De genocides nazis a dictadors croats, les altres polèmiques tombes de Franco

L’Espanya del dictador Francisco Franco es va convertir en un refugi per a sàtrapes, genocides i assassins que van formar part o van donar suport a les potències de l’Eix durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat que el país havia dit que es mantenia neutral en la contesa que va derrotar el nazisme i el feixisme, nombrosos protagonistes dels exterminis a jueus, gitanos o antifeixistes van trobar acomodament en un Estat en què, no solament se sentien segurs, sinó que en alguns casos rebien honors i escapaven de les respectives justícies nacionals i internacionals.

Amb el pas del temps, algunes d’aquestes persones van continuar tranquil·lament amb les seues vides fins que van faltar. Com que no es podien retornar als països respectius perquè eren buscats per la justícia, les seues restes jauen en cementeris espanyols sota sumptuoses tombes en què, encara hui, se celebren actes d’homenatge, enaltiment i no és difícil veure flors que familiars i lleials continuen depositant-hi. S’han convertit en llocs de peregrinació que continuen recordant les seues accions.

La intenció del Govern d’exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos torna també a obrir el debat sobre les tombes d’alguns d’aquests dictadors i genocides que tenen monuments de record importants en sòl espanyol. És el cas del que va ser “cabdill” croat i dictador d’un règim titella nazi a Croàcia, Ante Pavelić, o del seu lloctinent i director dels camps d’extermini d’aquest país balcànic, Vjekoslav Luburić. El primer, enterrat al cementeri de San Isidro de Madrid en un espectacular sepeli familiar i el segon, a Carcaixent.

Ambdues tombes estan senyalitzades clarament i són lloc de peregrinació de membres de l’extrema dreta que reivindica les seues figures i el que van significar en la història croata. Però aquestes lloes i la localització d’aquestes tombes poden tindre els dies comptats. Matías Alonso, del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, assegura que amb la nova llei de memòria històrica que impulsa el Govern de Pedro Sánchez es podria prohibir aquestes concentracions “anticonstitucionals” i procedir a una exhumació perquè els cossos descansen en llocs més discrets o siguen retornats als països d’origen.

El dictador Ante Pavelić va fugir a l’Argentina de Perón després de la Segona Guerra Mundial, però, després de patir un atemptat que casi li costa la vida el 1956, va viatjar a Espanya, país que considerava més segur. El sàtrapa va ser rebut amb honors pel règim de Franco, malgrat que havia perseguit jueus, serbis, gitanos i l’oposició croata (sobretot comunista) amb un nombre d’assassinats que estaria al voltant dels centenars de milers. El dictador moria el 1958 i rebia sepultura al cementeri de San Isidro de Madrid.

El seu lloctinent, Vjekoslav Luburić, es va refugiar a Espanya després la Segona Guerra Mundial al municipi valencià de Carcaixent, protegit pel règim de Franco, que li va facilitar una altra identitat: Vicente Pérez García. Va refer la vida, es va casar i va tindre quatre fills treballant en una impremta del municipi, que també va utilitzar per a difondre les idees supremacistes croates. Mai no va deixar el seu activisme i va lluitar contra la Iugoslàvia de Tito des d’Espanya.

Luburic va ser assassinat per una agent secret del mariscal Tito en 1969 que es va infiltrar en la seua impremta, com relata el periodista Francesc Bayarri en el seu llibre Cita a Sarajevo. Des d’aqueixa data, el cos d’un dels dirigents més sanguinaris del règim filonazi croat descansa en una tomba en el cementeri d’aquest municipi valencià.

El litoral valencià també va ser refugi, sobretot la costa Blanca, per a membres destacats de l’Alemanya nazi. És el cas de Gerhard Bremer, oficial de les Waffen-SS, que va participar en la invasió nazi de Polònia, els Balcans i França. En acabar la guerra, va estar empresonat des del 1948 fins al 1954. Després, amb la seua dona, va emigrar a Dénia i va fundar un dels primers complexos turístics del turisme recent de la ciutat, el Bremers Park Bungalows, en un paratge tan idíl·lic com podia ser les Rotes abans de qualsevol indici de massificació urbanística. Les restes de Bremer es poden visitar al cementeri de Dénia. Encara que en aquest cas, en un nínxol com els altres ciutadans i sense cap simbologia.