La Policia acusa els tres antifeixistes detinguts a València d’“actitud molt agressiva”, però un d’ells va acabar a l’hospital

Els tres detinguts a Benimaclet el 12 d’octubre passat en la protesta contra una manifestació d’extrema dreta van quedar en llibertat amb càrrecs dimecres després de passar a disposició judicial. Van passar, doncs, dues nits en les dependències judicials després que un d’ells requerira atenció hospitalària. Els joves, que anaven a participar en la concentració antifeixista en rebuig a la marxa organitzada pel partit ultra España 2000, en què es van exhibir símbols feixistes i franquistes, van ser detinguts als voltants de la convocatòria, on estava produint-se una baralla “entre grups d’ideologia contrària”, segons la versió policial.

La policia nacional acusa els joves d’atemptat contra l’autoritat per haver agredit tres agents durant les detencions, i assenyala una “actitud molt agressiva”. Segons relata la documentació, els agents que formaven part del dispositiu organitzat per a la concentració van tindre coneixement d’una baralla i, quan hi van acudir, van interceptar un jove que va arrancar a córrer. Dos companys seus van tornar sobre els seus passos i van agredir els agents –van rebre “punyades en totes les parts del cos (...) en actitud molt agressiva”–, que van haver de demanar reforços, segons l’escrit a què ha tingut accés aquest diari. La Policia va indicar que tres agents van patir lesions –contusions a la mà, eritemes i ferides en la parpella– com a conseqüència del forcejament durant la detenció. Un dels joves està acusat de robatori amb violència, segons informa l’institut armat, perquè un dels ultres agredits va atestar que després de l’altercat va observar que algú va agafar el seu telèfon.

La versió policial i la versió de la defensa dels detinguts a penes coincideixen en alguns aspectes. Els joves neguen haver participat de cap batussa a la plaça de Benimaclet ni haver comés cap robatori amb violència. Per contra, indiquen que es van topar amb un grup de persones en plena fugida i van arrancar a córrer, sense saber què havia passat, quan van ser detinguts. Així mateix, la defensa mostra perplexitat davant la imputació d’un altre delicte contra la Constitució, que no s’especifica en la interlocutòria. En el Codi Penal, els delictes contra la Constitució venen reflectits en el Títol XXI, que va des de l’article 472 –delicte de rebel·lió– fins al 543 –ultratges contra Espanya–, tots dos inclusivament. Aquest títol inclou els delictes contra els drets fonamentals o contra les institucions de l’Estat, entre altres.

La Policia, consultada per aquest diari, assegura que l’acusació és per agressió als agents i es fonamenta en els colps rebuts i el comunicat de lesions. Així mateix indiquen que des de les seues files no s’ha imputat cap altre delicte –llevat del cas d’un dels detinguts, en què s’inclou robatori amb violència–. En una primera versió dels fets el mateix 12 d’octubre difosa en alguns mitjans es va indicar una imputació per delicte d’odi, una qüestió que les fonts policials han negat de manera reiterada i no figura en la documentació consultada per elDiario.es.

Unides Podem interpel·la el Ministeri d’Interior

El grup parlamentari Unides Podem va presentar dijous unes quantes preguntes escrites relacionades amb la marxa d’ultradreta del 12 d’octubre. La coalició pregunta per què la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana va autoritzar la marxa d’España 2000 –sota el lema “Orgullosos de ser espanyols”– en què es va exhibir simbologia franquista i neonazi.

La coalició afirma que “mai hauria d’haver-se permés aquesta manifestació, ja que hi havia prou indicis per a preveure risc per a la seguretat pública en el barri” i recorda les agressions del 9 d’Octubre del 2017. Unides Podem afirma que hi ha prou antecedents per a poder “preveure que es generarien fortes tensions amb els veïns i el teixit associatiu de la zona i tenint coneixement de l’habitual exhibició de simbologia explícitament nazi i franquista”.