Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Sánchez busca romper la unidad del PP para reformar la financiación autonómica
La Fiscalía pide la declaración del marido de la número tres de Ayuso y otro testigo
Opinión - Así se desmonta un bulo de Vox en directo. Por Raquel Ejerique

Per la igualtat

Josep L. Barona

0

La igualtat no té sols una dimensió jurídica, sinó que s'ha de plasmar en la dinàmica social i això requereix dues coses que són la mateixa: mobilització social i acció política. El privilegi i la desigualtat són injustos, immorals i malaltissos. Tendim a creure que en les nostres democràtiques societats occidentals s'han minimitzat les diferències per imperatiu constitucional: entre negres i blancs, fidels i infidels, homes i dones, pobres i rics, nens i adults, rurals i urbans. No obstant això, entre la legalitat i la realitat hi ha un abisme. L'abisme de portar a l'acció la declaració de principis. Perquè els drets no són res sense la capacitat d'exercir-los, i per això quan les constitucions democràtiques declaren el dret a un habitatge decent, a l'educació, a l'atenció sanitària, a l'ocupació, al capdavall, a una vida digna, estan marcant el camí al governant. Fer créixer només la riquesa de les elits sense redistribuir-la, és tant com afavorir la desigualtat i governar per als interessos dels poderosos. Només una filosofia social cínica s'atreveix a legitimar la desigualtat i la injustícia com una cosa natural emparant-se en l'individualisme, la lògica del benefici i la cobdícia. Pur darwinisme social disfressat de corder benvolent amb la retòrica oportunista de l'ètica dels negocis.

La desigualtat és substancialment malaltissa perquè genera formes molt variades de patologia social: violència, explotació, abús, racisme, dominació. Ho diuen tots els informes sobre desenvolupament humà de l'OCDE. Assumir la Declaració Universal dels Drets Humans implica governar pel dret de tot ciutadà a viure en unes condicions d'integració social, uns nivells de benestar mínim d'acord amb els estàndards que prevalen en la societat.

Per això, no hi ha societat democràtica sense activisme social i independència dels mitjans de comunicació. La veu dels aturats, les manifestacions dels pensionistes i la vaga de les dones expressen el malestar social enfront de la desigualtat i el privilegi. La democràcia és un projecte en construcció, sempre susceptible d'avançar, però també en risc de retrocés. Com va dir alguna vegada algú, “resistir és vèncer”.

Etiquetas
stats