Mazón va eliminar controls activats per l'esquerra per prevenir frau en l'adjudicació de VPO com les d'Alacant

“Es deroga parcialment el Decret 106/2021, del 6 d’agost, del Consell, del registre d’habitatge de la Comunitat Valenciana i del procediment d’adjudicació d’habitatges, en tot allò relatiu als habitatges protegits de promoció privada, i es manté en vigor pel que fa als habitatges que formen part del patrimoni públic d’habitatge i sòl de la Generalitat”.

El punt dos de la Disposició Derogatòria Única del decret del 10 de desembre de 2024, del Consell de l’expresident Carlos Mazón, pel qual s’aprova el règim jurídic dels habitatges de protecció pública de la Comunitat Valenciana s’expressa en aquests termes. La derogació parcial del decret esmentat aprovat pel Govern del Botànic implica, en la pràctica, deixar en mans dels promotors privats que construïsquen habitatge públic tot el procés d’adjudicació fins al moment d’escripturar les cases, moment en què la Conselleria sí que s’encarrega de supervisar que tots els adjudicataris compleixen els requisits establits quant a nivells de renda i altres condicionants.

El marc normatiu del Botànic estableix que l’objectiu del Registre de demanda d’habitatge “és facilitar l’accés a l’habitatge garantint el compliment de les condicions establides per a les diferents modalitats d’habitatge protegit” i afig: “Amb aquesta finalitat s’estableix l’obligatorietat de la inscripció per a ser persona adjudicatària d’habitatge protegit, tant de promoció pública com privada”. A més, també obligava a presentar una declaració responsable del compliment dels requisits establits per a poder accedir a segons quin tipus d’habitatges protegits. Aquesta declaració inclou multitud de dades sobre el demandant (vegeu la imatge). Si bé és cert que en el cas de les promocions privades continuaven sent les empreses les encarregades d’organitzar l’adjudicació, també ho és que tots els candidats havien d’estar donats d’alta amb la declaració corresponent, cosa que des de finals de desembre de 2024 ja no passa

Es tractava d’una mena de primer filtre que després havia de confirmar la conselleria en l’última fase de visat, en què s’acredita que tots els adjudicataris compleixen les condicions, un pas previ a l’escriptura de compra definitiva de l’immoble. “La formalització de la declaració responsable suposarà la incorporació al registre i l’adquisició de la condició de demandant amb dret a la participació en els procediments d’adjudicació”, estableix el decret del 2021.

El decret del 2021 també regula el “Registre d’oferta d’habitatge en què hauran d’inscriure’s tant els habitatges del patrimoni públic d’habitatge de la Generalitat com els habitatges protegits de promoció privada” amb l’objectiu de donar publicitat i transparència a les diferents promocions: “L’obligatorietat d’inscripció dels habitatges de promoció privada respon a la voluntat de promoure’n la mobilització per a donar resposta a la demanda d’habitatge, així com a la necessitat de seguiment per part de l’Administració del compliment dels requisits per a la venda o el lloguer d’aquesta mena d’habitatges. La combinació del Registre d’oferta i de l’Inventari d’habitatges de protecció pública faran possible l’assoliment d’aquests objectius”, diu la normativa.

No obstant això, l’aprovació del decret del 2024 pel Govern de Carlos Mazón elimina tots aquests mecanismes de control només pel que fa a promocions d’habitatge privat, com per exemple la que ha sigut objecte de polèmica a Alacant per haver-se adjudicat a diferents càrrecs del PP i tècnics de l’Ajuntament d’Alacant.

Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria d’Habitatge manifesten que s’esqueia separar els demandants d’habitatge protegit públic del privat perquè van a públics diferents, amb rendes, necessitats i característiques diferents i que, realment, ni el registre de demandants ni la declaració responsable impliquen més control sobre el procés d’adjudicació: “De fet, tots els adjudicataris de la promoció d’Alacant estaven en el registre de demandants, perquè quan va començar el procés sí que era obligat”.

En aquesta línia, han valorat que el decret del 2024 incrementa la fiabilitat i el control del visat sobre els adjudicataris, és a dir, el moment en què es comprova si compleixen les condicions per a adquirir un habitatge protegit. En aquest sentit, el decret estableix que “la sol·licitud de visat inclourà l’autorització expressa de la persona adquirent i la persona arrendatària o cessionària perquè els serveis territorials puguen comprovar que es compleixen els requisits d’accés a l’habitatge protegit de què es tracte, en particular la informació de caràcter tributari o econòmic que fora legalment pertinent en el marc de la col·laboració que s’establisca amb les administracions tributàries o amb altres administracions públiques competents”.

A aquests controls addicionals se sumaran, arran del cas d’Alacant, que el procés de visat es farà a partir d’ara per òrgan col·legiat en compte d’un únic funcionari. A més, han explicat que estan treballant en una plataforma digital del Pla Viu en què es donarà informació de totes les promocions d’habitatge protegit que es traguen a la venda perquè tots els interessats tinguen la informació de primera mà i puguen apuntar-se als diferents processos d’adjudicació que continuaran gestionant les promotores. En aquest punt, també han assegurat que traslladaran a les mercantils una sèrie de criteris objectius per a fer les adjudicacions de manera transparent.

El PSPV acusa el PP de “facilitar l'especulació”

La diputada del PSPV en les Corts, María José Salvador, ha criticat que “el PP ha implantat un sistema per a facilitar l'especulació amb l'habitatge, i fer negoci amb el que és un dret fonamental”.

Segons Salvador, “el cas d'Alacant ha evidenciat les costures del model de mercantilització de l'habitatge optant per la venda-permuta de sol públic, eliminant la qualificació permanent de la VPO d'iniciativa privada, i eliminant per a la VPO d'iniciativa privada els controls que existien sobre els processos d'adjudicació en la llei de funció social de l'habitatge i en el decret de 2021”.

Al seu juí, “tot això ha sigut eliminat pel Decret de VPO del PP de 2024 i el pla Viu, per tant els que han creat el problema no el poden resoldre, no estàn legitimats” i ha advertit al president Pérez Llorca que “haurà d'explicar quin era l'objectiu amb estos canvis”.