El PP va aprovar el 2006 amb el visat del Col·legi d’Arquitectes el canvi que permet ampliar el Clínic sobre l’antiga Escola d’Agrònoms

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va presentar el 15 de desembre passat el projecte d’ampliació de l’Hospital Clínic Universitari de València, les obres del qual ja s’han iniciat i que suposa una inversió global de 110 milions d’euros per a aprofundir en l’aposta del Consell per una sanitat pública “forta” i un estat del benestar “potent”, necessaris per a afrontar l’actual situació d’emergència sanitària per la pandèmia de COVID-19.

El president va visitar, acompanyat de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, les obres d’ampliació del Clínic de València, una actuació que permetrà duplicar la capacitat del centre sanitari en llits d’hospitalització, d’unitat de vigilància intensiva i reanimació i de llocs de l’hospital de dia.

Puig va fer un recorregut per les obres de la primera fase, dotades amb 30 milions d’euros, que possibilitaran la construcció, en l’àrea que deixa lliure la demolició de les antigues naus de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola (EUITA) del carrer Menéndez Pelayo, un edifici d’hospitalització d’una superfície de 12.924 metres quadrats en què s’instal·laran 300 llits nous i 37 llocs de cures de crítics.

La demolició d’aquestes naus ha rebut fortes crítiques per part tant del PP com de Ciutadans, i també per part del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, que entenen que no s’ha tingut en compte la protecció patrimonial de l’edifici i que s’ha dut a terme sense recaptar els informes preceptius tot i que hi ha dubtes sobre si aquesta protecció afecta tot el conjunt o només l’edifici principal.

No obstant això, ni el projecte d’ampliació del Clínic ni els enderrocaments poden agafar-los per sorpresa, especialment al PP i a l’organisme col·legial. I és que, entre els anys 2005 i 2006, amb el PP de Rita Barberá governant amb majoria absoluta, es va tramitar la modificació puntual del pla general d’ordenació urbana (PGOU) que permetria l’ampliació de la Facultat de Psicologia i que a més ja preveia la inclusió d’un nou edifici de cinc plantes sobre les naus de l’EUITA.

La documentació per a dur a terme aquest canvi de planejament la va redactar l’equip d’arquitectura Vetges Tu i Mediterrània SL per encàrrec de la Universitat de València i compta amb el segell de visat del Col·legi d’Arquitectes.

Sobre aquest tema, el degà de la institució, Luis Sendra, ha explicat que es tracta d’un visat exclusivament de signatura, és a dir, “un certificat que el despatx que ha elaborat el document efectivament està col·legiat, però que no té res a veure amb el contingut d’aquesta, en què el Col·legi no ha intervingut”.

Sendra ha aclarit que el que la institució ha vingut manifestant és que s’ha fet tota la tramitació dels enderrocaments “d’una manera molt ràpida” i que no s’han sol·licitat “els informes necessaris per a determinar si les naus estan protegides”. A més, ha afegit que la idea del Col·legi és elaborar un document tècnic que permeta resoldre aquest tipus de dubtes perquè no torne a passar una cosa així.

Sobre la possibilitat d’acudir als tribunals, ha matisat que es podria plantejar si es demostrara que hi ha hagut una qüestió de “mala fe” o algun aspecte que l’entitat considere que puga estar fora de la llei.

La institució ha plantejat en el que va d’any almenys set recursos contra els plecs de diferents concursos de projectes de l’Ajuntament de València que el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TARC) ha acabat desestimant.

Informe de Cultura

Segons l’informe de la Conselleria de Cultura que avala l’actuació, “l’antic edifici de l’EUITA és un dels immobles que l’arquitecte Fernando Moreno Barberá va dissenyar en l’anomenat llavors passeig de València a la Mar”.

L’edifici veí, que actualment acull la Facultat de Psicologia de la Universitat de València-EG, i els edificis de les actuals facultats de Filosofia i Geografia i Història, “es van declarar Béns de Rellevància Local i, consegüentment, apareixen en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià”.

El Catàleg de Béns i Espais Protegits de la ciutat de València, aprovat el 2015 amb informe favorable d’aquesta Conselleria, va incloure unes fitxes d’aquests immobles, “encara que van quedar sense desenvolupar íntegrament, ja que la Universitat de València va assumir el compromís de redactar un Pla Especial de Protecció d’aquest conjunt edilici”.

El Pla Especial de Protecció és l’instrument normatiu i urbanístic que permet, després d’un estudi detallat de les característiques dels immobles i els espais protegits, determinar amb exactitud el règim d’intervenció i protecció d’aquests.

L’absència d’un instrument de detall com el Pla Especial “fa impossible determinar amb exactitud si les naus que es proposa demolir han de ser considerades part intrínseca de l’edifici de l’antiga EUITA, si són contemporànies a aquest i obra del mateix arquitecte o si en definitiva hi ha alguna part que compleix aquests requisits”.

Per tot l’anterior “com que no estan normativament determinats els valors patrimonials de l’entorn del BRL (la fitxa del qual no es va aprovar), s’informa la viabilitat de la intervenció projectada en part de l’antiga Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola (EUITA)”.

La resolució sí que adverteix que “el nou edifici projectat haurà d’assumir el manteniment tipològic de façana, tipologia estructural i manteniment de patis”.

Resolució de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles

La Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles va emetre dilluns un informe sobre la situació de les naus. En el document expressen malestar “per la manera com s’ha produït l’actuació d’enderrocament, i consideren lògica l’alarma produïda davant aquesta situació”, al mateix temps que lamenten “la poca consideració que l’arquitectura moderna de qualitat té en la nostra.

Administració, ja que és una edificació pròxima en el temps i desproveïda de l’aurèola dels vells estils històrics“. A més, insten la Conselleria de Cultura que exercisca ”la seua tutela sobre la parcel·la general de les antigues Escoles d’Agrònoms i Perits i dels edificis que la integren, pels seus valors arquitectònics patrimonials evidents que han de ser salvaguardats, promovent, com diu la llei, amb caràcter previ a qualsevol intervenció a fer, bé una fitxa aprovada referida a aquesta en el catàleg municipal vigent, bé mitjançant un pla especial de l’àmbit d’influència del BRL, Escola d’Agrònoms“.

En totes dues circumstàncies, “la conselleria hauria de donar l’impuls a la seua tramitació, com a condició imprescindible per a qualsevol autorització d’obra, reconeixent-hi, com és lògic, el canvi d’ús, però tutelant el respecte patrimonial degut”.

De la seua banda, el Consell Valencià de Cultura (CVC) ha anunciat que també farà un informe monogràfic sobre l’assumpte.