Una participada del BBVA desnona una família amb quatre xiquets a València: “No sabem on anar, no podem pagar lloguers de 500 euros”

“Hem rebut una notificació de desnonament dels jutjats per al dia 23 d’abril després de 15 anys vivint ací; el meu marit i jo estem desesperats perquè tenim quatre fills de 5, 9, 14 i 15 anys i no sabem què farem ni on anirem, ningú ens dona una solució”.

Així de desesperada s’ha mostrat Sara, veïna del carrer de Vicent Brull, 67, al Cabanyal. El seu calvari va començar fa ja més de dos anys, quan l’entitat financera va adquirir l’edifici en què se situa l’habitatge on vivia llogada.

Segons explica, “vam deixar de pagar el lloguer a l’anterior propietari quan ens va dir que havia hipotecat el pis, però ningú del banc ens va donar mai un número de compte per a fer efectius els pagaments, per la qual cosa al cap d’uns mesos vam tindre un judici tots els inquilins de l’edifici per impagament”.

El jutge va obligar l’entitat bancària a subrogar-se als contractes de lloguer que els inquilins tenien en vigor: “encara així no ens van donar un número de compte on fer efectives les mensualitats i posteriorment va arribar una carta de Divarian, entitat que s’ha quedat l’edifici, en què ens deien que abandonàrem la casa”.

L’immoble té sis habitatges, dos dels quals estan buits, tres tenen inquilins (un de tots, Sara) i una està ocupada.

Divarian és una societat que aglutina la majoria dels actius immobiliaris del BBVA i que està participada en un 80% pel fons Cerberus i en un 20% per l’entitat bancària.

Aquest diari s’ha posat en contacte amb el BBVA per conéixer la seua versió, però l’entitat ha remés a Divarian argumentant que la societat és la propietària de l’immoble, malgrat que en la carta de desnonament apareix com a autor de la petició. Des de Divarian no han oferit cap resposta a la consulta d’eldiario.es.

L’associació Espai Veïnal Cabanyal està tractant d’ajudar Sara. Un dels seus portaveus ha explicat que “l’objectiu de no notificar un número de compte en què abonar els lloguers és precisament aquest, que les famílies incórreguen en impagaments i així poder desallotjar-les”.

De fet, ja va haver-hi un primer intent que es va paralitzar: “Vam fer una concentració a la porta de ca Sara i vam encetar una negociació en les oficines del BBVA del barri”.

Després els van derivar a Divarian, amb els responsables del qual es va iniciar una negociació intercanviant unes quantes telefonades i correus, però “la resposta va ser que la reclamació es traslladaria al departament corresponent i, al cap de dos mesos sense respostes concretes, ha arribat la segona notificació de desnonament”, expliquen des de l’entitat veïnal.

Per part seua, Sara ha demanat ajuda als serveis municipals de la seua zona, però de moment no li han donat una solució satisfactòria: “Em diuen que em busque un altre pis, però jo no puc pagar 500 euros per mes, el que necessite és un lloguer social”.

Actualment està buscant ocupació i mentre ajuda el seu marit, que treballa de venedor en un mercat ambulant: “He treballat en neteja tant d’habitatges com en empreses o hospitals”, explica.

‘Boom’ de la rajola al Cabanyal

El Cabanyal s’ha convertit en una de les zones més interessants de València per a invertir en el negoci immobiliari. La proximitat a la platja i el pla especial que tramita l’Ajuntament ha despertat l’interés d’inversors nacionals i estrangers que s’han llançat a la compra d’immobles per a rehabilitar-los, amb la idea d’oferir-los posteriorment en règim de venda o de lloguer vacacional a uns preus prohibitius per a la majoria.

Un estudi recent de la immobiliària de luxe Engel & Völkers apunta al Cabanyal-el Canyamelar com una de les zones de moda de la ciutat per a residir-hi.

Aquesta situació ha provocat un increment de preus generalitzat que moltes famílies que fa generacions que viuen en el barri no poden assumir.

Com ha informat aquest diari, València ha registrat un increment en els preus de lloguer d’habitatges del 10% l’any 2018 i acumula així una pujada del 45% des que va arribar al mínim històric al maig del 2014.

Des d’Espai Veïnal Cabanyal alerten que el cas de Sara no és aïllat. L’entitat ha detectat en els últims mesos “un procés en què fons financers adquireixen edificis sencers antics o en mal estat, però on viuen persones pagant lloguers baixos, amb l’objectiu de rehabilitar-los i vendre’ls o llogar-los com a allotjament turístic”.

Per a l’entitat es tracta d’un cas clar de gentrificació, ja que “en molts casos aquestes operacions suposen el desallotjament de les persones que han viscut tota la vida en aqueixes cases, que a més tenen dificultats per a trobar altres lloguers a preus assequibles en el barri”.