Els 3.669 milions més de finançament per a la Comunitat Valenciana compliquen que el Govern valencià s’hi opose

El nou model de finançament proposat pel Govern central sona bé per a les arques valencianes. D’antuvi, la Comunitat Valenciana rebrà 3.669 milions d’euros anuals més que respecte del model anterior, que està caducat més d’una dècada i provoca una cronificació del deute. La valenciana serà la tercera autonomia que més recursos reba per part de l’Estat si s’aprova el model, només per darrere de Catalunya i Andalusia en termes absoluts.

La proposta que el Ministeri d’Hisenda ha fet pública divendres, després d’arribar dijous a un acord amb ERC, implica una correcció notable dels greuges històrics a la Comunitat Valenciana. Si es valida —necessita el suport majoritari de les comunitats autònomes i del Congrés dels Diputats— el Govern central aportarà més recursos al conjunt de les comunitats, i reduirà les asimetries. La ministra María Jesús Montero creu que podrà aprovar-se per a entrar en vigor l’any 2027 i crida el PP a sumar-se al pacte.

Malgrat aquestes dades, el president de la Generalitat Valenciana, Juan Francisco Pérez Llorca, ha refusat donar suport al model d’entrada. El dirigent popular ha dit que vol esperar a llegir la lletra menuda del model i els càlculs fins a decidir-ho. També que sense fons d’anivellament el seu govern no donarà un sí a la proposta del PSOE i Sumar. Per lletra menuda s’entén el càlcul exacte de la població ajustada i els mecanismes correctors, a més del detall de la gestió tributària. De moment, la lletra gran sí que sona bé.

Resulta complicat, per al dirigent d’una comunitat infrafinançada, rebutjar una proposta que redueix notablement la bretxa entre territoris, augmenta globalment els recursos —si el dèficit anual era de 1.300 milions, el Govern en suma 3.670 anuals— i reconeix particularitats com la vulnerabilitat davant el canvi climàtic. Cal pensar que en aquest nou càlcul la Comunitat Valenciana deixarà d’estar a la cua en el repartiment de recursos. Per molt que el PP diga “no”, apel·lant a la unitat nacional i al pacte amb els partits catalans, el PP valencià té difícil explicar la seua oposició.

En termes capitatius, és a dir, tenint en compte la població, però sense ajustar-la a les singularitats de cada regió, Múrcia (amb 743 euros per habitant) i la Comunitat Valenciana (amb 668 euros) són les regions que guanyen més, segons el càlcul d’elDiario.es.

L’executiu es compromet a aportar més recursos al sistema global (l’anomenat repartiment vertical) mitjançant transferències i capacitat de recaptació i busca corregir la distància entre els recursos de cada territori. El Govern proposa seguir el criteri de població ajustada per a determinar el finançament per territori, un càlcul en què prima comunitats despoblades i inclou en la ponderació criteris com el cost de l’educació i els serveis socials.

Des del 2009, quan es va aprovar el model de finançament, la Comunitat Valenciana ha crescut en mig milió d’habitants i no s’ha actualitzat el model de repartiment de recursos. L’aprovació d’una nova llei orgànica reduiria notablement els problemes financers de la Generalitat Valenciana, que té un infrafinançament de 1.300 milions anuals i un deute acumulat de 46.000 milions.

Entre les novetats que també beneficien la Comunitat Valenciana està el fons climàtic, dotat amb mil milions d’euros: dos terços es repartiran sota el criteri de població ajustada entre les comunitats mediterrànies, les més exposades al canvi climàtic.

També augmenta la capacitat tributària de les comunitats autònomes: podran gestionar més IRPF (del 55% de percentatge de cessió), IVA (del 56,5%) i el 100% dels impostos sobre successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre determinats mitjans de transport, tributs sobre el joc i taxes i l’impost sobre electricitat. També s’incorporen a la cistella l’impost sobre el patrimoni, l’impost sobre depòsits bancaris, l’impost sobre activitats del joc i l’impost sobre depòsits de residus en abocadors, incineració i coincineració. El Govern estima que això augmentarà el finançament en 16.000 milions.

Aquest càlcul, exposat en el gràfic, només mostra l’augment dels recursos de cada comunitat autònoma per habitant entre el total de població cada territori, segons el nou model del Govern. No pondera variables que influeixen en el cost dels serveis com la superfície, la dispersió de la població, l’estructura demogràfica o la insularitat, que s’inclouen en els càlculs per a determinar les necessitats de cada territori en el model de finançament autonòmic.

Positiva, però insuficient

La coalició Compromís considera que la proposta del PSOE és positiva, però adverteix que la proposta “resulta insuficient per a corregir l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana”. La coalició reclama abordar el deute històric, de més de 46.000 milions i el fons d’anivellament transitori fins que s’aprove el model definitiu. La diputada en el Congrés Àgueda Micó ha advertit de la necessitat d’analitzar “la lletra menuda” del nou model, especialment l’aplicació del concepte de població ajustada, que fins ara ha provocat una discriminació molt important per als valencians i valencianes.

Des de Compromís alerten que continua havent-hi una diferència molt elevada entre la comunitat més ben finançada i la pitjor finançada, que pot arribar fins a 700 euros per habitant. “El nou model acurta la distància entre els millor i els pitjor finançats, però no cal acurtar-la, cal eliminar-la”, ha explicat Micó.