La lluita de la Vall de la Gallinera per preservar els camins de pedra en sec que són patrimoni de la humanitat

La Vall de la Gallinera, a l’interior de la comarca valenciana de la Marina Alta, ofereix el paisatge d’una vall estreta i esquerpa, amb unes comunicacions i una economia agrícola lluitades durant segles. De la seua necessitat i les seues circumstàncies ha fet la seua gent un estil de vida i de virtut, com en la construcció amb la tècnica de la pedra seca, una cultura que ha sigut declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Els seus paisatges han sigut modelats per una agricultura de subsistència lluitada pam a pam construint bancals, a més d’altres edificacions rurals com ara pous, aljubs, corrals per a bestiar, forns de calç o camins de ferradura amb l’únic material de la pedra encaixada, pedra extreta del mateix entorn, amb diversitat de tipologies.

La pedra seca és una tècnica constructiva respectuosa amb la natura, que conviu i s’adapta perfectament a tots els ecosistemes, facilita la infiltració de l’aigua de pluja i frena l’erosió. Però a més els espais buits entre les pedres són aprofitats per insectes, rèptils, ocells i mamífers menuts; i al mateix temps són l’hàbitat d’algunes plantes rupícoles, endèmiques d’aquestes terres.

Aquesta cultura ha deixat empremta en la personalitat de la zona i, malgrat el seu caràcter fort, el temps no passa debades i la falta de manteniment repercuteix en la conservació d’aquest patrimoni etnològic. Davant aquesta situació la Vall de la Gallinera col·labora amb el Grup d’Acció Local Muntanya d’Alacant per arreglar diversos camins en sec del seu territori i per a això cal entendre la seua morfologia.

La Vall de la Gallinera és un municipi de 557 habitants compost per huit nuclis de població d’origen islàmic intercomunicats i comunicats al seu torn amb els seus camps. Els camins que s’han restaurat són les pujades a la Foradà des dels diferents nuclis de Benissivà-Benitaia, de la Carroja, des d’Alpatró, i el Passet de Benirrama.

El cost total ascendeix a 122.000 euros, dels quals el 70% ha sigut subvencionat pel Grup d’Acció Local Muntanya d’Alacant i la resta pel mateix Ajuntament. Des del consistori s’assenyala que “s’ha de mantindre el patrimoni cultural que han forjat durant segles els nostres avantpassats i conscienciar tot el veïnat perquè mantinga aquest patrimoni tan especial”.

Aquesta restauració de camins s’integra dins de la tasca que du a terme l’ajuntament de divulgació del seu patrimoni a través del turisme, per al qual s’enfoca a un senderisme sostenible a través de rutes assenyalades pels seus recorreguts de pedra seca en què es pot contemplar tant el seu patrimoni etnològic com la seua biodiversitat i la gastronomia elaborada a partir dels seus cultius i fins i tot la vegetació silvestre.