Un tribunal demana l’ingrés a la presó de l’exedil del PP condemnada per falsificar firmes després de la denegació del seu indult

Dos anys, tres mesos i un dia de presó. És la pena que es va imposar el 2021 a Nieves García Iglesias, ex-primera tinenta d’alcalde amb el PP al Poble Nou de Benitatxell, a la comarca alacantina de la Marina Alta, per un delicte continuat de falsedat en document oficial. García ha de complir ara la condemna. La secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant mantenia suspesa la pena privativa de llibertat a l’espera de la resolució de l’indult que havia sol·licitat la condemnada. No obstant això, el Consell de Ministres va denegar la mesura de gràcia el 24 de juny passat. Així doncs, el tribunal ha acordat alçar la suspensió de l’execució. La interlocutòria de l’Audiència d’Alacant, a què ha tingut accés elDiario.es, demana l’ingrés voluntari en una penitencieria de Nieves García. La resolució concedeix un termini de cinc dies perquè comparega davant el tribunal per a recollir el testimoniatge de sentència per a verificar el seu ingrés voluntari a la presó. En cas contrari, adverteix la interlocutòria, s’ordenaria a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat la seua cerca, detenció i posada a disposició judicial per a ingressar a la presó.

L’exregidora popular, tal com va informar aquest diari, va ser condemnada en una sentència que considerava com a fets provats que va falsificar la firma de l’interventor del consistori en documents municipals destinats a demanar l’ajornament del pagament de deutes d’un constructor davant diverses entitats bancàries. Per part seua, l’empresari Francisco Bolufer, adjudicatari de l’Ajuntament, va ser condemnat a 10 mesos i 16 dies de presó. La sentència va reconéixer per als dos l’atenuant molt qualificat de dilacions indegudes.

Nieves García va ser primera tinenta d’alcalde de Benitatxell amb el PP entre el 2009 i el 2011. García i el constructor, “posats de comú acord, van elaborar una sèrie de documents consistents en preses de raó d’endossos prèviament acceptats per entitats bancàries amb què negociava efectes de la mercantil relatius a obres públiques”, segons indica l’apartat de fets provats de la sentència. L’exedil popular sol·licitava a les entitats bancàries l’ajornament de pagaments del constructor “com si es tractara de deutes assumits per la corporació local”.

La falsificació de les firmes va ser denunciada pel mateix secretari interventor de l’Ajuntament, Jesús Ángel Castro, que es va convertir en el primer funcionari protegit per l’Agència Valenciana Antifrau i que exercia l’acusació particular en la causa.

Sense “marge de dubte” que van participar en els fets

Nieves García ni tan sols tenia les competències delegades en matèria d’obres públiques. “La finalitat d’aquests documents”, segons la sentència, “no podia ser una altra que obtindre una demora en la reclamació que podia efectuar l’entitat bancària corresponent davant el deutor”. Amb aquesta “maniobra”, l’amo d’Obras y Excavaciones Bolufer Llobell SL “obtenia temps per a poder abonar més tard a les entitats bancàries les quantitats que devia”.

El tribunal no va creure la versió de l’acusada, que sostenia que firmava els documents “sense llegir-los”. A més, els testimonis que van declarar en la vista oral van assegurar que el format dels documents amb les firmes falsificades no era habitual en aquella època.

Tant l’empresari com l’exregidora del PP van ser absolts dels delictes d’estafa agreujada i de prevaricació. No obstant això, encara que no es va poder acreditar qui va falsificar “materialment” les firmes, la sentència concloïa que no hi havia “marge de dubte” que Nieves García i Francisco Bolufer “van tindre participació en els fets”. A García també se li va imposar inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant un termini de dos anys.