Usos del temps: “No hi ha justificació per a les jornades maratonianes que tenim a Espanya”

El treball del futur tindrà menys hores i jornades més curtes. És el que apunta el professor de dret del treball i economista especialista en sistemes retributius Adrián Todolí, citat com a expert en la comissió parlamentària sobre usos racionals del temps.

Todolí considera que, per a abordar aquesta qüestió, no es pot parlar només de temps de faena i s’hi han d’introduir quatre variables més: productivitat, salari, temps i intensitat de la faena. “Si es redueix la jornada, però es manté la intensitat, les baixes laborals augmentarien”, posa com a exemple, i assenyala el cas de les kellys, en què la càrrega de faena és un dels factors dels seus problemes de salut. “El nivell de vida no és saludable, perquè és molt intens”, afirma.

L’economista considera que Espanya ha d’anar cap a una reducció de la jornada laboral d’un 20% del temps treballat almenys. Per qüestions de salut, de conciliació i també per qüestions econòmiques. “La jornada llarga provoca més accidents laborals, problemes de salut... treballar moltes hores redueix la productivitat”, expressa. Un 20% menys de jornada és un 20% més de temps laboral a repartir entre l’alt volum de treballadors en atur i una porta d’entrada al mercat laboral a part d’aquest 40% de joves a la recerca d’ocupació. Una reducció que hauria de mantindre el salari actual, atés que “hi ha marge”, segons els nivells de productivitat. “El cost laboral per hora treballada a Alemanya és de 39 euros, mentre que a Espanya és de 21,8 euros, per tant, una vegada més, sabent que la productivitat per hora treballada només varia en un 20,75% mentre que el salari és un 45% inferior, poc sentit tindria reduir jornada amb reducció de salari, ja que això solament augmentaria la ja gran bretxa que hi ha entre els nivells salarials de tots dos països”, expressa en la seua anàlisi. Així doncs, el professor va defensar en el parlament autonòmic que “no hi ha justificació per a les jornades maratonianes que tenim a Espanya”, que en altres països europeus van de les 30 a les 35 hores setmanals.

“Les jornades de 40 hores tenen 115 anys” i el model laboral –basat en la família nuclear de parelles heterosexuals– en què l’home treballa 40 hores amb salari i la dona 40 més sense salari està obsolet. “Hem trencat amb aquest model. Cal parlar de corresponsabilitat, però no que treballen dues persones 40 hores al dia”, expressa el professor, que indica que en l’últim segle la productivitat pràcticament s’ha multiplicat per 30, però això no ha anat acompanyat per un terç de la jornada. “Produïm molt més, però sense equilibri amb els salaris”, afig. “A més que, com hem vist, les dades de productivitat i de nivell salarial no justifiquen les llargues jornades de treball, és que a més és socialment és insostenible”, valora l’expert.

El professor apunta a elDiario.es que la nostra economia ha d’abordar altres mètodes de redistribució de la riquesa, com una modificació en l’impost sobre societats i convertir-lo en un impost variable que tinga en compte els treballadors contractats i els salaris, que penalitzaria les empreses amb alts beneficis i pocs treballadors. “Quan tu contractes treballadors, fas una redistribució de la riquesa a través del salari”, per la qual cosa, si no és així, aquest repartiment vindria a través dels impostos. “Google guanya el mateix que Ford en els 90, però amb una desena part de treballadors. Els diners no es distribueixen”, indica. Les rendes del treball han disminuït dràsticament des dels huitanta i han augmentat les rendes del capital, segons un estudi del BBVA, la qual cosa indica una deterioració en la negociació col·lectiva i un problema de distribució de la riquesa: l’empresa es queda aquesta diferència.