La meteoròloga d’À Punt, a la jutgessa de la dana: “A les tres de la vesprada, jo mateixa pregue a la població que no isca de casa”

A Victòria Rosselló, cap de Meteorologia d’À Punt, diversos espectadors de la cadena autonòmica li han agraït el seu treball del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts: “Gràcies a veure la informació de L’Oratge d’aquell dia al migdia van salvar la vida”. Així ho va explicar Rosselló en la seua testifical com a testimoni-perit davant la jutgessa de la dana del 15 d’abril passat, segons consta en l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés eldiario.es. “A les tres de la vesprada, jo mateixa pregue a la població que no isca de casa, perquè el pitjor està per arribar”, va relatar la veterana meteoròloga.

“Les persones que van estar pendents d’À Punt van salvar la vida i em consta personalment en molts casos. Però no tothom té per què veure À Punt ni ha d’estar pendent d’una situació que desconeix que l’afectarà”, va dir la testimoni-perit.

Rosselló va explicar que aquell matí ja es veia que es tractava d’un “temporal històric de pluges sense precedents”. I, de fet, almenys amb quatre dies d’antelació “es veia que passaria una cosa molt greu, perquè la pluja torrencial cauria en les conques mitjanes i altes dels rius, no en la costa”. “No és el mateix que caiguen 700 litres a Gandia que caiguen a Bunyol, perquè tota aquesta aigua haurà d’arribar a la mar, i sobretot si ho fa amb la intensitat que es preveia”, va postil·lar.

Aquella catastròfica jornada, en la televisió autonòmica, “no sols els informatius, sinó tota la programació d’entreteniment i altres, tots els efectius, es van dedicar a cobrir el temporal”.

La cap de Meteorologia va recordar davant la jutgessa les seues paraules en l’informatiu del migdia, quan van albirar que plouria encara dues o tres hores amb intensitat torrencial: “Estem en avís roig, la situació és crítica, no isquen de casa. Màxima precaució, estem davant un temporal històric, és molt probable que se superen els rècords de precipitació des que tenim registre. S’han superat els llindars, s’imposa la vigilància hidrològica, eviten els desplaçaments coste el que coste”.

D’altra banda, Rosselló va detallar que a partir de les 16.30 es va produir un “escenari summament preocupant” en la capçalera de la rambla de Poio. A les 17.00, l’hora en què s’havia convocat la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), la situació ja era “molt greu”, amb unes quantes hores de pluja en la capçalera del Poio.

Quan, 20 minuts després, va caure la xarxa de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet) a Torís, ja es registraven més de 340 litres , una “cosa inassumible” perquè l’aigua cau als barrancs de Gallego i l’Horteta, tributaris del Poio.

“Les persones afectades no saben res del que passa, però aquesta informació la tenim a les cinc de la vesprada, nosaltres i qualsevol que seguira la informació que es donava en aquell moment”, va declarar Victòria Rosselló.

A les 17.45, segons les dades del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfic del Xúquer (CHX), una rambla de Poio “normalment seca” registrava un cabal a l’altura de Loriguilla de 493 hectòmetres per segon, que faria “saltar totes les alarmes a qui tinga idea de quin cabal va circulant i per on”. Cinc minuts després, va pujar a 584 hectòmetres per segon.

D’altra banda, la cap de Meteorologia d’À Punt va contextualitzar la dana en la seua llarga experiència informativa: “En els anys 90 i 2000 teníem temporals de pluja que, potser, registraven quantitats similars en tres o quatre dies. I ara això passa en tan sols unes hores”.

El “desemparament” per la falta d’avisos a la població

“Les dades estaven a l’abast de qualsevol”, va reblar la testimoni-perit. “No imaginàvem que en el Centre d’Emergències no estigueren informats de què passava. (...) Era inimaginable. No es pot ni imaginar el grau de frustració i de desemparament de no veure que s’avisava la població que seria afectada. Però és que era qüestió de dades i d’un coneixement mínim de la geografia”.

Victòria Rosselló va abundar que la informació que proporciona el SAIH ni està “encriptada” ni és accessible “només a determinades persones”. “Ho contàvem en directe. (...) És impensable, des de qualsevol punt de vista, que [en Emergències] no tingueren la informació que teníem nosaltres”.

A més, segons Rosselló, “és incomprensible que aquestes dades en obert no estigueren a l’abast dels responsables d’Emergències”. “Parlem de registres que no s’han mesurat mai, només això hauria d’haver posat actitud de màxima alerta als responsables”, va postil·lar.

Hi havia “hores” per a avisar de la catàstrofe

La meteoròloga va lamentar que es disposava d’“hores” per a avisar la població potencialment afectada per la riuada. “És inconcebible el 2024 aquesta xifra de morts, és inconcebible, perquè disposem de les eines, no per a evitar la catàstrofe, però sí per a avisar la població”, va manifestar.

A parer seu, la reunió del Cecopi s’hauria d’haver convocat al migdia a tot estirar:

—No és de la meua competència, però és evident. Un Cecopi a les 17.00, quan ja hi havia víctimes, no té cap sentit, perquè el Cecopi se suposa que té eines per a advertir la població i per a fer-ho ha d’estar operatiu abans que comence tot, no quan ja està en marxa. És incomprensible, de debò.

Encara que considerava que era difícil de precisar, va sostindre que hauria sigut adequat enviar l’Es-Alert a les 17.00. A més, el missatge massiu als mòbils “havia d’haver sigut molt més específic, perquè el que venia era un tsunami”. “El que calia haver advertit la població és que pujaren a les plantes superiors, que no baixaren pels cotxes, perquè seria una crescuda sobtada”, va afegir.

La meteoròloga va concloure: “230 morts són inassumibles el 2024, perquè tenim les eines per a fer arribar la informació adequada a la població perquè prenga mesures. I, evidentment, aquest nombre [de morts] indica que la informació no va arribar. És la meua opinió”.