar l'ATE si no es reactiva el nou estadi abans del 15 de maig de 2021, Anil Murthy, president del València CF, s'ha despenjat sol·licitant una pròrroga del pla urbanístic sense oferir a canvi cap mena de garantia que evidencie un interés real per finalitzar les obres del nou estadi.

Així li ho va demanar aquest dimarts a Puig en una reunió que va causar la indignació del cap del Consell, qui va advertir que “la credibilitat de Meriton en la societat valenciana està sota mínims”. Lluny de fer alguna cosa d'autocrítica o de planificar alguna solució en els dos mesos de termini que queden, Murthy va utilitzar al València CF per a contestar a Puig amb un insòlit comunicat aquest dimecres. Obri així un conflicte que serà difícil de solucionar.

Entre altres coses, va afirmar que la “la credibilitat del club es mesura a pagar els deutes bancaris -alguna cosa que ningú feia abans-, ajudar a la societat valenciana especialment durant la crisi del COVID-19 o donar material sanitari als hospitals de la Comunitat Valenciana quan no havia degut a una gestió inadequada de la crisi, per exemple”.

Meriton ha acabat així enfrontada a la Generalitat Valenciana que indirectament i durant el Govern del PP va propiciar la seua arribada, i a l'Ajuntament que, també amb el PP al capdavant, li va atorgar la possibilitat d'obtindre milions d'euros en forma de metres quadrats d'edificabilitat, en el que coneix com un “pelotazo” urbanístic.

Per a rematar aquest guió berlanguià, el mateix dia en què Murthy es va reunir amb Puig per a demanar-li una pròrroga de l'ATE, el príncep de Johor, Tanku Ismail Idris, va fer públic en el seu perfil d'Instagram el seu més que probable arribada al València CF com a soci de Lim.

En aquest context, el futur d'una de les entitats més representatives de la Comunitat Valenciana és cada dia que passa més incert.