Toni Gaspar, president de la Diputació de València: “Divalterra és un arbre tort que no es podia adreçar”

El president de la Diputació de València, el socialista Toni Gaspar, anunciava aquesta mateixa setmana la pròxima dissolució, liquidació i extinció de l’empresa Divalterra, hereua de l’extinta Imelsa, vinculada a processos judicials oberts per presumptes pràctiques corruptes –els casos Taula i Alquería, que van acabar amb les detencions dels expresidents de la institució Alfonso Rus al gener del 2016 (PP) i Jorge Rodríguez al juny del 2018 (PSPV)–.

El molesta que només ens recordem (els mitjans) de la Diputació de València per aquesta mena de coses?

La veritat és que sí, ningú sap el que fa la Diputació, però amb aquestes coses està tothom pendent, només es recorden de nosaltres quan hi ha qüestions negatives. Hauríem de reflexionar tots per què només interessen aquests temes relacionats amb l’‘espectacle’, quan es fan moltes coses, com bé saben els alcaldes, que repercuteixen en el dia a dia dels ciutadans. En la pandèmia vam ser els primers a respondre, des de la unanimitat, però això no va ser notícia. Hem convertit la política en un xou, en una sèrie de Netflix, i jo no soc actor, soc un gestor.

Però és cert que Divalterra i la seua predecessora, Imelsa, són noms vinculats a pràctiques irregulars...

Lamentablement. Però s’ha de circumscriure les preteses pràctiques corruptes, perquè el 90% dels 600 treballadors de Divalterra ixen cada matí a la muntanya a treballar. Tot està jutjant-se i la justícia dirà el que haja de dir, però jo, com a president de la Diputació, he de callar. És una empresa que es va crear en els anys huitanta per al que es van crear totes les empreses públiques, per fugir del dret administratiu, dels controls, i hi ha empreses que ho van fer bé, però aquesta no.

S’han utilitzat com a empreses de col·locació? Per a pagar favors?

Si això és així, ho dirà la justícia. Per això hi ha un cas Taula i un cas Alquería.

Hi ha dos noms vinculats al PSPV que estan immersos en les causes judicials relacionades amb l’empresa de la Diputació, l’expresident Jorge Rodríguez i el sotsdelegat del Govern Rafael Rubio...

No valore les qüestions judicials. Però el cas Taula són 8, 9, 10... peces. Alquería és només una. Per tant, no tinguem la temptació de posar-ho tot en el mateix sac, que és el més fàcil. El president de la Diputació va dir en un cas i en un altre que només en parlaria quan hi haja una decisió judicial, mentrestant, tothom és innocent. Presumpció d’innocència. El xou de jutjar la gent en platós de televisió és de societats bananeres, no de societats madures com se suposa que és aquesta. Jo ho he defensat ara i quan estava en l’oposició, ningú és culpable fins que un jutge no diga que és culpable. Els polítics estem per a fer política.

Per descomptat, el que sembla clar és que una empresa com Divalterra, que genera tants dubtes i és tan qüestionada, és una cosa que no es pot permetre hui dia.

La desaparició de Divalterra va començar fa molts anys, quan alguns de l’empresa van decidir que això d’estar subjectes al dret públic no anava amb ells. Això el 2021 és insuportable. Bé, el 2018 ja ho era... i el 2015. Però llavors, els que hi estaven van decidir, amb bona voluntat, agafar un altre camí. Jo també hi estava el 2015, però no estava en aquest centre de decisió. I el 2018, quan em va correspondre a mi, la primera cosa que va fer la junta general de Divalterra va ser pensar de transformar-la, perquè la mercantil no tenia cabuda. L’arbre, que no estava funcionant bé i que no solament el formaven polítics, no es pot adreçar. Per això em causa sorpresa que ara alguns se sorprenguen de la dissolució i diguen que no ho havíem dit mai.

Per tant, no és una decisió que s’haja pres ara.

Una decisió així no s’improvisa, sinó que és fruit de molt de temps de reflexió i de veure com fer-ho. El tancament va començar el 2018, amb cinc convocatòries electorals i una pandèmia mundial pel mig. Fa dos anys i mig que hi treballem, encara que molt discretament, com m’agrada fer a mi la política, però si s’estava en la faena s’haguera vist que això anava encarrilant-se. Per exemple, es va crear en el seu moment una comissió per a abordar la transformació del sector públic. I la solució final compta amb unanimitat tècnica i l’aval dels sindicats. Qui està al dia, sap que és una bona decisió, i jo estic content per l’acolliment dels treballadors i dels que han seguit el tema. Per descomptat, si haguérem fet ‘minut i resultat’, algú ho hauria dinamitat. És una decisió molt difícil. Divalterra és una, però hi ha moltes empreses públiques i ningú s’ha atrevit.

Han rebut crítiques?

Només hi ha hagut atacs furibunds del PP i Ciutadans, que hauran d’explicar per què, quan els alcaldes i els brigadistes vinculats al PP també ho han vist bé. Era l’última oportunitat de formar part de la solució de Divalterra i a alguns els hauria d’haver interessat més que a altres ser part d’aquesta solució, encara que hi ha qui pensa que és millor estar en la brega i no aportar, però ja sabrem per què ha passat això. Per descomptat, quan d’ací a uns anys tinguem perspectiva, entendrem moltes coses, quan hi haja tranquil·litat per a saber què ha passat en l’empresa durant dues dècades.

Vosté va comentar en el seu moment que s’estaven estudiant diverses opcions, com la transformació en un organisme autònom o una empresa pública

I qualsevol alternativa passava per la dissolució. La decisió passava per passar a l’àmbit públic una societat anònima que no factura, i hi havia moltes possibilitats, però totes acabaven en el mateix.

Aquesta decisió s’havia d’haver pres el 2015?

Tirar cap endarrere és molt complicat. Només hi ha dos dies en què no es pot fer res, ahir i demà. Jo tot just vaig arribar ho tenia clar, s’havia de fer, però no podia anunciar-ho, perquè en aquest món de polítics mediocres i friquis que fan la seua política en el Twitter, els que volem treballar de manera senzilla i discreta, després hem d’aguantar que ens critiquen per no dir res. Dit, estava, una altra cosa és que no vulguen saber-ho. Les grans coses es fan així, la resta és soroll.

I els treballadors?

M’he reunit amb ells i saben que la decisió està presa. Tots els treballadors se’n van a una entitat de naturalesa pública, com passa amb els brigadistes, que acabaran en el Consorci Provincial de Bombers. Com va dir la vicepresidenta Maria Josep Amigó en el seu moment, el que estem duent a terme és un tancament ordenat.

I a partir d’ara?

Divalterra s’ha acabat, la dissoldrem, la liquidarem i l’extingirem i la Diputació assumirà totes les competències de l’empresa. En el moment en què el ple de la Diputació hi diga sí, Divalterra haurà desaparegut, i no metafòricament.