Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El Govern impugna el decret de la Generalitat Valenciana que complementa l’ingrés mínim vital amb la renda d’inclusió

La vicepresidenta valenciana Mónica Oltra en rueda de prensa.

Laura Martínez

0

El Govern presenta recurs d’inconstitucionalitat al decret de la Generalitat Valenciana que adapta la renda valenciana d’inclusió a l’ingrés mínim vital per invasió de competències. L’executiu central va traslladar a l’autonòmic les seues discrepàncies al final del juliol passat, ja que qüestiona uns quants articles del document que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que dirigeix la vicepresidenta Mónica Oltra, va aprovar per fer compatibles totes dues ajudes, en absència d’un conveni entre el Ministeri de Seguretat Social i les comunitats autònomes.

Un dels punts que qüestiona el Govern és que la Generalitat Valenciana puga complementar prestacions de la Seguretat Social, com indica en el document. La controvèrsia “sorgeix per la possibilitat introduïda en l’esmentat precepte de complementar prestacions contributives de la Seguretat Social”, concretament, en el cas de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI, pel nom en castellà) o les prestacions per incapacitat, que considera prestacions contributives. Indica l’executiu que aquest augment en les prestacions que preveu la Seguretat Social podria entrar en conflicte amb el principi que el sistema es “fonamenta en els principis d’universalitat, unitat, solidaritat i igualtat”.

El text insisteix que el problema no és que la comunitat autònoma legisle sobre la base d’unes competències de l’Estat, sinó el complement a prestacions exclusives de l’Estat. La Generalitat “procedeix a complementar, sense base jurídica per a fer-ho, les prestacions del SOVI no concurrents i les prestacions per incapacitat permanent del sistema de la Seguretat Social, a través de la modalitat de renda complementària d’ingressos per prestacions de l’RVI, per la qual cosa cal concloure que en aquest cas s’apreciaria una contravenció mediata de l’ordre constitucional de distribució de competències –article 149.1.17a de la Constitució–, que estableix la competència exclusiva de l’Estat respecte de la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l’execució dels seus serveis per les comunitats autònomes”. El SOVI és un “règim residual” que s’aplica als treballadors sense dret a pensió.

Així mateix, qüestiona alguns articles relatius al consentiment en la protecció de dades, com que “el caràcter imperatiu amb què s’estableix la prestació del consentiment pels interessats podria resultar a més contrari al caràcter lliure del consentiment”. També a la capacitat de la Generalitat per a determinar els acords amb l’Estat. L’article 34 del decret apel·la a un possible acord de gestió compartida de totes dues prestacions, cosa a què el Govern respon que “es considera que la possibilitat de celebració d’un conveni hauria de limitar-se a l’IMV, sense perjudici del que planege fer la Generalitat en relació amb les seues prestacions” i recorda, en referència a un article posterior, que “la previsió d’una (potencial) possible col·laboració que aconseguisca la gestió de l’RVI podria excedir respecte de l’objecte de la col·laboració prevista en el Reial decret llei 20/2020, cosa que incideix en la competència exclusiva que deté l’Estat en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social”.

La conselleria que dirigeix Mónica Oltra va aprovar el decret el 26 de juny passat per fer compatible l’existència de l’ingrés mínim vital, que gestiona el ministeri, i la renda valenciana d’inclusió, prestació que va posar en marxa el Govern autonòmic el 2018. Tots dos sistemes generen llistes d’espera, com han denunciat els afectats, i les administracions arrosseguen el conflicte des de fa mesos. Les autonomies que ja havien desenvolupat rendes d’inserció o ajudes bàsiques mantenen que haurien de ser les seues administracions les que gestionaren aquesta prestació de l’Estat, cosa que el ministre José Luis Escrivá no ha assumit inicialment.

Ateses les diferències entre imports, el decret estableix que si un beneficiari o destinatari percep l’IMV se li restarà de la quantitat a percebre corresponent a l’RVI. En el cas en què l’import de l’IMV siga més gran que el de l’RVI, l’import reconegut serà zero, però es mantindrà la persona com a titular de la renda valenciana d’inclusió perquè mantinga el dret a la prestació professional dels itineraris d’inclusió. Amb caràcter general, les prestacions del Govern autonòmic són més elevades que les que preveu el central, comptant el complement d’habitatge.

El decret publicat en el BOE sobre l’ingrés mínim vital recull la seua compatibilitat amb altres prestacions autonòmiques: “En el còmput d’ingressos queden expressament excloses les prestacions autonòmiques concedides en concepte de rendes mínimes. Per tant, l’ingrés mínim vital es configura com una prestació «sòl» que es fa compatible amb les prestacions autonòmiques que les comunitats autònomes, en l’exercici de les seues competències estatutàries, puguen concedir en concepte de rendes mínimes, tant en termes de cobertura com de generositat. D’aquesta manera, el disseny de l’ingrés mínim vital, respectant el principi d’autonomia política, permet a les comunitats autònomes modular la seua acció protectora per adequar-la a les peculiaritats del seu territori, al mateix temps que preserva el seu paper com a última xarxa de protecció assistencial”, assenyala el decret. 

Etiquetas
stats