La resistència de Susa, la veïna del barri antic de València que planta cara a l'assetjament del fons que vol fer-la fora

María Jesús Plaza, ‘Susa’ per als veïns, està tota la vida vivint en un pis al carrer dels Soguers de València. Allí va arribar la seua àvia, fa més d’un segle, i hi van nàixer sa mare i les seues ties. La modista, coneguda en el barri per tot el veïnat, va heretar l’arrendament, de renda antiga, en vigor fins al 2029, i s’ha desenvolupat tota la seua vida en aquest carrer. Des de fa tres dies, pràcticament conviu en l’immoble amb una empresa especialitzada en desocupació i “mediació” amb inquilins, que pressiona perquè abandone el pis, després de mesos negociant.

Una empresa pertanyent a un fons francés va comprar l’edifici el 2020 i va anar negociant inquilí a inquilí perquè deixaren els pisos i reformar-los. Cinc anys després, només queda ella. La dona, de 60 anys, va acceptar una proposta inicial per a deixar l’habitatge, però, en revisar el contracte va observar clàusules que considerava abusives i es va tirar arrere per recomanació del seu advocat. Els nous propietaris li van fer un ingrés de 6.000 euros a manera de senyal, amb el compromís de transferir la resta amb el lliurament de claus. Va esdevenir fa quatre mesos, segons apunta. Hui els pisos reformats, en un edifici històric en el centre de la ciutat, es venen per damunt de 650.000 euros, segons es promocionen en els portals immobiliaris.

Susa, que ja tenia bona part dels seus estris en caixes, va tornar diumenge passat al seu domicili, després de passar el cap de setmana fora de la ciutat, i es va trobar totes les seues coses tirades per l’escala. També va trobar el seu habitatge sense porta i bona part del mobiliari totalment destrossat. La veïna va acudir a la Policia Nacional a denunciar un aplanament i el robatori d’alguns estris, però dubta que fora l’objectiu de l’acció. Ha denunciat pressions constants per part del fons, encara que l’assumpte no ha arribat a judicialitzar-se, més enllà d’una sèrie de denúncies encreuades entre les parts. Dimarts va aparéixer un camió de mudança i un grup d’homes amb l’uniforme d’una empresa especialitzada en desocupació, APD Ibérica, que, apunta, es fa càrrec de la vigilància de l’edifici. Segons apunta la inquilina, és una oferta de l’empresa per a emportar-se les seues coses, però vol fer-ho ella mateixa. I des de llavors, la tensió ha anat escalant i ha involucrat moviments del barri.

L’última protesta de Susa va provocar un moviment de suport veïnal immediat. Dimarts mateix, després de diverses intervencions de la Policia Local i Nacional en l’edifici i els voltants, plataformes veïnals van anar concentrant-se en l’edifici per a mitjançar i ajudar-la a traslladar els seus estris de nou a l’interior del seu habitatge, en l’últim pis. La inquilina, que afirma que té el contracte en vigor fins al 2029, no vol deixar la seua llar fins a tindre una negociació “com toca” amb els propietaris. “Vull fer un acord i una eixida com toca. Vull una negociació digna”, ha apuntat en declaracions als mitjans dijous, mentre estava a l’espera de l’arribada dels advocats. Des de fa tres dies s’ha anat succeint la tensió entre Susa, que roman en el seu habitatge, els veïns que acudeixen al carrer dels Soguers i els membres de l’empresa de seguretat, que controlen l’accés al portal.

Dijous, desenes de veïns han acudit a les portes de l’immoble durant tot el matí. Alguns li porten menjar i altres ja fa dies que l’acompanyen perquè ella i la seua parella no es queden sols en l’edifici, en el portal del qual es mantenen els integrants d’APD Ibérica. L’empresa es defineix com a especialitzada en desocupació i mediadora amb inquilins, i, segons apunten els veïns, l’han contractada els nous propietaris. Durant les tres jornades, els vigilants han mantingut una forta hostilitat amb els activistes i s’han viscut moments tibants, segons apunten fonts presencials. Ells, diuen, controlen qui entra i qui ix de l’edifici.

La presència policial és una constant en els últims tres dies per a evitar enfrontaments, però dijous s’han produït càrregues. En un d’aquests enfrontaments estava el diputat de Compromís en el Congrés, Alberto Ibáñez, que ha interposat una denúncia per una agressió per part d’aquests vigilants. El parlamentari s’ha identificat com a membre del Congrés i ha rebut amenaces d’un dels treballadors d’APD, segons ha denunciat. Dimecres va acudir a l’immoble el portaveu del PSPV, Borja Sanjuán, que va oferir suport jurídic a la veïna i ha iniciat una queixa en l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament, perquè el consistori mitjance en el conflicte. El veïnat assisteix atònit a la pugna i denunciat el procés d’expulsió del centre històric.

L’immoble està en fase d’obres, que a més han sigut paralitzades per un problema de llicències, segons apunten fonts coneixedores del cas. El conflicte per la intervenció es remunta a un any arrere i el consistori va paralitzar la llicència l’abril passat, segons ha pogut saber elDiario.es. Segons la versió de Susa, l’empresa propietària argumenta el delicat estat de l’edifici per a instar-la a anar-se’n. Dijous els bombers de València han acudit a revisar l’estructura i consideren que no hi ha risc de col·lapse. No és un edifici insegur, sostenen. Els representants de l’empresa propietària han rebutjat fer declaracions en l’edifici.

“Si no hi ha un acord, continuaré ací”

La inquilina, ha comentat, està canviant d’assessors jurídics i contractarà un penalista perquè es faça càrrec de la negociació després de l’aplanament. Segons ha manifestat, vol tornar el senyal que li van transferir i ha enviat un burofax perquè li aporten un número de compte i tornar a negociar les condicions d’eixida. “No vull un acord parany”, ha dit, i sosté que no té resposta. “L’única resposta és aquesta: arribe i trobe les meues andròmines en l’escala, llançades pel buit. Vull que puguem negociar, advocats amb advocats”, ha expressat. “Jo no tinc on viure. No tinc una altra casa. Si s’arregla la cosa, hauré de buscar un pis, però l’habitatge està fatal. Hauré d’anar-me’n del Carme, i fins i tot de València”, ha prosseguit. “Em sent fatal i assetjada contínuament. És heavy”, lamenta la veïna, que insisteix que vol tornar els diners que li havien transferit. “Jo ja vull eixir d’ací”, ha apuntat, visiblement atabalada. Als veïns que han acudit a fer-li costat els ha demanat un suport “pacifista” i evitar conflictes. Ara espera una mediació entre els advocats i que tornen a instal·lar una porta en el que encara és el seu habitatge. “Si no hi ha un acord, continuaré ací”, sosté.