La Mediterrània dels extrems: més calor, menys pluja útil i major risc d’inundacions com la dana de 2024

La Mediterrània experimenta una transformació profunda del seu sistema climàtic. L’augment sostingut de les temperatures, l’alteració del règim de precipitacions i la intensificació de fenòmens extrems apunten a un escenari cada vegada més inestable per a una de les regions més vulnerables al calfament global. Els investigadors que analitzen aquests processos reunits en el seminari Certeses i incerteses del canvi climàtic al Mediterrani, organitzat per la Universitat de València, coincideixen que el canvi climàtic ja va modificant el funcionament del clima mediterrani i obligarà a replantejar la gestió de l’aigua, el territori i els riscos ambientals.

Aquest calfament no sols implica un clima més càlid, sinó una reorganització de processos atmosfèrics i hidrològics. “Les temperatures continuen i continuaran augmentant. Les onades de calor, tant en l’atmosfera com en l’oceà, seran cada vegada més intenses, mentre que els períodes freds seran cada vegada més estranys”, adverteix Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) en l’Ecmwf.

Una atmosfera més càlida pot contindre més vapor d’aigua, fet que incrementa l’energia disponible per a fenòmens meteorològics intensos. En altres paraules, el calfament no sols eleva els valors mitjans de temperatura, sinó que altera la dinàmica que regula tempestes, precipitacions i també sequeres. Les dades recopilades per Copernicus confirmen que Europa va calfant-se més ràpidament que la mitjana global. En l’actualitat, la temperatura mitjana del planeta se situa ja aproximadament 1,4 graus per damunt del nivell preindustrial, una xifra molt pròxima al límit d’1,5 graus fixat per l’Acord de París. Segons el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), un calfament global d’1,5 graus pot provocar fins a 30.000 morts a l’any a Europa a causa de la calor extrema, i és la Mediterrània la regió on el nombre de víctimes seria més alt i on a més augmentaria amb més rapidesa.

A més, el calfament provoca canvis visibles en altres indicadors d’aquest sistema climàtic. Les glaceres europees, especialment als Alps, retrocedeixen a un ritme accelerat, cosa que redueix una de les reserves naturals d’aigua que alimenten els grans rius del continent. “Les glaceres han experimentat una disminució molt significativa en les últimes dècades”, assenyala Buontempo, que recorda que el desglaç afecta directament el subministrament hídric d’àmplies regions.

Un “punt vulnerable” i els seus efectes en la salut

La conca mediterrània és considerada per molts científics un dels denominats hotspots climàtics del planeta, és a dir, una regió en què els efectes del canvi climàtic es manifesten amb més intensitat. Samira Khodayar, investigadora del Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM), explica que el calfament en aquesta zona avança aproximadament un 20% més ràpidament que la mitjana global. La Mediterrània ha augmentat la seua temperatura al voltant d’1,6 graus des del començament dels anys huitanta. Una mar més càlida implica més evaporació i, per tant, una atmosfera amb més contingut d’humitat, un ingredient fonamental per a la formació de precipitacions intenses.

“El canvi climàtic no crea fenòmens meteorològics nous”, explica Khodayar. “Però sí que n’augmenta la intensitat, la freqüència i l’impacte”. En paral·lel, les anomenades nits tropicals —aquelles en què la temperatura no abaixa de 20 graus— esdevenen cada vegada més habituals, especialment en zones costaneres. Segons l’Organització Meteorològica Mundial, “la mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat al voltant d’un 30% en els últims 20 anys”.

Projeccions futures i fenòmens violents

Un dels trets més característics del canvi climàtic a la Mediterrània és la combinació de sequeres més prolongades amb episodis de pluja més intensos. Un exemple recent va ser l’episodi de pluges registrat l’octubre del 2024 a la Comunitat Valenciana, que va posar fi a 230 vides. L’anàlisi climatològica mostra que en algunes estacions es van superar els 700 mil·límetres de precipitació en tot just 16 hores, una quantitat molt superior a la mitjana anual de moltes zones de la regió.

Francisco Doblas, director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, explica que les projeccions climàtiques consideren diferents escenaris socioeconòmics. En els escenaris més pessimistes, l’augment de temperatura podria arribar entre 5 i 8 graus al final del segle en la conca mediterrània. Doblas adverteix que “el calfament a la Mediterrània serà molt més gran que la mitjana global”. A més, l’increment de temperatura serà especialment intens durant l’estiu, l’estació més crítica per a la regió a causa de l’estrés tèrmic, els incendis forestals i l’escassetat d’aigua.

Doblas també va analitzar l’episodi de pluges d’octubre del 2024 a València mitjançant simulacions climàtiques d’alta resolució. En comparar el mateix fenomen sota condicions climàtiques actuals i sota condicions similars a les de mitjan segle XX, els resultats indiquen que el canvi climàtic va augmentar aproximadament un 20% la intensitat de les precipitacions.

Dels perills climàtics al risc

Si els estudis climàtics permeten entendre com canvia el sistema atmosfèric, la gestió del risc requereix incorporar també factors socials i econòmics. María José Sanz, directora científica del Basque Centre for Climate Change (BC3), subratlla que el risc climàtic no depén únicament del fenomen meteorològic. “El risc és la combinació del perill, l’exposició i la vulnerabilitat”, explica.

Espanya té actualment amb un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic per al període 2021-2030. L’anàlisi de riscos duta a terme en aquest marc ha identificat més de 140 riscos climàtics rellevants, dels quals 51 es consideren prioritaris. Per això, Sanz insisteix que l’adaptació al canvi climàtic no pot abordar-se com una política aïllada. Ha d’integrar en la planificació urbana, la gestió del territori, la política econòmica i la gestió d’infraestructures. “Adaptar al canvi climàtic ja no és una opció”, conclou. “És una obligació i una necessitat que ha de formar part de qualsevol decisió que es prenga hui”.

* La producció d’aquest reportatge d’elDiario.es té el suport d’una subvenció del projecte Climate Frontline, liderat per EJC en col·laboració amb Revolve.