Més de 20.000 xinesos ‘valencians’ celebren el 4717, l’any del Porc

Aquest dissabte, 9 de febrer de 2019 segons el calendari gregorià, se celebra l’Any Nou Xinés, que correspon al Porc, l’últim dels dotze animals que componen el zodíac xinés. Concretament, es tracta de l’any 4717 des de l’inici del regnat del mític emperador Groc, Huangdi (el 2698 a. de C.), que va començar oficialment el passat 5 de febrer i finalitzarà el 24 de gener de 2020.

L’Any Nou Xinés es fixa amb la data de la lluna nova més pròxima al dia equidistant entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera de l’hemisferi nord. Aquest dia sol caure entre el 3 i el 5 de febrer, 45 dies després del solstici d’hivern i 45 dies abans de l’equinocci de primavera.

En la Comunitat Valenciana resideixen actualment més de 20.000 xinesos, aproximadament el 10% de la població procedent del gegant asiàtic que viu a Espanya (més de 200.000 persones), segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I d’elles, més de 10.000 habiten en l’àrea metropolitana de València. Aquesta xifra ha anat creixent des que van arribar a terres valencianes els primers ciutadans de nacionalitat xinesa, a la fi dels anys huitanta i principi dels noranta. Això ha comportat l’aparició de valencians d’origen xinés de primera generació, fills d’aquests primers immigrants que van arribar a Espanya a la fi del segle xx. Milers de valencians que estudien en col·legis, instituts i universitats que, en molts casos, se senten estrangers al nostre país (pels seus trets) i estranys en el dels pares (pel seu origen).

Com explica Vicent Andreu, director de l’Institut Confuci de la Universitat de València –una institució que es va constituir el maig del 2007 i que és un dels 548 centres d’aquestes característiques que la Xina té en 154 països del món–, en aquest període hi ha hagut tres grans onades migratòries procedents del país asiàtic. A més d’aquesta primera migració, una segona a la fi del segle passat (la més nombrosa) i l’última fa a penes una dècada.

“En l’actualitat, la migració des de la Xina és menys nombrosa pel fet que les condicions de treball i de vida en l’origen són molt millors del que ho eren fa uns quants anys”, explica Andreu, que assenyala que la major part d’immigrants procedeixen de dues grans províncies del sud-est de la Xina, Zhejiang i Fujian, al sud de Xangai. Això es deu a l’“efecte crida”, al fet que tindre coneguts i familiars en la Comunitat Valenciana ha animat altres ciutadans a decantar-se per zones on ja coneixen gent.

En aquest temps, hi ha hagut un canvi en el perfil dels ciutadans que han arribat a terres valencianes, en què destaca el caràcter emprenedor. Si al començament es tractava de persones que es dedicaven principalment a l’hostaleria –encara que no tingueren experiència prèvia en el sector–, anys després es van decantar per les conegudes botigues de ‘Tot a cent’ o ‘Tot a un euro’ i, més recentment, s’ha tractat d’inversors que adquireixen negocis ací: “Ja no venen a buscar-se la vida, perquè de faena els en sobra a la Xina”. Actualment, s’ha diversificat el negoci, que ja no se centra únicament en l’hostaleria –des de fa una dècada no solament centrada en els restaurants de menjar asiàtic– o en les botigues de ‘Tot a un euro’ o de tèxtil.

Quant a la integració, cada vegada més gran, de la comunitat xinesa, l’idioma suposa una barrera cultural difícilment franquejable. “És lògic que marque una distància”, puntualitza Andreu, que desmitifica, però, que es tracte d’una societat tancada. El que sí que hi ha és un sentit de comunitat ben fort.

La Xina, un gran inversor

La Xina és un dels grans inversors a Espanya. Entre el 2014 i el 2018 la inversió procedent d’aquest país es va incrementar un 800% respecte dels quatre anys anteriors (2009-2013) fins a arribar als 15.700 milions d’euros. I el mateix passa amb les exportacions espanyoles a la Xina, que el 2017 van arribar als 6.257 milions d’euros, amb un increment del 70% en cinc anys.

VIII edició de la cavalcada de l’Any Nou

S’espera que assistisquen al voltant de 20.000 persones a la cavalcada –enguany se’n celebra la huitena edició– que aquest dissabte, a partir de les 18.30 hores, recorrerà València des del carrer Pelai fins a la plaça de l’Ajuntament, on durant tota la jornada se celebraran activitats culturals, cants, balls, exposició gastronòmica, obsequi de calendaris personalitzats. Els assistents a la cavalcada podran gaudir del Ball del Drac i el Lleó, demostracions de taitxí i wushu, a més de les carrosses i les desfilades ètniques. Es tracta d’una celebració que no solament s’hi ha fixat, sinó que també ha crescut en els últims anys (la cavalcada de l’Any Nou Xinés és la segona amb més participació de les que se celebren a València).