La Llum de les Imatges no controlava la venda d’entrades a les seues exposicions
La va crear Francisco Camps el 1999, quan era conseller de Cultura, i la va tancar Alberto Fabra, com a president del Consell, a les acaballes del 2014, però els seus problemes encara porten rastre en els comptes de la Generalitat. La Fundació la Llum de les Imatges, el patronat de la qual estava format per la Generalitat, les tres diputacions provincials, uns quants ajuntaments, l’Arquebisbat de València i tres bisbats més, no tenia el control intern adequat sobre les entrades venudes en les seues exposicions. Dedicada a restaurar i exhibir patrimoni religiós, el seu finançament, que va superar els 90 milions d’euros, va anar a càrrec exclusivament de fons públics i l’intent, el 2013, de fer-la sobreviure gràcies a aportacions privades va ser un fracàs.
L’informe de la Sindicatura de Comptes de l’exercici del 2014, lliurat aquest desembre passat en les Corts Valencianes, reflecteix l’auditoria elaborada al seu torn per la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, segons la qual: “La Fundació no disposa d’un sistema de control intern que assegure el registre adequat i oportú de la totalitat de les seues transaccions d’ingrés per venda d’entrades a les exposicions i d’articles de marxandatge, alhora que no manté un registre dels convenis de col·laboració subscrits amb tercers”.
A causa d’això, assenyala l’informe, “no s’ha pogut obtenir evidència de la integritat dels ingressos reflectits en els apartats d’‘Aportacions d’usuaris’ i d’‘Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboracions’ corresponents a l’epígraf d’‘Ingressos de l’activitat pròpia’, per sengles imports de 69.195 euros i 17.236 euros”.
D’altra banda, la Sindicatura recorda que la Fundació va consignar 975.000 euros en despeses de personal, corresponents a les indemnitzacions per l’acomiadament en un ERO dels 36 treballadors de la seua plantilla i adverteix que La Llum de les Imatges “està en diversos litigis iniciats pels seus treballadors, com a conseqüència de l’expedient de regulació d’ocupació dut a terme en l’exercici del 2014 i per alguns proveïdors”. L’informe afig que no es disposa d’informació suficient, fet que fa impossible “estimar les conseqüències econòmiques” de la resolució d’aqueixos litigis.
Una de les que va recórrer als tribunals va ser la que havia estat directora gerent de la Fundació, Carmen Díaz Quintero, que havia estat ratificada en el càrrec al juny del 2013 a pesar de la seua imputació en el cas Gürtel per haver contractat amb la trama de corrupció. Aqueixa continuïtat va contrastar amb les destitucions d’altres imputats en una situació semblant.
