El Consell reclama sous indeguts que el PP va pagar en empreses públiques
“Al tancament del 2014 ascendien a 93.000 euros les retribucions que es van pagar indegudament sense el vistiplau de la Direcció General de Pressupostos”. La vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, només ha quantificat la xifra corresponent a irregularitats en l’abonament de salaris, però ha explicat aquest dimecres, en acabar el ple del Consell, que l’informe d’auditories de la Intervenció General sobre el sector públic empresarial i fundacional corresponent a l’exercici del 2014 ha revelat irregularitats gairebé en totes les entitats analitzades.
Així, en l’últim exercici complet del PP en el Govern autonòmic, sobre les 35 entitats, empreses i fundacions auditades, s’assenyalen incompliments com el fraccionament de contractes, l’abús del procediment negociat sense publicitat per a atorgar adjudicacions o el pagament de salaris sense autorització. Oltra ha anunciat que el Consell iniciarà gestions per a reclamar la devolució de les quantitats pagades irregularment. En el cas concret dels sous, si no es recuperen aqueixos diners dels que els van cobrar, ha advertit que la Generalitat anirà contra els responsables polítics que els van abonar “a través d’un procediment d’abast en el Tribunal de Comptes”.
La vicepresidenta, que no ha descartat recórrer a la justícia penal contra els responsables si ho veu possible l’Advocacia de la Generalitat, ha afegit que les dades reforcen “la necessitat d’una llei del sector públic”, que el Consell que presideix Ximo Puig té intenció d’enviar a les Corts Valencianes al llarg d’enguany.
A banda de les excepcions que la Intervenció ha posat als comptes de la majoria de les empreses, entitats i fundacions, destaca en l’informe del 2014 el fet que l’auditor haja rebutjat emetre opinió sobre tres ens: l’empresa de l’aeroport de Castelló Aerocas, perquè no s’ha justificat la rendibilitat de la infraestructura; la Ciutat de la Llum, que ha de ser subhastada arran de la resolució de la UE que va declarar que haver-la construïda amb diners públics va vulnerar les regles de la lliure competència, i la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, de què depén Ciutat de la Llum, però que també va destinar 25,9 milions d’euros a projectes sobre els quals no s’ha fet cap inversió, com la Ciutat de les Llengües i el Centre de Convencions de Castelló.
D’altra banda, el Consell ha aprovat el recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra l’acord del Govern de repercutir a l’actual executiu valencià la multa de 18,9 milions d’euros de la Unió Europea per manipulació del dèficit en les etapes de gestió de Francisco Camps i Alberto Fabra com a presidents. “La decisió d’endossar la sanció al Govern actual de la Generalitat per la gestió del Consell anterior és clarament contradictòria dels interessos dels valencians”, ha al·legat Oltra, que ha recordat que les autoritats europees van imposar la multa pel fet de “constatar que els governs valencians anteriors van incórrer en una manipulació de les dades de dèficit per no haver comptabilitzat despeses de Sanitat per import de 1.891 milions, corresponents al període 2008-2011”.
La multa serà un dels aspectes que el president de la Generalitat, Ximo Puig, abordarà amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la reunió que celebraran el pròxim 4 d’abril, en què també es plantejarà la gestió del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Oltra ha reconegut que hi ha un clima tens en matèria de finançament amb el Govern central. “No l’hem generat nosaltres”, ha recordat, sinó l’injust finançament autonòmic i la falta de solucions. “Som un Govern contundent en la defensa dels interessos dels valencians”, ha advertit la portaveu del Consell, que també ha matisat que això no impedeix que es tracte d’un executiu disposat sempre al “diàleg”.
Abans de la referència del ple, al pati gòtic del Palau de la Generalitat, el Consell, acompanyat de diversos càrrecs públics, ha mantingut un minut de silenci en record de les víctimes pels atemptats de Brussel·les. Oltra ha llegit una declaració institucional en què es destaca que els atemptats impliquen “un atac contra la democràcia al cor d’Europa” i es refermen “la democràcia, la justícia, la pau, la igualtat i la llibertat” com a “valors universals que cal defensar contra qualsevol temptació totalitària”.
