Del miracle valencià al risc de confinament: clima, augment de relacions socials i baixa immunitat, claus de la tercera onada

El Black Friday que va tindre lloc el 26 de novembre passat va fer honor al seu nom pel que fa a l’evolució de la pandèmia a la Comunitat Valenciana. Un divendres negre en què va començar a gestar-se l’onada expansiva que ha generat una tercera onada que ha arribat a cotes extremadament greus.

Així ho adverteix la sotsdirectora general d’Epidemiologia de la Generalitat Valenciana, Herme Vanaclocha, que explica a elDiario.es les claus que han propiciat que la Comunitat Valenciana haja passat de ser la que menys incidència va presentar durant moltes setmanes del mes d’octubre i novembre, la qual cosa va arribar a reconéixer-se com el miracle valencià, a ser la quarta d’Espanya amb més contagis acumulats, amb 760,13 casos per cada 100.000 habitants, malgrat que la mitjana estatal està en 575,10 positius, segons les dades publicades divendres pel Ministeri de Sanitat.

Segons va comentar Vanaclocha mateix en el moment d’incidència més baixa de la pandèmia, l’estratègia valenciana que tan bons resultats va donar es va focalitzar en la detecció precoç de brots per a tallar la transmissió del virus entre els contactes dels contagiats.

No obstant això, “va arribar un moment en què el nivell de transmissió va ser tan alt que va superar l’estratègia de contenció dissenyada, el nivell de contagis va superar els nivells de control”.

Aquesta situació, que segons apunta ja es va donar després del pont d’octubre i que es va poder controlar amb la implementació de mesures com el toc de queda o els tancaments perimetrals, es va tornar a reproduir a partir del Black Friday: “No per culpa del comerç, ni molt menys, sinó perquè va ser l’inici d’un augment de les relacions socials que va anar a més a mesura que s’acostava Nadal, cosa que passa tots els anys, perquè són dates en què hi ha més reunions d’oci, siga amb amics, familiars o companys de faena, però que en el context actual de pandèmia ha sigut decisiu”.

A aquest factor se’n sumen altres, com l’arribada del fred, ja que “les reunions deixen de fer-se en llocs oberts o amb les finestres obertes, i passen a fer-se en llocs tancats i amb menys ventilació”. Això, unit al fet que “les comunitats amb menys incidència també tenen menys immunitat”, fa que l’ona de la corba siga “molt més pronunciada i afecte més les comunitats que estaven amb menys incidència”, cosa que també li ha passat per exemple a Extremadura, que també va passar d’estar a la cua a ser ara la més afectada d’Espanya, amb 1.220,74 casos per cada 100.000 habitants.

Sobre la conveniència d’adoptar mesures més dures abans de Nadal tenint en compte que els contagis estaven creixent, la sotsdirectora considera que en aquell moment les restriccions que es van aprovar ja van ser molt importants, però que en general moltes no s’han complit: “Així com en el primer confinament la ciutadania ho va portar rigorosament, ara hem detectat una relaxació; s’han registrat brots de sis i huit positius en reunions familiars, per bé que el límit estava en sis persones, fet que significa que en aquestes reunions hi havia molta més gent de la permesa i això també ha influït en la situació actual”.

Quant a la possibilitat d’un confinament domiciliari com el de març de l’any passat, Vanaclocha es mostra esperançada que no calga. Segons afirma, “és l’últim recurs i encara hi ha recorregut per a endurir les mesures sense arribar a aquesta situació, però tot dependrà del nivell de saturació de les Unitats de Cures Intensives (UCI), si es col·lapsen i no es pot donar atenció sanitària al pacient, no hi haurà una altra eixida”.

Amb tot, insisteix que, encara que ve “una setmana dura”, esperen aplanar la corba i no arribar a confinar: “Si cal s’enduriran les restriccions en tot el que haja de veure amb el fet de frenar el contacte social i en el foment del teletreball, que és un altre factor clau que pot ajudar-hi molt”.

Finalment, Vanaclocha es mostra prudent a l’hora de fer previsions sobre el calendari de vacunació i la possibilitat d’arribar a la immunitat de ramat. Sobre aquest tema, explica que dependrà “de la rapidesa en la producció de la vacuna, que cal tindre en compte que és per a tothom” i en aquest sentit espera que “a l’estiu”, si no hi ha contratemps, es puga començar “a normalitzar la situació”.