Compromís esmena la llei de l’avortament perquè les dones sàpien si en el seu hospital són objectors de consciència

La coalició Compromís presenta un grup d’esmenes a la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs perquè les dones tinguen més informació sobre el procés i les pràctiques sanitàries quan decidisquen avortar. La coalició ha remés diversos textos al Senat, on es debaten els últims detalls de la norma, enfocats al fet que les dones sàpien si en els seus centres hospitalaris el personal sanitari es declara objector de consciència.

L’escrit planteja que la negativa a fer la intervenció d’interrupció de l’embaràs per raons de consciència, “una decisió sempre individual del personal sanitari”, es manifeste “amb antelació, per escrit i ha de ser coneguda per les pacients a l’inici de l’embaràs”. Amb l’esmena la coalició tracta de buscar l’equilibri entre el dret a l’objecció de consciència dels professionals, que no és públic per una qüestió de privacitat, i el de les dones a fer la interrupció voluntària de l’embaràs, que pot veure’s alterat pel fet de ser-ne sabedores quan sol·liciten la intervenció que no es du a terme.

La diputada autonòmica de Compromís que ha treballat les esmenes en el Congrés i en el Senat, Mònica Àlvaro, apunta que no és factible exercir el dret en la interrupció voluntària de l’embaràs en tots els centres públics, una acció que depén de si hi ha personal que no exercisca el seu dret a l’objecció de consciència. “La dona ha de saber sempre i a l’inici de l’embaràs si el centre sanitari a què està adscrita té la capacitat d’efectuar en les seues instal·lacions i amb el seu personal una interrupció voluntària de l’embaràs, sense que això minve el dret a l’objecció del personal sanitari”, insisteix.

L’escrit, signat pel senador Carles Mulet, que defensarà les esmenes en la cambra alta, també incorpora que el centre sanitari informe les dones dels avantatges mèdics, els riscos i els efectes secundaris de l’avortament farmacològic i el quirúrgic perquè puguen decidir, en funció del seu estat físic, quin mètode prefereixen.

La coalició alerta dels moviments reaccionaris contra el dret a l’avortament i defensa un augment de la informació per blindar-lo. Com a exemple, esmenta les accions del bisbe d’Oriola, José Ignacio Munilla, que va acudir a secundar una concentració antiavortista davant d’una clínica i que equipara la proposta de Vox sobre el batec fetal amb les fotografies de les caixetes de tabac. La coalició vol traslladar aquesta petició al parlament autonòmic en forma de proposició no de llei.

El 92% dels avortaments a la Comunitat Valenciana es fan en centres privats

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha facilitat aquesta setmana les dades d’interrupcions voluntàries de l’embaràs fetes a la Comunitat Valenciana, que mostren que a penes el 8% es fan en centres públics. En concret, s’han dut a terme 7.937 avortaments el 2021 a dones entre 15 i 44 anys residents a la Comunitat Valenciana i 120 a no residents. Malgrat la privatització del servei, la taxa d’interrupcions en la privada s’ha reduït en un 8% en dues dècades: l’any 2000, amb la llei de supòsits aprovada el 1985 vigent, només el 0,1% es practicaven en la pública. Amb tot, en declaracions a Europa Press, el departament que dirigeix Miguel Mínguez garanteix que “tota l’atenció inicial, l’assessorament, l’anticoncepció i el seguiment posterior” es fa en els centres de salut sexual i reproductiva.

Sedació i anticonceptius

El departament que dirigeix Miguel Mínguez ha anat introduint una sèrie de canvis en els protocols d’interrupció voluntària d’embaràs, orientats a fer menys hostils aquestes intervencions per a les dones. Amb l’aprovació d’un nou protocol, vigent des de l’octubre, Sanitat assumeix el cost de la sedació si les pacients ho sol·liciten, tant en centres públics com privats.

La nova norma inclou també la necessitat d’assessorament anticonceptiu a les pacients que hagen d’avortar, que implica oferir a les dones la possibilitat d’implantar-se en el mateix acte assistencial un anticonceptiu de llarga duració –un dispositiu intrauterí, el conegut DIU– amb la finalitat d’evitar futurs embarassos no volguts. En cas que la pacient ho accepte, Sanitat costejarà la implantació i el seguiment. Segons les seues estadístiques, en el 37% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs no s’havien utilitzat mètodes anticonceptius. El 96,2% dels avortaments fets van ser a petició de la dona, un 3,15% per anomalies greus del fetus, un 0,6% per risc per a la dona i un 0,2% per anomalies greus i incurables i en el 97,1% dels casos es va dur a terme en les primeres 14 setmanes.

A la Comunitat Valenciana hi ha una xarxa de 81 Centres de Salut Sexual i Reproductiva distribuïts en els 24 departaments de salut amb l’objectiu de garantir l’atenció en salut sexual i reproductiva a tota la ciutadania. Per millorar la coordinació, Sanitat ha creat una comissió de seguiment, que recollirà propostes per a millorar l’atenció integral. Un dels objectes d’estudi i reivindicació dels col·lectius vinculats és buscar la fórmula per a garantir l’objecció de consciència dels metges i també el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs, com marca la llei. Malgrat que el dret està reconegut, en alguns centres públics no es fan avortaments perquè tot el personal es declara objector de consciència.