Política Territorial insta a impugnar un PAI de 400 habitatges en la costa que l’Ajuntament del Puig hauria d’haver donat per caducat

“Ha de sol·licitar-se informe preceptiu a l’Advocacia amb vista a impugnar davant la jurisdicció contenciosa adminsitrativa la cessió del programa d’actuació integrada (PAI), l’aprovació del projecte de reparcel·lació (decret d’Alcaldia de data 13-03-2023) i l’acta posterior de comprovació de replanteig i inici d’obres”.

La Direcció General de Política Territorial i Paisatge s’ha pronunciat així de contundent en la resolució que ha elevat a la Conselleria per mitjà de la qual proposa autoritzar l’Advocacia de la Generalitat per a la interposició de recurs contenciós administratiu contra l’aprovació del projecte de reparcel·lació del sector residencial La Casota, sectors SP 3 i SP4, del municipi del Puig de Santa Maria.

L’execució d’aquest PAI implicaria la construcció entre 400 i 450 habitatges, dels quals 200 anirien en torres, 200 en adossats i uns 25 unifamiliars. La superfície ocupada seria de 105.000 metres quadrats.

La resolució ve a dir que l’Ajuntament del Puig, governat pel PSPV, hauria fet una aprovació expressa del PAI incorrent en possibles irregularitats amb l’objectiu d’anticipar-se al termini que estableix el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) per a donar per caducats els plans urbanístics a què el maig del 2018, quan va entrar en vigor el Pativel, se’ls va concedir un termini de cinc anys per a iniciar obres.

Segons la resolució signada per la directora general, Rosa Pardo, i publicada en el web de la Conselleria de Política Territorial, l’Ajuntament hauria d’haver caducat el PAI, però, en compte de fer-ho, ha cedit a una mercantil la condició d’agent urbanitzador d’una agrupació d’interés urbanística que tenia unes condicions d’adjudicació preferents. Per tant, s’hauria d’haver caducat pels terminis que marca la Llei reguladora d’activitat urbanística (LRAU) i perquè la cessió vulnera la lliure competència. Per tant, els actes posteriors (reparcel·lació i acta de replanteig) podrien considerar-se extemporanis i per tot això s’impugna amb cautelars.

En concret, la resolució estableix que “l’aprovació del projecte de reparcel·lació presentat per un agent urbanitzador diferent de l’agrupació d’interés urbanístic, seleccionat en frau a la pública competència, pot contravindre la disposició transitòria primera de la normativa del Pativel” i afig que, “tenint en compte l’abast de l’ordenació estructural establida en el Pativel, les determinacions del qual d’aplicació directa comporten en aquest cas una alteració substancial de la classificació del sòl afectat, l’actuació municipal menyscaba i interfereix competències de la Generalitat (article 66 LBRL), per la qual cosa pot sol·licitar-se de l’òrgan jurisdiccional competent, com a tràmit immediat després de la presentació de l’oportú recurs contenciós administratiu, la suspensió de l’acte impugnat”.

Així doncs, argumenta la necessitat d’impugnació, d’una banda, “per haver-se presentat aquest projecte de reparcel·lació per un agent urbanitzador seleccionat en defraudació de la pública competència en l’adjudicació”. I, de l’altra, “per considerar-se l’aprovació del projecte de reparcel·lació i l’acta posterior de comprovació de replanteig i inici d’obres actes administratius extemporanis d’execució que mancarien de cobertura legal, atés que l’ajuntament hauria d’haver procedit a caducar el PAI”.

Per tot el que s’ha exposat també “escau sol·licitar, com a mesura cautelar, la paralització de les obres, atesos els efectes irreversibles sobre un espai d’acreditats valors ecològics, culturals, agrícoles, paisatgístics, de protecció davant de riscos i territorials, tal com acredita l’avaluació ambiental i territorial estratègica del Pativel”.

Per tot això, Pardo proposa “autoritzar l’Advocacia de la Generalitat per a la interposició de recurs contenciós administratiu a què es refereix l’assumpte, per a la seua signatura per l’honorable consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, si escau, amb informe previ de la mateixa Advocacia de la Generalitat, que per la urgència del termini previst per a la interposició se sol·licita amb caràcter urgent”. La urgència es justifica en el fet que, en haver-se aprovat la reparcel·lació el 14 de març, hi ha un termini de dos mesos per a poder impugnar que acabaria el 14 de maig.

“Crec que la cosa més correcta és fer les coses ajustades a la legalitat i que, per tant, l’única eixida responsable des de les competències que deté aquesta Conselleria és recórrer-hi”, ha afirmat Pardo.

Fonts del departament que dirigeix la consellera socialista Rebeca Torró han comentat que encara no hi ha una decisió presa sobre aquest tema.

Com ha informat aquest diari, set plans urbanístics que sumen una superfície total de 5,4 milions de metres quadrats i implicarien la construcció de 18.000 habitatges en la costa s’exposen a quedar definitivament bandejats, cosa que suposaria la conversió d’aquest sòl, fins ara urbanitzable, en rural protegit, en què no seria possible, per tant, la construcció d’immobles. Així ho estableix el Pativel, aprovat el maig del 2018 i confirmat l’any passat per la justícia després dels recursos de diverses promotores. En concret, el termini establit pel Pativel perquè es feren efectius els desenvolupaments pendents és de cinc anys i finalitza aquest mes.

La Conselleria de Política Territorial va sol·licitar un informe a l’Advocacia de la Generalitat amb l’objectiu que marque el full de ruta jurídic per a desclassificar aquests set plans urbanístics, informe que ja s’ha elaborat i que, encara que afirma que han de ser els ajuntaments els que declaren la caducitat de cada PAI, la Generalitat ha de vetlar pel compliment del que estableix el Pativel i, per tant, pot requerir a les autoritats municipals tota mena de documentació per comprovar que s’ha obrat correctament, i fins i tot, si s’estima oportú, impugnar en els tribunals qualsevol possible infracció del Pativel per part dels ajuntaments.

Els sectors que podrien ser afectats pel Pativel i els terrenys dels quals passaran a estar protegits són: Torreblanca Golf, Platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola. El programa d’actuació integrada (PAI) Sant Gregori Golf de Borriana, que preveu el desenvolupament de 2,5 milions de metres quadrats de sòl, amb uns 6.000 habitatges i un camp de golf de 18 clots, podria quedar fora per haver-se iniciat ja obres d’urbanització.