Un informe d’Hisenda en el cas Azud certifica la pilota dels promotors a costa de l’Ajuntament de Rita Barberá

Nou informe pericial en el cas Azud, la presumpta trama de corrupció urbanística en l’era de la difunta alcaldessa Rita Barberá que investiga el Jutjat d’Instrucció número 13 de València, per la denominada operació Col·legis, en el marc de la qual l’Ajuntament de València va aprovar una permuta per a entregar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l’empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats en la causa, a canvi que aquesta assumira un deute milionari que el consistori mantenia amb diverses congregacions religioses propietàries dels terrenys. Un informe elaborat per un arquitecte d’Hisenda, a què ha tingut accés aquest diari, contradiu les tesis d’una pericial anterior incorporada al sumari a petició de l’empresari Federico Ferrando, investigat en el procediment. Mentre que l’informe encarregat per Ferrando sostenia que l’operació Col·legis no va generar mal patrimonial per a l’Ajuntament de València, el perit d’Hisenda conclou tot el contrari. “El mal patrimonial es produeix perquè l’Ajuntament cedeix les parcel·les a un valor per davall del de mercat en aquell moment i, a més, en un context de pujada accelerada de preus”.

La nova pericial analitza el panorama del mercat immobiliari a València en aquella època de bambolla immobiliària amb informació obtinguda de la taxadora Tinsa. En el primer trimestre del 2005, el preu mitjà del metre quadrat a València era de 1.588 euros. En el primer trimestre del 2006, es va disparar a 2.043 euros. I en el mateix trimestre de l’any següent, el metre quadrat va arribar a 2.388 euros. Aquella bambolla immobiliària va suposar una pujada mitjana anual en tot just dos anys del 22%.

“Insistisc en aquest punt per la seua rellevància: en aquell temps, un immoble quasi duplicava el seu valor en quatre anys; els tipus d’interés dels diners quedaven molt per davall d’aquests increments del mercat immobiliari. El valor dels immobles pujava més del que suposava l’interés de demora”, explica el perit, que insisteix que la premsa va titlar l’operació de “pilota”.

Un negoci “summament profitós” 

L’informe afig que “la cosa més important” de l’operació va ser la “pèrdua patrimonial” de l’Ajuntament de València, que es va convertir en “guany patrimonial d’una empresa que es va seleccionar arbitràriament, en compte de traure’s els immobles a subhasta pública com era preceptiu”. 

En definitiva, afirma el perit, es van vendre uns solars en “zones estratègiques per a un promotor, amb la qualificació urbanística adequada perquè el seu valor coincidira amb el deute en aquell moment”, en referència al 2007. 

L’informe conclou, lluny de la pericial encarregada per Federico Ferrando, que el negoci va ser “summament profitós” en el moment de l’adquisició dels solars, pel fet de tractar-se de solars situats en zones d’interés per a un promotor i, a més, a un preu per davall del valor de mercat, per adjudicació directa i sense subhasta pública. 

El perit del Ministeri d’Hisenda considera que, en el moment del negoci, “es donava per fet que el valor dels solars continuaria pujant vertiginosament”, ja que “cap expert a Espanya” podia predir la punxada de la bambolla immobiliària d’un any després. “De fet, als taxadors i valoradors ens va costar bastant detectar i acceptar el canvi de tendència”, explica l’informe, que afig: “Semblava inversemblant”.

L’arquitecte d’Hisenda tanca el seu informe amb l’observació següent: “Els beneficis han sigut espectaculars”.