Les decisions a Barcelona i Tànger resten arguments per a ampliar el port de València

La necessitat d’acollir els vaixells més grans del món o la possibilitat que la naviliera MSC s’emporte al port de Barcelona els 800 milions d’euros que pretén invertir en la construcció de nova terminal de contenidors. Tots dos arguments són esgrimits per l’Autoritat Portuària de València (APV) de manera recurrent per justificar la macroampliació que està en tràmit per la qual se’n duplicarà la capacitat actual per moure al voltant de 5 milions de contenidors a l’any.

No obstant això, la presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, ha descartat de moment construir una tercera terminal de contenidors en l’àmbit de l’última ampliació executada, perquè considera que la demanda actual del mercat internacional no justifica una altra infraestructura.

En una entrevista publicada el 8 de setembre passat en el portal L’Econònic, assegura sobre els terminis d’execució d’aquesta tercera terminal que han d’optimitzar la infraestructura actual, que es basa en dues terminals de mercaderia contenitzada: “No veiem que ara hàgem d’anar a una tercera terminal; en aquest moment pense que cal ser molt prudent tenint en compte el context econòmic de moderació que vivim”.

El recinte portuari de la ciutat de Barcelona és un dels que l’APV ha posat sempre com a exemple d’una possible fugida de la inversió de la companyia MSC en cas que es retarde l’execució de l’ampliació del port de València.

Aquest és un dels aspectes pels quals els responsables de l’APV, amb el president Aurelio Martínez al capdavant, es neguen a sol·licitar una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) que substituïsca la del 2007, ja que s’han modificat substancialment les característiques del projecte.

Segons ha comentat Martínez nombroses vegades, una DIA simplificada retardaria almenys tres anys les obres, la qual cosa faria que MSC s’emportara la inversió en la nova terminal, pendent d’adjudicar, a un altre port. Això sí, per les declaracions de la presidenta del port de Barcelona, el de la capital catalana deixarà de ser una opció.

D’altra banda, la possibilitat de donar cabuda als nous megavaixells amb capacitat per a transportar entre 22.000 i 24.000 contenidors és un altre dels arguments pels quals s’han justificat els canvis en el projecte d’ampliació del port de València. El pla original data de l’any 2006, quan no existien aquests vaixells, per la qual cosa l’APV ha modificat tota la configuració dels molls i del canal d’accés per donar-los cabuda.

Precisament, amb aquest argument, el calat del canal d’accés del port de València passaria dels 18 metres de profunditat previstos en el projecte inicial i en la DIA del 2007, als 22 metres que proposa l’avantprojecte aprovat el 2018.

La diferència és substancial, perquè aquest increment de quatre metres de profunditat implica que el volum del dragatge passe d’1,5 milions de metres cúbics a 21,5 milions de metres cúbics de material extret dels fons marins. Això implica que l’àrea de dragatge s’estén més de 2,5 quilòmetres cap al sud i queda a tan sols 1,5 quilòmetres de l’àmbit marí de l’Albufera.

No obstant això, l’ampliació del port Tànger Med, que serà el primer en capacitat de la Mediterrània, permet atracar els vaixells més grans del món, la capacitat dels quals podria arribar a 400 metres de longitud i els vaixells que tenen una capacitat d’emmagatzematge de 22.000 contenidors.

La diferència respecte del que planteja el port de València és que en aquest cas el nou moll té una longitud de 1.200 metres, però amb un calat entre 16 i 18 metres.

Altres canvis que justifiquen la DIA

Entre els canvis que reflecteix l’avantprojecte aprovat el 2018 respecte a l’inicial i que, per tant, no estan avaluats en la DIA del 2007 destaca la prolongació de 500 metres del dic de recer, l’eliminació d’un contradic i el trasllat de la terminal de creuers a les drassanes de Boluda, molt més prop del nucli urbà, cosa que ha suposat el rescat de la concessió a canvi d’atorgar al president del lobby valencià AVE (Associació Valenciana d’Empresaris) una concessió administrativa de 35 anys per a l’ocupació de 4.700 metres on construirà dues torres d’oficines i una zona d’aparcaments.

A més, el canvi de configuració del moll de contenidors requerirà quatre milions més de metres cúbics de material de rebliment dels que estableix la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007.