El PP vol accelerar els terminis per a la investidura de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana

El rellotge corre, el calendari vola, el tic-tac marca els temps. Després de la sessió constitutiva de les Corts Valencianes, primera institució valenciana que presideix l’extrema dreta, comença el compte arrere perquè el PP presidisca la Generalitat Valenciana en coalició amb Vox.

Populars i ultres mantenen amb discreció les negociacions; no se sap res des que van signar l’acord de Govern per a fer a Carlos Mazón president; cinquanta punts de pacte que donen al torero i empresari immobiliari Vicente Barrera la vicepresidència de la Generalitat, amb competències en cultura. La comissió negociadora no amolla res més enllà de reiterar el que s’ha publicat: Vox tindrà tres seients en el Consell, aquells amb competències en justícia i agricultura, a més de la vicepresidència esmentada.

Dilluns, amb tots els focus posats en les magarrufes de Vox i els escarafalls, el líder del PP i futur president de la Generalitat Valenciana reiterava el seu desig de ser investit com més prompte millor. En declaracions als mitjans després de la sessió constitutiva, Mazón ha indicat al PSPV que “és hora que abandone la butaca” i ha apressat els grups parlamentaris a constituir-se com més prompte millor. El dirigent ha apuntat que “algunes decisions que estan prenent-se durant aquests dies per part del govern en funcions” no li “agraden massa”, en al·lusió a les declaracions institucionals aprovades en el ple del Consell, que el PP ha portat a la junta electoral, i a les subvencions aprovades que els populars denuncien en les seues xarxes socials.

El líder del PP s’ha mostrat “encantat” i “il·lusionat” de poder governar la Generalitat Valenciana amb Vox, amb el desig de tindre “un govern estable que treballe per a totes i per a tots” i ha indicat que els representants del seu partit continuaran reunint-se amb la formació ultra per a “poder tindre el govern al més prompte possible i poder començar a prendre mesures al més prompte possible”.

Els terminis els marca el reglament de les Corts Valencianes, encara que els conservadors insisteixen que es tracta d’una forqueta de màxims i que podria reduir-se si els grups parlamentaris es constitueixen prompte. Els populars consideren proposar un ple entre el 8 i el 10 de juliol per a arribar a la campanya electoral amb el Govern ja format i començar a anunciar mesures, però el grup socialista s’empara en el reglament per portar els terminis quasi fins a les eleccions generals.

El reglament marca huit dies per a la formació dels grups parlamentaris, dotze per a la proposta de candidats de la Junta de Síndics a la Presidència de les Corts i entre tres i set per a celebrar el ple d’investidura. Si els dies són hàbils, com asseguren fonts parlamentàries, la investidura hauria de celebrar-se entre el 17 i el 21 de juliol, vespres dels comicis generals. Després de mesurar els temps per a calibrar si era més beneficiós accelerar o retardar un pacte amb l’extrema dreta, els populars valencians volen accelerar per arribar a les eleccions generals del 23 de juliol amb el Govern valencià format.

El primer dia de la XI legislatura ha sigut profitós per al PP. Amb una mà han donat la presidència de la cambra a l’extrema dreta, amb l’altra, la secretaria segona a Compromís, que es quedava sense representació. I així, en aquest accident ideològic anomenat centre, se situen ells com a garants del pluralisme.

Els populars han cedit el protagonisme a tots dos pols de l’arc parlamentari i s’han limitat a expressar el seu desig de celebrar la investidura i constituir el govern com més prompte millor. La parlamentària ultraconservadora Llanos Massó ha sigut la protagonista en la sessió constitutiva en què Mazón, el futur president de la Generalitat Valenciana, s’ha mogut amb discreció. Massó, l’assot ultracatòlic i antiavortista de les polítiques educatives del Pacte del Botànic, ha invertit els seus primers minuts com a màxima representant a criticar la llei del ‘només sí és sí’ i a fer al·lusions a Mónica Oltra, situant el seu partit com a garant de la protecció de les dones. El partit ha desplegat el seu ariet institucional, amb Santiago Abascal al capdavant, per abrigallar els 13 diputats de les Corts Valencianes i exhibir l’acord amb el PP valencià com un bon model per al Govern d’Espanya.

L’altra protagonista ha sigut la diputada de Compromís Maria Josep Amigó, elegida per sorpresa secretària segona de la Mesa de les Corts Valencianes. Els socialistes, que confiaven que el càrrec fora per a l’exconsellera Josefina Bueno, han acusat els valencianistes d’arribar a un acord secret amb el PP i emparar l’extrema dreta, cosa que Compromís nega rotundament, adduint que s’han negat a facilitar la investidura. Així les coses, el primer dia de la XI legislatura, la primera amb la ultradreta en les institucions valencianes, acaba amb bon gust de boca per als populars valencians.