El Consell reclama 2,6 milions als hospitals privatitzats per haver unflat les urgències per a facturar més
El pròxim 31 de març de 2018 acaba la primera concessió sanitària que el Govern valencià en l’etapa del PP va donar a l’empresa Ribera Salud i que acabarà amb la recuperació per a la gestió pública del departament sanitari d’Alzira (València), que atén unes 200.000 persones. Les últimes inspeccions per a accelerar el procés de liquidacions entre l’empresa privada i l’administració autonòmica han revelat el falsejament de les dades que presenta l’empresa i que li permeten incrementar els ingressos de diners públics.
L’últim presumpte falsejament de dades el revela un informe de l’Alta Inspecció Sanitària de la Generalitat que conclou que Ribera Salut ha presentat com a ingressos de pacients en les urgències hospitalàries moltes de les ateses en els centres de salut, molt més econòmiques per a la concessionària. En total, els funcionaris entenen que l’empresa que dirigeix Alberto de Rosa hauria ingressat 2, 6 milions d’euros de més l’any 2016 només en el departament d’Alzira. Ribera Salud gestiona també Elx, Torrevella, Manises i Dénia, quasi un milió de pacients valencians.
Els inspectors han detectat aquesta pràctica d’unflar factures gràcies a l’encreuament de dades i ja havien alertat al començament del 2017 que aquesta manera d’actuar s’havia dut a terme en els anys de gestió del PP, encara que mai no es va denunciar ni tampoc es van reclamar els diners que s’haurien cobrat de més. Els funcionaris conclouen que les dades que ofereix la concessionària no són fiables i han de rebutjar-se “de pla”, un tir en la línia de flotació de Ribera Salud, que defensa el seu model com transparent i eficient.
L’informe, que va avançar Levante-EMV, desvela que el Centre de Salut de Cullera, un municipi eminentment turístic i a què acudeixen nombroses persones alienes al departament sanitari, va fer 7.903 atencions que posteriorment Ribera Salud va comptabilitzar com a fetes i ateses en l’hospital d’Alzira. Aqueixos pacients mai haurien acudit a aquest centre de referència. A Sueca, també un municipi de costa i turístic, el desfasament d’atencions és de 2.371.
A més, directament, els inspectors han detectat nou assistències d’urgències que “no han existit” i per les quals la concessionària s’hauria embutxacat 1.705 euros. Els inspectors també critiquen la manera de comptabilitzar les assistències, perquè impedeixen la transparència. De fet, en el 51% dels registres d’assistència urgent l’alta es defineix amb l’epígraf “altres”, la qual cosa hauria de ser “residual”.
