Les Falles de València aconsegueixen l’etiqueta de la Unesco
Com si del final d’una gran mascletà es tractara, el món faller ha esclatat d’alegria després d’haver anunciat la Unesco fa pocs minuts que atorga a les Falles el reconeixement com a festa patrimoni immaterial de la humanitat.
La metxa d’aquesta mascletà es va encendre l’any 2011, quan l’Ajuntament va iniciar la redacció de l’expedient per a sol·licitar aquest guardó.
La traca ha avançat tots aquests anys sense parar i ha evitat diversos talls fins a l’1 de gener passat, dia que la Unesco va anunciar que entrava a formar part de la llista representativa del patrimoni immaterial de la humanitat i que, per tant, passava a la deliberació final que s’ha celebrat des del 28 de novembre a Addis Abeba (Etiòpia), juntament amb 33 festes i tradicions més d’arreu del món.
Finalment, les escollides han estat les Falles de València, ja que els diferents representants de la Unesco han considerat que el conjunt de totes les peces que engranen aquesta tradició (escultures, cants i balls, música, indumentària i joies) fan de les Falles una expressió de “creativitat col·lectiva” que “salvaguarda les arts i els oficis tradicionals”.
Després d’haver-se sabut la notícia, la Junta Central Fallera, organisme dependent de l’Ajuntament de València que organitza i regula la festa, ha convocat tots els fallers i veïns que es vulguen unir per plantar una falla al tomb (alçada amb cordes de manera manual).
La celebració tindrà lloc a les 19.00 hores davant de les Torres de Serrans, lloc emblemàtic per al col·lectiu faller on cada any les falleres majors de València fan la tradicional crida, l’acte en què crida tothom a participar en la festa.
Història de les Falles
La festa fallera aglutina 350 comissions falleres (associacions festeres) i un cens d’uns 105.000 fallers només a la ciutat de València, encara que també se celebra en diferents localitats de tota la Comunitat Valenciana.
Però, quin n’és l’autèntic origen? Hi ha diverses teories romàntiques que s’han popularitzat sobre l’origen d’aquesta festa, tot i que el veritable origen continua sent, a hores d’ara, una incògnita.
L’estudi més rigorós que s’ha dut a terme fins ara és obra del vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Ariño, que ha quedat plasmat en el llibre La ciudad ritual.
Segons la documentació obtinguda en aquest treball, les Falles no van ser impulsades inicialment pel gremi de fusters, com sempre s’ha pensat, sinó que van partir de la iniciativa dels veïns de la ciutat, com a síntesi i reelaboració de diverses pràctiques festives i rituals, en un procés que es va anar modelant de mitjan segle xviii a mitjan segle xix.
En aquest procés, les fogueres i els focs que es feien la vesprada de Sant Josep van convergir amb el ritual de l’exposició i crema del ninot de mitjan quaresma, costum que es duia a terme en moltes regions espanyoles i que, fins i tot, es va exportar a altres països; aquest costum servia per a exposar i criticar fets i persones de la vida local i connectava amb tota una sèrie de pràctiques de caràcter crític (col·loquis, publicacions, sainets, etc..).
Les Falles són, per tant, una festa veïnal. Són els veïns que l’organitzen, però des del primer moment hi van participar professionals i artesans que col·laboraven aportant-hi les seues habilitats i destreses tècniques.
