El TSJ valencià decideix no imputar Mazón i torna la causa de la dana a la jutgessa

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descarta que hi haja prou indicis contra Carlos Mazón i torna la causa de la dana a la jutgessa instructora de Catarroja, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, perquè prosseguisca la seua investigació.

L’alt tribunal valencià segueix així la senda marcada pel fiscal superior del TSJCV, José Ortiz, que no va veure prou indicis contra l’expresident, aforat per la seua condició de diputat autonòmic, encara que no descartava que aflorara una eventual responsabilitat penal de Mazón al llarg de la instrucció.

La interlocutòria de la Sala Penal del TSJCV, de majoria conservadora, afirma que no observa en l’exposició raonada de la magistrada un “fonament sòlid i objectiu” que els fets descrits “revisten caràcter de delicte”.

La Sala Penal assenyala que “no és insensible a la tragèdia esdevinguda” i admet la necessitat de les víctimes d’obtindre justícia i reparació“, però precisa que només pot analitzar la responsabilitat de l’excap del Consell ”des d’una perspectiva juridicopenal“ i no moral o política.

Els cinc magistrats que integren l’òrgan judicial descarten, per tant, declarar la seua competència per a obrir una causa penal contra Mazón i basen la seua decisió principalment en el fet que aquest no detenia la posició de garant d’un deure o una obligació específics que exigeix per a ser perseguit, entre altres requisits, el delicte d’homicidi per imprudència en la modalitat de comissió per omissió.

La interlocutòria, que s’ha notificat dilluns, respon a l’exposició raonada que va elevar el 24 de febrer passat la magistrada que investiga els fets en el Tribunal d’Instància de Catarroja, en què sol·licitava al Tribunal Superior que investigara l’excap del Consell, que és actualment diputat en les Corts i, per tant, aforat davant la més alta instància judicial valenciana.

La resolució del TSJCV, de 70 pàgines, es pronuncia exclusivament sobre la possible responsabilitat penal de l’expresident de la Generalitat, per a arxivar les actuacions respecte d’ell, però no sobre l’exconsellera de Justícia i Emergències Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, tots dos investigats en la causa.

“Naturalment, la decisió anterior no significa que el procediment no puga continuar en la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Catarroja, Plaça número 3. Al contrari, pot i ha de prosseguir per a resoldre amb llibertat de criteri”, explica.

La interlocutòria, que elogia l’“esforç i la laboriositat de la jutgessa instructora”, conté una sèrie de consideracions generals sobre la responsabilitat penal dels aforats, amb citació de jurisprudència abundant, amb un esment especial a la interlocutòria del Tribunal Suprem de juliol del 2025 que no va admetre diverses denúncies i querelles contra el president del Govern i diferents ministres en relació també amb la gestió de la dana del 2024.

D’acord amb aquesta doctrina, és indispensable que concórreguen indicis “reforçats” de criminalitat i una “individualització concreta de la conducta” susceptible de retret penal. “No és prou qualsevol sospita o conjectura. No són prou les possibilitats, més o menys pròximes, o les al·lusions indirectes” —destaquen els magistrats— sinó uns “indicis fundats i seriosos” i una imputació “clara i concreta” amb prou de “suport probatori”.

El TSJCV argumenta en la seua resolució que només pot examinar els fets atribuïts a l’aforat “des d’una perspectiva juridicopenal” i està fora del seu abast, per tant, valorar la seua conducta “des d’un punt de vista moral o polític”. “En això, i des del mateix exercici de la funció jurisdiccional, no pot haver-hi excepcions”, assevera.

Com ja va fer en una resolució anterior sobre aquests fets de desembre del 2024, la Sala reitera que no és “insensible a la tragèdia” i admet alhora que les víctimes “estan necessitades d’aconseguir l’esclariment de la veritat i d’obtindre justícia i reparació”, però insisteix que l’únic “instrument d’anàlisi” que té és el Codi penal.

