Les festes valencianes caminen (molt a poc a poc) cap a la igualtat
Encara que molt poc a poc, alguna cosa va movent-se en les festes tradicionals. En alguns llocs ja està revisant-se el paper a què es relega la dona, la qual, amb l’excusa de convertir-la en la imatge d’aquestes o aquelles celebracions, es reïfica. En altres llocs, per contra, s’aposta per obrir uns càrrecs determinats tradicionalment ocupats per un gènere determinat a altres possibilitats.
L’últim exemple d’això el vam conéixer fa a penes uns dies, quan un jove intergènere –un terme utilitzat per a definir les identitats que no són ni home ni dona– va presentar la seua candidatura per a ser elegit reina de les festes de la localitat valenciana de Montcada. La sol·licitud, que va tenir el suport de tots els grups polítics municipals, va ser acceptada. I això a pesar que els requisits perquè la candidatura fóra possible indicaven que havien de ser “senyoretes” amb estudis de “Secundària o superiors”.
El seu objectiu amb aquesta iniciativa era donar visibilitat a un col·lectiu intergènere i evitar que molts xiquets “ho passen malament per la seua identitat o expressió de gènere”.
La fi de les ‘reines de les festes’
També hi ha municipis en què s’estan fent passos per a acabar amb el sexisme en les seues festes. Així veiem exemples com Gata de Gorgos, a Alacant, o Vilafranca, a Castelló, on han tirat endavant iniciatives municipals per a acabar amb aquestes pràctiques. En el cas de Gata, els quatre partits de la corporació (Compromís, PSPV, JuGa i PP) van aprovar una modificació del sistema d’elecció dels representants de les seues festes, de manera que s’hi inclou tots dos sexes per canviar la mirada que es posa sobre la dona “únicament com un objecte per a ser admirat”. D’aquesta manera, no seria estrany veure pròximament un ‘rei’ de les festes –encara no està definit com serà aqueixa representació o com se’ls denominarà– en aquesta localitat alacantina.
Un cas similar és el de Vilafranca, on també es canvia les ‘reines’ de les festes i les seues ‘dames’ per representants mixtos per “avançar en igualtat”. Si fins hui hi havia una cort femenina que triava alguns homes perquè exerciren d’acompanyants, a partir d’ara, gràcies a una iniciativa de la comissió de festes d’enguany, hi haurà una representació mixta de xiquets, xiquetes, xics i xiques de manera que “s’elimine la discriminació cap als xiquets”.
Un estudi sobre el masclisme en les Falles
Les Falles també són unes festes on a la dona se li concedeix tradicionalment el paper de representació de la festa en la figura de les falleres majors. No obstant això, encara que escassos, trobem alguns exemples d’intents de normalització de la igualtat també en el món de les falles. El mes de març passat, La Sanguinelli, un personatge trans nascut en xarxes socials, va desfilar vestit de fallera en l’ofrena de la localitat valenciana de Gandia de la mà de la falla Crist Rei i la Federació de Falles de Gandia amb un objectiu clar: “trencar barreres pel que fa a igualtat i inclusió social”.
El masclisme també està sent auditat en el món de les Falles per la Universitat de València, tant pel que fa als monuments com a la festa pròpiament dita, posant el focus en actes com l’ofrena o en la presència femenina en institucions com la Junta Central Fallera, la Interagrupació de Falles o les mateixes comissions. Les festes passades, un equip de tretze persones va estudiar més de 200 falles de la ciutat de València –sobre un total de més de 380 comissions–, observant els seus monuments i assistint a diferents actes per a la realització d’un treball de camp ampli. L’objectiu d’aquest estudi és “enfortir la igualtat, la diversitat i la convivència” en les falles.
De moment, no ens imaginem unes Falles, unes Fogueres o unes Magdalenes sense una dona representant les festes com a fallera major, bellea del foc o reina, però... i en un futur més o menys llunyà?