Aquesta anàlisi ha de descansar sobre els “principis de legalitat i culpabilitat” i ha de determinar si els fets que s’atribueixen en l’exposició raonada de la instructora respecte de l’aforat encaixen amb el delicte d’homicidi imprudent, en la modalitat de comissió per omissió, perquè “no tota conducta políticament o socialment discutible i, fins i tot en el seu cas, reprovable, té encaix en un precepte penal”.

Sense posició de garant de Mazón

I després d’analitzar legislació d’aplicació al cas concret (Llei 5/1983, del Govern Valencià, Llei 13/2010, de protecció civil i gestió d’emergències, i Decret 81/2010, que aprova el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions a la Comunitat Valenciana), el Tribunal conclou que no es dona en l’aforat la posició de garant exigible per a apreciar una actuació comissiva per omissió per part seua.

“No s’ha de concloure que el president de la Generalitat infringira deures jurídics específics derivats d’una obligació legal”, indica la interlocutòria, en coincidència amb els arguments exposats en el seu informe pel ministeri fiscal.

Això és així, segons la Sala, perquè la legislació autonòmica no assigna al cap del Consell uns deures específics dins de la normativa relativa a la protecció civil i a la gestió d’emergències. Per contra, fa recaure el comandament únic de l’emergència en el titular de la Conselleria competent en aquesta matèria.

“Sense prejutjar altres possibles responsabilitats, és clar que el president de la Generalitat no va incórrer en infracció d’una norma legal en matèria d’emergències per tal com no s’atribueix cap deure específic en aquest àmbit”, aclareix la Sala.

La Llei 13/10 únicament preveu en un article la “facultat” del cap del Consell de declarar la situació d’emergència catastròfica, que sí que porta associat “el desplaçament competencial de què sorgiria aquest deure jurídic específic d’actuar sustentat en una obligació legal”, però, amb independència d’altres consideracions, aquesta situació, com refereixen els magistrats, “mai va ser declarada pel Sr. Mazón Guixot”.

La Sala Civil i Penal del TSJCV també analitza altres aspectes continguts en l’exposició raonada de la magistrada instructora pels quals aquesta aprecia una possible responsabilitat penal de qui va ser president de la Generalitat.

Així doncs, al·ludeix a la “prolongació del dinar” de Mazón en un restaurant durant la vesprada d’aquell 29 d’octubre de 2024 i la seua “situació d’alienitat als esdeveniments criticada en l’exposició” de la instructora.

La interlocutòria assenyala sobre aquest tema: “Poc o no res pot dir-se des d’una perspectiva juridicopenal i molt, segurament, des d’altres òptiques. Però no ens correspon, com bé anota l’òrgan remissor, analitzar la conducta de l’aforat des d’un punt de vista moral o polític”.

En aquesta línia, la responsabilitat penal del cap del Consell llavors “no pot derivar del càrrec que ocupava, en cap moment es va trobar en posició de garant, ni tan sols (…) pel que fa a la coordinació de les conselleries en cas d’emergències”, abunda.

“Mera conjectura” sobre l’EsAlert

Pel que fa a la possible participació de Mazón en l’enviament del missatge d’alerta la població mitjançant el sistema Es-Alert, “que suposaria la desaparició de la conducta omissiva i es transformaria en activa”, els magistrats consideren que les consideracions exposades per la instructora en la seua exposició raonada “es mouen en el terreny de la mera conjectura”.

Segons el parer de la Sala Penal del TSJCV, aquests arguments són “orfes de l’acreditació indiciària del fet que l’assumpció de la competència per la Sala requereix”, ja que no s’ha d’entendre que ni el to dels missatges remesos a la consellera per qui era cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, el mateix 29 d’octubre, ni la proximitat personal i professional entre ells dos servisquen per a “verificar la concurrència d’indicis, i molt menys sòlids, de la participació del president de la Generalitat llavors en l’enviament de l’alerta”.

“Consegüentment, davant l’absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotat de mínima versemblança, sobre la participació de l’aforat en l’enviament de l’Es-Alert, tampoc des d’aquesta perspectiva podrà la Sala declarar-se competent per a saber de la causa”, conclou la resolució, que pot ser recorreguda en súplica davant el mateix TSJCV en el termini de tres dies.